El factor humà

La Foto (2)

El Diari del Maresme, també és fa reso de la publicació de la meva fotografia de la Diada al diari rus Moscow Info. Avui publica una noticia amb el títol de “La Diada arriba a Moscou via Arenys”

La foto

Vaig assistir a la gran manifestació independentista del 11S2012. Vaig tirar poc més d'un centenar de fotografies, entre elles una d'en Pere Alzina, penjat d'un fanal fent el signe de la victorià, el vespre li vaig penjar al seu mur del Facebook. En Pere em comentar que la meva fotografia ha sortit publicada al diari gratuït Moscow info, que te una tirada de 300.000 exemplars. Aquí teniu la pàgina del diari.

Duna

Duna, la meva Golden Retrieve, una raça exepcional.

Timbuktú de Paul Auster.

Edita per Edicions 62, dins Labutxaca. 188 pàgines. Willy i Mr. Bones, el primer un poeta fracassat, el segon, el seu gos que a part de la fidelitat reuneix la condició d'entendre el llenguatge del humans. Els dos són el protagonistes, Willy sap que està al final de la seva vida i busca una antiga professora per entregar-li els seus manuscrits, després ja podrà anar al seu Timbuktú, el seu paradís. Mort Willy, Mr. Bones, descobreix la soledat, però també que és fàcil trobar una nova llar, malgrat això prefereix reunir-se amb Willy i anar també a Timbuktú, al paradís.

Novel·la diferent, narrada en part per un gos, te certa tendresa, sobretot la segona part que per mi és més atractiva de llegir.

Com element comú a altres novel·les d'Auster, el protagonista és un fracassat, no sé si és una constant a tota la seva obra.

M'ha agradat, però no tant com el Palau de la Lluna o Brooklyn Follies. Recomanable i si t'agraden els gossos no te la perdis.

Judit i Gil

11S2012

El dia 11 tots a la manifestació.

Vall de Núria

Vacances a La Toscana

Hem tornat de les vacances d'estiu, una setmana a la Toscana, una de les regions més importants d'Itàlia, pel seu patrimoni artístic. històric i cultural, sis llocs de la regió han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquí faré cinc cèntims dels llocs que hem visitat:

Florencia: Capital de la regió i ciutat més poblada. De visita obligada, si ets un amant o entès de l'art, necessites 3 mesos per visitar-la. Nosaltres només vàrem visitar la Galleria dell'Accadèmia i la Galleria dels Ufizzi. Impressionant el David de Michelangelo, obra mestra de l'art universal, no m'ho pensava però em va sorprendre. A part del David , destacaria també la Piazza della Signoria, centre neuràlgic de Florencia, també es de visita obligada el Duomo, em va decebre el ponte Vecchio.

Siena: Una ciutat encantadora, la històrica Piazza del Campo, on fan la cursa del Palio, és diferent i a totes hores hi ha gent. Extraordinària també la Catedral, amb el seu impressionant terra, jo no havia vist mai cap com aquest. Passejar per els seus carres i places és tot una delícia.

Lucca:La grata sorpresa, m'han havien dit que valia la pena visitar-la, és veritat. El seu centre històric, emmurallat, ple de petits carrers i places, es pot visitar la catedral, esglésies o palaus com el Guinigi i pujar a la seva torra de 41 metres on tens una panoràmica de total la ciutat. La casa natal de Puccini i vista obligada a la peculiar Piazza de l'Amfiteatre. Tothom va en bicicleta, hi ha varis establiments de lloguer. Nosaltres vam llogar dues bicicletes i després de donar una volta a la muralla en bicicleta ens vam endinsar pels carrers.

Pisa: Vàrem visitar, la Torre, la catedral i el baptisteri. Vam pujar a la Torre, impressiona veure-la inclinada, només entrar-hi ja t'adones que està torta i a mesura que puges per l'escala veus que el teu cos és desplaça.

Arezzo: Ciutat que varem copsar que tenia classe, és veia de categoria, ara llegeixo que és una de les més riques d'Itàlia degut a les industries d'elaboració de joies d'or. Vàrem passejar per el seu centre històric i la seva Piazza Grande. Arezzo també es famosa perquè es va rodar la pel·lícula “La vida es bella”.

San Gigmiano: Ciutat molt turística, vila medieval emmurallada molt ben cuidada, val la pena passejar per el seus carrers, tenen el seu encant.

Cortona: Poble també molt ben conservat, famós per que hi van rodar la pel·lícula “Under the tuscan sun”, (Bajo el sol de la Toscana).

Montepulciano: Ciutat renaixentista emmurallada, ben conservada, diuen que a les afores hi ha una església rèplica de Sant Pere del Vaticà. Vam fer una visita d'una hora, passejar per els seus carrers i poc més.

Vall de Chianti: Un dia des de Florencia vam llogar una moto i vàrem fer un recorregut per la vall, visitant, Greve in Chianti, Radda in Chianti, Castellina in Chianti, etc, va ser una experiència interessant i del tot recomanable.

