El músic trist

Músic de carrer, foto feta a Burgos el passat dia 15 d'agost. En va cridar l'atenció aquesta mirada de tristesa.

Per què em costa tant aprendre, de la Dra. Anna Sans.

Editat per edicions Edebe conjuntament amb l'Hospital Sant Joan de Déu, preu 10.- €, 254 pàgines.
Llibre molt interessant sobre els trastorn d'aprenentatge, escrit per la Doctora Anna Sans, Neuròloga, del Hospital Sant Joan de Déu, escrit amb un llenguatge molt entenedor, sense tecnicismes.
El meu parer, es un llibre de lectura imprescindible per a mestres i pares amb nens amb problemes d'aprenentatge, vaja que si fos Conseller d'Educació, regalaria un exemplar a cada professor.
“Estàs sempre els núvols”, “no t'hi esforces”, “para de moure't”... Aquestes són algunes de les frases que habitualment senten els nens i joves que, malgrat tenir un nivell d'intel·ligència normal o superior de las resta de població, no aconsegueixen bons resultats acadèmics.
Estic d'acord amb l'autora que son problemes de salut pública, no es pot continuar ignorant entre un 10% i un 15% dels nens i joves en edat escolar. Si es posessin mitjans per tractar aquest nens i joves segur que baixaria el percentatge de fracas escolar.

Robert Capa & Gerda Taro

Interessant exposició de fotografies que anat a veure avui al MNAC, Capa un dels millors fotògrafs de guerra i la seva companya Gerda Taro, una fotògrafa avançada al seu temps que malauradament va morir als 27 anys. Capa te fotos impactants, del front republicà, la batalla del Ebre, del desembarcament de Normandia, etc., son fotos de primera línia de foc, Taro en canvi te fotos de la població civil, nens, dones, gent treballant, fotos plenes de sensibilitat. Capa tenia una màxima, que deia que el millor que li pot passar a un fotògraf de guerra es està a l'atur. Avui, ja entrat el segle XXI, malauradament continuant les guerres o molts llocs de la terra.

L'últim patriarca de Najat El Hachmi

Fins ara no havia llegit res d'aquesta jove autora d'origen marroquí, però que ha crescut a Catalunya, aquesta novel·la va guanyar el premi Ramon Llull de l'any 2008.
M'ha agradat, es un llibre dur, però crec que descriu una certa realitat de la mentalitat que sobreviu en molts països. Per exemple, avui dia encara hi ha al Marroc, matrimonis convinguts per els pares.
Aquesta novel·la, no es autobiogràfica, encara que mentre la llegeixes ho sembla.
L'actitud del pare reflexa una realitat que pateixen moltes dones musulmanes, no obstant en aquest llibre, el pare es un malalt (alcoholitzat) i un delinqüent (maltractador), fets que donen més dramatisme a la situació de la mare i la filla.

El joc de l'Àngel

Llibre entretingut que fa de bon llegir, per mi el punts negatius que te, es que es un llibre massa fosc, amb escenes fantasioses i el final no li entès. M'ha agradat especialment la ironia barrejada amb un pel de despotisme, que gasta el protagonista en David Martín. Per mi es millor L'Ombra del Vent, esta més ben estructurada, te molta més força, ara veig que la vaig llegir l'agost del 2004, ja fa 5 anys, com passa el temps !!!

Rial del Bareu

Rial del Bareu, avui nomes queda un tros de rial, la resta practicament està tot destruit per culpa de la presió urbanística, en nom del progrés.

Sardenya

Avui surt en el suplement dominical de La Vanguardia, un reportatge sobre Sardenya, hi ha varies fotografies, una d'elles es la de una dona gran fent a mà cistells de margalló,al poble de Castellsardo, quina casualitat es la mateixa dona que jo vaig fotografiar quan vaig visitar l'illa l'any 2007.

Convent dels Frares Caputxins

Fotografia de la façana del Convent dels Frares Caputxins d'Arenys de Mar, moltes vegades fem fotos d'edificis i monuments que estan a milers de quilometres, i els que tenim a prop ens passen desapercebuts.

L'escrivà

Fa ja molt de temps que va deixar de ser un ofici, per convertir-se en un art. Avui dia son pocs, els capaços d'escriure bonics textos, en una perfecta cal·ligrafia sobre un pergamí. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Foto feta en el Mercat Medieval de Vic.

Reina per un dia

Foto feta a la Medina de Fes, es tracte d'una trona, utilitzada per les dones el dia del seu casament, aquesta no se si la venen o la llogant. En la societat marroquí actual, podríem dir que les dones encara no han obtingut la igualtat. En les zones rurals, es habitual que els pares escollin el marit de les seves filles, i no parlem del paper que el mon musulmà reserva a les dones. Dons el dia del casament, la núvia la seuen en aquesta trona, al menys es la Reina per un dia.

Joan

Foto del meu fill Joan, gran jugador de bàsquet. Les fotos en moviment son difícils de fer, es requereix també disposar d'un equip adequat. Aquesta foto però la vaig fer en el moment oportú, per ressaltar la jugada he combinat color i b/n.

La màquina del temps

La Singer, una màquina de cosir que abans estava a totes les cases, ara ja la pobra tant sols es una relíquia del passat, una antigalla que només serveix per decorar.

