Editat
per Quaderns
Crema, 103 pàgines. Ara ja conec Zweig, és el meu segon
llibre, el tinc ja com autor de capçalera.
M'ha
sorprès que les dues novel·les que he llegit, el protagonista, te
en certa manera una malaltia mental; obsessió, neurosis, paranoia.
No sé si és una constant al llarg de la seva obra. Zweig és va
suïcidar, era un malat mental, potser aquests protagonistes
reflecteixen algun tret de la seva personalitat.
La
novel·la és llegeix en un tres i no rés, curta però intensa. En
un viatge en vaixell, de Nueva York a Buenos Aires, on hi ha de
passatger el campió del món d'escacs, un personatge arrogant i de
personalitat plana, te lloc una partida d'escacs contra un
contrincant enigmàtic, a partir de la confrontació coneixem la
història del personatge, la seva detenció per la Gestapo, el
captiveri, els interrogatoris i l'explicació de l'obsessió pels
escacs.
La
descripció del campió del món d'escacs: la seva incultura era
enciclopèdica, tenia una arrogància freda que sovint ostentava
grollerament, m'ha fet pensar en alguns esportistes actuals d'elit.
