dissabte, 29 d’abril de 2017

L'embriaguesa de la metamorfosi de Stefan Zweig

Editada per Quaderns Crema, 284 pàgines. Novel·la pòstuma de Zweig que és va trobar i publicar els anys vuitanta, diuen que potser inacabada o no revisada i polida del tot pel propi autor. Per mi hi ha novel·les de Zweig millors, en aquesta  he trobat a faltar certa tensió narrativa, sobretot a la segona part, no obstant te tots els elements habituals d’una novel·la de Zweig.
Novel·la dividida en dos parts, l’acció transcorre l’any 1926. La Christine una jove de 26 anys, empleada en una oficina postal d’un petit poble austríac, orfe de pare, malviu amb la seva mare malalta. Una tia seva que va emigrar a Estats Units i que un bon casament li proporcionà un bon estatus econòmic i social, la convida  a passar quinze dies en un luxós hotel suís.
Allà la Christine, descobreix el luxe i la riquesa, la seva tia la transforma, converteix una jove trista vestida com una  pagesa de poble en una jove alegre, jovial i vestida amb els millors vestits de Paris. Aquí comença la metamorfosi , la Christine és relaciona amb els altres hostes del Hotel i descobreix un altre món.
La segona part, és quan la Christine torna al seu poble, torna a la crua realitat del seu  món real, és desespera que li toqui viure d’aquesta manera, canvia el seu caràcter i pensa en el suïcidi. En una visita a casa de la seva germana coneix a Ferdinand, un personatge que a patit els efectes de la Primera guerra mundial, un jove sense present ni futur, és a dir un personatge que te amb comú amb la Christine, que són pobres i que seguiran sen pobres.
La voluntat de canvi d’estatus, la rancúnia sobre la seva situació els porta a un desenllaç, que podríem anomenar d’embriaguesa, embriaguesa per la metamorfosi.


divendres, 28 d’abril de 2017

Restaurant Can Gros



Si us agraden els cargols i el bacallà, heu d’anar a menjar al Restaurant Can Gros de Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar) . Fan uns cargols a la llauna, bastant semblants als de Lleida, també en fan amb tomàquet, amb botifarra negra i cansalada, amb all-i-oli negat, etc. El bacallà és l’altre especialitat estrella del restaurant.
És un restaurant de cuina de tota la vida, sense experiments,  del tot recomanable: menjar de qualitat, tracte proper i un  servei ràpid i eficient, no hi aneu sense reservar abans.

Sefie & Mozart

Viena (2015)

dijous, 13 d’abril de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Quart lliurament d’aquesta  edició de la lliga, he presentat aquest retrat realitzat a Sidi Bou Said (Tunísia). La puntuació obtinguda ha estat de 5,62 punts sobre 10, he quedat en vint-i-cinquena  posició de vint-i-cinc participants. En la classificació general vaig en el lloc quinzè de vint-i-cinc participants.