VI Lliga social de fotografia 2009

El passat dimecres 3 de juny, hi va haver la sisena i última entrega de la Lliga, sempre en l'ultima entrega el tema es obligat i aquest any era bodegons. Dons vaig haver de fer la foto expressament; hi aquí hi ha el resultat; aquesta foto de les garrafes amb el contrallum, va agradar força, tan en l'Albert Bruguera, que va venir de comentarista, com en el companys de lliga, la puntuació va ser de 6,91 quedant en sisè lloc empatat amb altres tres participants. En la classificació general he quedat en novena posició, sobre 20 participants, amb una puntuació de 40,86. Ara fins l'any vinent.

Els homes que no estimaven les dones. La pel·lícula

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula, el llibre m'havia agradat molt, i tenia curiositat per veure-la. La majoria de vegades que he anat a veure una pel·lícula basada en un llibre, he sortit decebut del cinema, aquesta vegada no. Els guionistes i el director han estat fidels a l'obra, en la pel·lícula surten tots els elements importants, en cap cas distorsionen la novel·la. Es entretinguda, si be no tant trepidant com el llibre, crec que si la veus sense haver llegit el llibre pots sortir igual de satisfet.

VI LLiga social de Fotografia 2009

El passat dimecres 13 de maig, hi va haver la cinquena entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto de les dues vaques, feta en el Pirineu de Navarra l'estiu passat, no tinc informació de la puntuació.

Ara ja le tinc, vaig quedar en tretzena posició amb un 6,45 i a la clasificació general he baixat fins a l'onzena posició amb 33,95 punts.

La noia que somiava un llumí i un bido de gasolina

Segon volum de la trilogia Millennium de l'autor suec Stieg Larsson, editat per Columna, 766 pàgines. Seguint amb més històries de Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, per mi tan o més bona que la primera part, es un llibre que no el pots deixar, estava a la feina i pensava en arribar a casa i continuar la lectura. Trobo que es una novel·la molt ben estructurada, a mesura que vas avançant van sortint fets i situacions que no t'esperes. Els milions de llibres venuts i la favorable critica dels lectors avalen sens dubte aquesta obra, el proper mes de juny surt en català la tercera i última part de la trilogia: “La reina al palau dels corrents d'aire”, estic ja desitja'n llegir-la.

VI Lliga social de Fotografia 2009

Dimecres 22 d'abril, quarta entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto feta a la Medina de Fes (Marroc). La foto original està sobre exposada, he tractat les llums i les ombres amb capes d'ajusts i després li he donat una mica de tractament amb filtre. La puntuació va ser 7,43 punts, quedant amb setena posició. En la classificació general ara estic en vuitena posició sobre vint participants.

Quiet

Quiet d’en Màrius Serra, editat per Empúries, 148 pàgines, 15 €. No havia llegit mai cap llibre d'en Màrius Serra, però si que el segueixo en els seus articles a La Vanguardia.

El llibre tracte de les seves experiències amb el seu fill petit, en Llullu, que va néixer amb una gran discapacitat. Crec que ha de ser molt difícil per un pare explicar les teves experiències amb un fill discapacitat. En aquest cas qui escriu ? el pare-escriptor o l’escriptor-pare ?
Jo crec que l’escriptor que es pare que amb un subtil sentit del humor descriu situacions quotidianes, que fan reflexionar el lector sobre aquesta problemàtica, també transmet un missatge en el sentit, que la seva família, intenta viure aquesta situació amb la màxima normalitat. Un llibre molt encertat !!!

Els homes que no estimaven les dones.

Maleïda pluja, Setmana Santa passada per aigua, a plogut gaire bé cada dia, la part positiva es que he pogut destinar més temps a la lectura, i literàriament parlant, he anat de vacances a Suècia, tot llegint Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson, editat per Columna, 625 pàgines, 22,50 €.
Es un llibre de trepidant, si el deixava una estona, tenia la necessitat de tornar-hi, feia temps que no em passava això amb un llibre. En quan els personatge si bé en Blomkvist, es un periodista amb trets més comuns, trobo a la Salander un personatge fascinant i molt literari. Si voleu passar una bona estona, us recomano la lectura.
Un fet curiós del autor es que va morir poc després d’entregar els manuscrits de la trilogia a la seva editora, hi no va veure en vida l’èxit dels llibres.
Me’n vaig corrents a comprar la segona part, “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina”.

Gran Torino

Ahir vespre vaig anar a veure Gran Torino, de Clint Eastwood, en va agradar, una pel·lícula del tot recomanable, son 116 minuts del millor Eastwood. He vist totes les seves pel·lícules, algunes dos , tres i quatre vegades, soc un admirador seu, com a director i també com actor. En fa certa gracia, des de fa uns anys, tots el crítics de cinema i molts pseudointelectuals, lloen l’obra d’en Clint Eastwood, els mateixos que abans criticaven les seves pel·lícules i les posaven a parir, ja et direu si el Clint Eastwood, actor de Gran Torino, no es el mateix actor de Harry o dels westerns. En tot cas que reconeixen la seva obra, val més tard que mai, crec que va ser “Sense perdó”, la pel·lícula que va marcar el inici del seu reconeixement, per part d’aquesta colla de babaus, una pel·lícula que jo vaig trobar excessivament lenta, però clar jo no soc crític de cinema.