Si la memòria nos ens falla de Quim Monzó i Sergi Pàmies.

 

Editat per «librosdeVanguardia». 199 pàgines. Aquest llibre no és una novel·la o un conte, si no el resum de més de dotze hores de conversa/entrevista entre en Monzó&Pàmies i el periodista Julià Guillamon.

Al llarg d’aquesta conversa exploren la memòria, records i vivències personals amb el seu sentit de l’humor a vegades càustic que els caracteritza.

La memòria és l’eix principal on gira la majoria de reflexions, on aconsegueixen trobar un espai compartit ple de complicitat i humor. Però també reflexionen sobre temes universals com; la família, els amics, l’amor, etc.

Sens dubte un llibre per passar una estona distreta, sempre seguint la línia i estil dels protagonistes. A mi aquest parell mai em decebrem.

El Llibreter de Kabul d'Asne Seierstad

 Editat per Edicions 62. 253 pàgines. Llibre publicat l’any 2002, la versió catalana el 2003, èxit editorial i anomenat llibre de l’any.

A partir de les vivències de l’autora amb una família afganesa en el context de la caiguda del regim talibà l’any 2001. El llibre ofereix una mirada profunda i commovedora a la vida a l'Afganistan a través de la història d'un llibreter i la seva família. L’autora utilitza una estil narratiu on compagina la crònica periodística i la narrativa literària, fet que fa el llibre de bon llegir.

El protagonista és presentat com una persona culta, llegida, oberta al coneixement i al món, no obstant es profundament patriarcal i masclista, reflex sense dubte de la societat afganesa.

Hi ha qui crítica que el llibre pot caure en la simplificació de la cultura afganesa perquè es vista amb ulls occidentals. Actualment tornen a governar els talibans, per tant el país a tornat a enrere, sobretot la dona que te restringits bona part dels seus drets fonamentals.

Llegir aquest llibre et permet una tenir una visió valuosa de la cultura, religió, realitat social, costums, etc de la societat afganesa, per mi és obvi des de la meva visió occidental que Afganistan és un reducte d’una societat de caire medieval en ple segle XXI.

Ocàs i fascinació d’Eva Baltasar.

Editat per Club Editor, 144 pàgines. Llibre dur, de dos parts, la primera l’ocàs i la segona la fascinació. La primera part m’ha agradat i en sembla que l’he entès, però la segona part no m’ha agradat probablement perquè no l’he entès, doncs més ocàs que fascinació.

En la part de l’ocàs pots sentir-te identificat amb el personatge, segur que tens algun amic o conegut que ha patit una situació similar, en canvi en la part de fascinació és una situació més surrealista.

Per a mi ha estat un llibre que anat de més a menys, la part final un mica pesada de llegir.