dissabte, 29 d’abril de 2017

L'embriaguesa de la metamorfosi de Stefan Zweig

Editada per Quaderns Crema, 284 pàgines. Novel·la pòstuma de Zweig que és va trobar i publicar els anys vuitanta, diuen que potser inacabada o no revisada i polida del tot pel propi autor. Per mi hi ha novel·les de Zweig millors, en aquesta  he trobat a faltar certa tensió narrativa, sobretot a la segona part, no obstant te tots els elements habituals d’una novel·la de Zweig.
Novel·la dividida en dos parts, l’acció transcorre l’any 1926. La Christine una jove de 26 anys, empleada en una oficina postal d’un petit poble austríac, orfe de pare, malviu amb la seva mare malalta. Una tia seva que va emigrar a Estats Units i que un bon casament li proporcionà un bon estatus econòmic i social, la convida  a passar quinze dies en un luxós hotel suís.
Allà la Christine, descobreix el luxe i la riquesa, la seva tia la transforma, converteix una jove trista vestida com una  pagesa de poble en una jove alegre, jovial i vestida amb els millors vestits de Paris. Aquí comença la metamorfosi , la Christine és relaciona amb els altres hostes del Hotel i descobreix un altre món.
La segona part, és quan la Christine torna al seu poble, torna a la crua realitat del seu  món real, és desespera que li toqui viure d’aquesta manera, canvia el seu caràcter i pensa en el suïcidi. En una visita a casa de la seva germana coneix a Ferdinand, un personatge que a patit els efectes de la Primera guerra mundial, un jove sense present ni futur, és a dir un personatge que te amb comú amb la Christine, que són pobres i que seguiran sen pobres.
La voluntat de canvi d’estatus, la rancúnia sobre la seva situació els porta a un desenllaç, que podríem anomenar d’embriaguesa, embriaguesa per la metamorfosi.