No obris els ulls de John Verdon.

Edició de la Butxaca, 540 pàgines. Després de l'èxit de Sé el que estàs pensant, nova història de John Verdon, on l'inspector retirat David Gurney, tornar a enfrontar-se a un nou cas d'assassinat.

Una núvia és assassinada brutalment durant el convit de noces, amb centenars de convidats, al jardí de la mansió familiar.

Segueix un argument similar al del primer llibre un assassinat inversemblant amb un desenllaç inesperat, però crec que aquesta segona novel·la està més ben treballada que la primera. En definitiva es tracte de un thriller psicològic, de fàcil i entretinguda lectura, recomanable si us agrada aquests tipus de llibre, ara no hi busqueu res més.

Lletraferits incívics

Ahir el vespre, aeroport de Pisa, el vol anava amb retard, tothom feia una cua civilitzada per embarcar, davant meu una parella, ell albanès ella polonesa, darrera un grup de joves italians. La gent xerrava o s'entretenia amb el mòbil, observo que seguts còmodament hi ha una parella llegint, els únics que llegeixen llibres, ella una e-reader, ell un llibre d'Eduardo Mendoza. Al cap d'una estona després de més de mitja hora de retard obren les portes per començar l'embarcament, veig astorat que la parella s'aixeca i amb tot el morro del món, es cola a la fila, quina barra, cultes però incívics. És pot ser culte però incivilitzat, la cultura i l'educació no sempre vam agafats de la mà.

La dansa d'Arenys

La dansa d'Arenys. Festes de Sant Roc, Arenys de Mar (2012).

Cercavila nocturna

Cercavila noctuna. Festes de Sant Roc, Arenys de Mar (2012).

El Maresme

El Maresme (Catalunya) (2012).

Antequera

Antequera (Màlaga) (2011)

Genova

Genova (Itàlia) (2008).

Novel·la d'escacs de Stefan Zweig.

Editat per Quaderns Crema, 103 pàgines. Ara ja conec Zweig, és el meu segon llibre, el tinc ja com autor de capçalera.

M'ha sorprès que les dues novel·les que he llegit, el protagonista, te en certa manera una malaltia mental; obsessió, neurosis, paranoia. No sé si és una constant al llarg de la seva obra. Zweig és va suïcidar, era un malat mental, potser aquests protagonistes reflecteixen algun tret de la seva personalitat.

La novel·la és llegeix en un tres i no rés, curta però intensa. En un viatge en vaixell, de Nueva York a Buenos Aires, on hi ha de passatger el campió del món d'escacs, un personatge arrogant i de personalitat plana, te lloc una partida d'escacs contra un contrincant enigmàtic, a partir de la confrontació coneixem la història del personatge, la seva detenció per la Gestapo, el captiveri, els interrogatoris i l'explicació de l'obsessió pels escacs.

La descripció del campió del món d'escacs: la seva incultura era enciclopèdica, tenia una arrogància freda que sovint ostentava grollerament, m'ha fet pensar en alguns esportistes actuals d'elit.

Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig.

Editat per Quaderns Crema, 91 pàgines. No coneixia Zweig, no havia llegit res d'ell, a través del Quellegeixes l'he descobert. Aquest ha estat el meu primer Zweig i segur que no serà l'últim. Avui he apedaçat una mica les meves llacunes literàries.

A partir d'un fet tant trivial com rebre una carta, un novel·lista descobreix que durant molts anys ha estat estimat de manera furtiva, obsessiva, per una dona que no coneix. M'ha sorprès agradablement que malgrat que la protagonista te un comportament de certa paranoia, l'obra és molt tendre. Es una obra de ficció, l'any que el va escriure (1927), podia esta basada en fets reals, però en els temps actuals, en que tot es tant efímer, no crec que hi hagi persones capaces d'estimar amb tanta intensitat, de renunciar a tot per amor.

Cinc nits de febrer d'Eduard Márquez

Editat per La butxaca, 121 pàgines. Novel·la psicològica, on el personatge central, Sela Huber, te paranoies que la porten a gravar, escriure, fotografiar tot el seu present i guardar-ho junt amb objectes i coses que li regalant. Aquest obsessió per recordar el present no se si es perquè el seu pare va tenir Alzheimer, o per la por a un futur incert. Finalment es suïcida i un dels seus antics amants, visita el seu pis, i troba tots el records emmagatzemats, vídeos, fotografies, gravacions, etc. on explica amb detall totes les seves neures i sofriments, amb les parelles que ha tingut.

Novel·la que toca un tema, delicat, estrany i ho fa d'una manera poc creïble, si bé fa de bon llegir et deixa una mica un regust que li falta alguna cosa.

Del llibre em quedo amb la frase “La vida és massa curta per resignar-se”.

Passionaria

Flor anomenada “Passionaria”, perquè representa la passió de Crist. Te 11 o 12 pètals com els apòstols, de blau la corona d'espines, els claus de marró i els martells de groc.