L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra de Jonas Jonasson.

Editat per La Campana, 411 pàgines. Premi dels llibreters suecs, 31 traduccions, més de 2 milions d'exemplars venuts. No entenc res, si tingues que definir aquest llibre en una paraula es poca-solta.

Feia temps que no llegia un llibre tan estúpid i totalment prescindible,

Dues histories en paral·lel, una la fugida del geriàtric el dia que fa 100 anys, a partir d'aquí un seguit d'esdeveniments inversemblants i amb poca gràcia, més aviat pena, tot acompanyat de la història del personatge al llarg de la seva vida on s'ha relacionat amb tots els grans personatges polítics del segle XX, des de Churchill a Stalin, passant per Franco, Roosevelt, De Gaulle, etc, en tot una serie d'episodis estúpids, absurds, sense cap ni peus i amb poca gràcia.

M'ha sorprès que estigui editat per La Campana, una editorial que sovint l'encerta i que habitualment publica llibres de qualitat.

Si em voleu fer cas no perdeu ni un minut amb aquest llibre.

Volei Platja

Tossa de Mar

Músic de Cobla.

Músic de Cobla improvisada. Plaça de la Catedral. Barcelona (2010)

Rissani

Ovelles a Collsacreu

Transport econòmic

Rissani

Fiords (Noruega)

Port de Getaria (Euskadi)

Burano (Venecia)

La seducció americana de Roser Caminals.

Fins ara havia llegit, Cinc-cents bars i una llibreria i El carrer del tres llits, i una vegada més Roser Caminals no m'ha decebut.

Editada per Edicions 62, 220 pàgines. No és una novel·la, no és una guia de viatges convencional, és un llibre diferent, peculiar. L'autora catalana, resident a Estats Units, dóna la seva visió de diferents indrets del país, després de la seva experiència como a resident i com a turista. Una visió amb ulls europeus sobre la realitat americana, podríem dir que es un “maxembrat”, una guia de viatges, amb tocs antropològics, sociològics i algunes espurnes històriques.

M'agrada molt viatjar, però malauradament no he estat mai a Estats Units, després de llegir el llibre encara tinc més ganes d'anar-hi, m'ha captivat la descripció de Nova Orleans, de Califòrnia, de Texas, de Nova York, etc....

La imatge que tinc jo d'EE.UU, és en gran part la que he vist a través del cinema, la que reflecteix el llibre no és gaire diferent, l'autora sovint fa referencia a títols de pel·lícules per situar el lloc. Per exemple, el racisme del sud o la veneració de les armes a Texas, son realitats avui, que l'autora copsa i sovint han estat reflectides al cinema.

M'ha sorprès el capítol sobre Nova Anglaterra, liderat per Massachusetts, segurament perques és un lloc on no tinc referents, segons l'autora la part més europea d'Estats Units. Llegint aquest capítol m'ha vingut a la memòria que l'altre dia el President Mas va dir que Catalunya tenia que ser com Massachusets.

Potser el President Mas, ha vist a Massachusetts, igual que l'autora, un retol penjant de les cases que diu “No whining”, Prohibit rondinar, en aquest temps d'austeritat, retallades i crisi que millor que demanar, ciutadans, no rondineu !!!.

Retaule de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar

Aquesta any es celebra els 300 anys del Retaule major de l'Església Parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar, obra del famós artista barrocs de l'època, l'escultor Pau Costa. Per aquest motiu l'Ajuntament d'Arenys de Mar, ha encarregat a l'AFA (Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar), un reportatge fotogràfic per donar la seva visió particular d'aquesta obra, una mostra d'aquest reportatrge serà esposat durant el mes d'agost a la Sala d'exposicions del edifici Calisay, aquí hi ha la meva aportació.

25 anys de militància a Esquerra Republicana de Catalunya.

Ahir dissabte 14 d'abril, vaig rebre la insígnia de plata per els meus 25 anys de militància, l'entrega la va fer l'Oriol Junqueras i Marta Rovira, en el transcurs del Dinar de la República, per commemorar el 81è aniversari de la proclamació de la Republicà Catalana per part del President Macià.

He de confessar que en va fer molta il·lusió i vaig sentir certa emoció, tinc molt clar que Esquerra Republicana de Catalunya, era, és i serà el meu partit i continuo pensant igual que fa 25 anys, que Esquerra és el millor instrument que tenim per assolir la tant desitjada independència, fita que estic convençut que cada vegada tenim més a prop. Visca Catalunya Lliure !!!

Madame Bovary de Gustave Flaubert

Editada en català, dins la col·lecció Gran èxits universals, amb traducció de Lluís M. Todó, 270 pàgines. Està considerada una de les novel·les més importants de la història de la literatura, on diuen que Flaubert hi concentrà tota la seva saviesa narrativa.

Tenia el llibre a casa des de feia molts anys l'he llegit, perquè tinc interès en anar intercalant lectures actuals amb clàssics.

Explica la vida d'una jove de províncies, que les circumstancies de la vida la porten a un casament, sense amor, que desencadena infelicitat, desenganys, infidelitats, etc.

L'amor la fa gaudir però també li porta tots els sofriments amb un desenllaç romàntic i fatal.

No havia llegit res de Flaubert, sense tenir molta tensió narrativa, el llibre fa de bon llegir, les descripcions dels llocs, les situacions i els personatges són extenses i acurades, que fa que et puguis imaginar fàcilment els mateixos.

Desconec si a partir d'aquest llibre s'ha fet alguna pel·lícula, però jo el trobo molt visual.

Setmana Santa

Puntes

Museu de les Puntes Frederic Marés, Arenys de Mar

Egpaña

Sitges

La trilogía de Nueva York de Paul Auster

 

Editat per Anagrama, 335 pàgines, versió en espanyol. Trilogia formada per tres novel·les, titulades: “Ciudad de cristal”, “Fantasmas” i “La habitación cerrada”. Les tres històries tenen en comú, aquest aire de certa absurditat, una mica delirants i també que a totes elles hi surt un detectiu i un escriptor. Crec que hi ha certs elements autobiogràfics, per altre banda una constant en l'obra d'Auster, episodis viscuts o que li hagués agrada't viure a l'escriptor. Les tres històries tenen tics de novel·la policíaca, “Ciudad de cristal” i “La habitación cerrada”, tenen més ritme, la trama es potent i enganxa, “Fantasmas”, és més claustrofòbica, més lenta i per mi és fa una mica pesada.

Per mi Auster és un escriptor de solvència contrastada, tindrà més o menys encert però mai et deixa indiferent. He llegit d'ell “Brooklyn Follies” i “El Palacio de la luna” i globalment m'han agradat més que aquesta.