diumenge, 24 de novembre del 2013

La dona de mercuri de Roser Caminals.



Entre Zweig i Zweig, he llegit aquesta novel·la. Edició del Cercle de Lectors, 271 pàgines. Novel·la que tanca la trilogia de l’autora, sobre la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, (El carrer del tres llits i La petita mort). He llegit els tres, al meu parer,  El carrer del tres llits és la més novel·lesca, La petita mort la més tendra i La dona de mercuri la més trista. En tota cas són histories tràgiques, on queden reflectides les diferencies socials d’aquella Barcelona, entre la misèria i l’opulència.
En el cas que ens ocupa, La Teresa filla d’un carboner, que mal viu en el raval de Barcelona, es converteix en l’amant del Baró de Campociago, al mateix temps entre en relació amb un grup anarquista.
Aquesta doble relació li permet anar agafant consciència sobre les desigualtats socials i econòmiques. Els fets de la Setmana Tràgica, marcaran el destí de la Teresa.
M’ha agradat les referencies en el llibre sobre Francesc Ferrer i Guardia, peculiar personatge, mort afusellat pel fets de la Setmana Tràgica, sens dubte un avançat del seu temps amb un final tràgic, caldria per memòria històrica, un millor restabliment de la seva figura.