La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies

Editat per Quaderns Crema, 141 pàgines. Quatre anys després de publicar Si menges una llimona sense fer ganyotes, pública aquest conjunt de vint relats, que parla'n del que ell anomenar naufragis de la maduresa, es a dir la mort i les emocions de tota mena que provoquen. Hi ha un parell de relats on s'intueix que són autobiogràfics.

Moltes vegades es compara a Pàmies amb Monzó i fent referencia al llibre d'en Monzó, Mil Cretins, hi ha un relat “Dissabte” que te un argument similar a “Les cançons que li agradaven a Lenin” d'en Pàmies.

Per la gent que li han agrada't, el èxits editorials de “Contra el vent del nord” i “Cada set onades”, els hi recomano el relat “Benzodiazepina”, que tracta d'un personatge que es coneix a través d'un xat hi queda amb ell mateix.

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Ja ja començat la lliga del 2011, aquesta primera entrega el tema era “Patrimoni local d'Arenys”. He presentat aquesta fotografia de l'Església Parroquial de Santa Maria.

Es una composició a partir de 9 fotografies, passada després a blanc i negre, li he passat un filtre sèpia i un altre per ressaltar les formes, el cel està canviat per donar més força a la foto.

La puntuació obtinguda es de 8,13 sobre 10, estic en sisena posició de 14 participants.

Contra el vent del nord i Cada set onades de Daniel Glattauer.

Editats el dos per La Campana, 238 pàgines el primer i 249 pàgines el segon. Es tracta de dos grans èxits de venda més 1,5 milions d'exemplars venuts a Europa. Es una història d'amor a sorgida a través d'Internet a partit d'un correu electrònic enviat a una adreça equivocada. El tema no és nou recordo una pel·lícula d'en Tom Hanks i la Meg Ryan, titulada “Tens un e-mail” (1.998), que l'argument és similar.

La primera part, podríem dir que no acaba bé i sembla ser que l'autor va escriure la segona part, perquè els lectors li van demanar i aquesta si que acaba bé, vaja com totes les històries d'amor.

Des de el punt de vista literari, l'obra no te res, el més positiu dels llibre es que la trama et captiva en el sentit de que vas llegint per anar descobrint l'entrellat.

Per definir-los amb una frase diria que són els llibres de la Corin Tellado del segle XXI.

Jo he estat un dels 1,5 milions d'incauts que han comprat els llibres, per mi dos llibres totalment prescindibles.

Istambul d'Orhan Pamuk

Editat per Edicions Bromera, 433 pàgines, el vaig comprar en la passada Fira del Llibre vell de Barcelona, per 7 euros i l'altre dia vaig veure en una llibreria una edicio nova de trinca per 6 euros, a més m'en porto la desagradable sorpresa que hi faltan el dos últims capitols, en total 20 pàgines, ja es ben cert que no hi ha duros a quatre peles.

Fins ara no havia llegit res d'aquest autor, he llegit aquest llibre per anar provant i descobrint coses diferents. El llibre es una barreja autobiogràfica de la seva joventut amb un analisis de la relació de diferents artistes (escriptors, pintors etc) amb Istambul. El llibre ben documentat i acompanyat de diverses fotografies, fa de bon llegir per mi la part més interesssant es la que narra d'una manera novelada els seus records de joventut. La part d'assaig que explica con veu ell la relació de diferents intelectuals amb la ciutat la trobo una mica reiterativa.

La part positiva d'haver llegit el llibre es que, vaig visitar Istambul l'any 1995, i ara tinc ganes de tornar-hi.

Via della Pace

Dia de reflexió

Tenia ganes d'escriure un apunt sobre les eleccions, però a mesura que anaven passant els dies. cada vegada en feia més mandra, i esperat l´ultim dia.

De la campanya electoral, m'ha agradat la de IC, en fet una campanya seria, sense sortides de to, també es cert que tenen poc marge de maniobra, son la “muletilla” del PSC, si els socialistes no fan un bon resultat, ells cap a la oposició.

També m'ha agradat la de CiU, tenen clar que guanyaran i no han arriscat. ERC, en general ha fet una bona campanya electoral, està demostrat que els mitjans de comunicació no ens estimen gaire, la sortida de to d'en Puigcercos, s'hagués pogut estalviar, encara que te tota la raó del món.

Els socialistes en fet una campanya trista, sembla que estant resignats a perdre, el vídeo del orgasme una anècdota, la premsa li ha donat més importància de la que te.

PP i Ciutadans, com sempre fent bandera de la demagògia, ja sigui amb la llengua o amb la immigració.

Dels resultats de demà aquí va la meva porra: Ciu 59, Psc 32, ERC 16, PP, 15, IC 10, Ciutadans 3 i Solidaritat 1.

Aquest son els resultats que crec que hi hauran demà, altre cosa es el que m'agradaria que passes.

No acabo d'entendre com és que després de la sentencia del TC i de la gran manifestació del 10-J, els partits sobiranistes no obtenen més representació. La fragmentació dels partits independentistes no es la resposta.

No entenc tampoc, aquest càstig tan gran a ERC, s'ha pogut equivocar, però aquest governs ha aprovat lleis hi ha fet polítiques des de el punt de vista nacional que CiU no havia fet en 23 anys. ERC ha governat amb honestedat, sense fotre la mà al calaix.

La casa de gel de Joan Pons

Malgrat ser un llibre recent editat (2010), el vaig comprar per 5 euros a la Fira del llibre vell i usat de Barcelona el setembre passat.

Editat per Edicions Bromera, 204, pàgines. Guanyadora del XXI Premi de novel·la Ciutat d'Alzira.
Tenia les referencies del Quellegistes que havien fet una lectura compartida.
Estic d'acord en molts de vosaltres, alguns hi heu vist més coses que jo. M'agradat la forma d'articular el llibre a traves de microcapitols o microrelats, fa de molt bon llegir.
La trama la trobo una mica extravagant: Primer la lluita del protagonista amb ell mateix, el seu físic, després, la lluita per conquerir el seu gran amor, l'Eulàlia i entre mig el passat del seu pare, veterà de la “División Azul”.  Crec que aquestes tres línies argumentals donarien per més i sobre tot per aconseguir un final amb més força.

Què llegeixes? Existeix?

Avui a “La Vanguardia” hi ha un extens article en l'apartat cultura (?) on parlar de les xarxes socials, las webs i els blogs especialitzats en llibres i lectura.

Aquest indocumentats de “La Vanguardia”, per ignorància o mala fe, no fan cap menció a Què llegeixes ? (8.261 usuaris) i diu per exemple que la xarxa social “Entrelectores” amb 5.00 usuaris es el club de lectors més nombrós d'Espanya.

Parlant de les pàgines a Facebook de Javier Marías, Gabriel García Márquez o Almudena Grandes i no fan cap menció a cap escriptor català, com per exemple Màrius Serra una dels primers escriptors presents a internet.

Pot ser la direcció de Què llegeixes? hauria de fer saber a “La Vanguardia” que aquí també hi ha vida intel·ligent.

La ciudad de los prodigios de Eduardo Mendoza.

Editada en castellà per Seix Barral, 541 pàgines. Novel·la d'èxit del recent guanyador del Premi Planeta, Eduardo Mendoza, segurament la seva obra més coneguda. Història d'un personatge peculiar, Onofre Bouvila, a la Barcelona a cavall dels segles XIX i XX, entre les dos Exposicions Universals (1888 i 1929) , algú la descrit com la gran novel·la sobre Barcelona. Barreja de realisme i fantasia, amb una colla de personatges a la vegada reals i també mites.

La novel·la et va sorprenent amb episodis inesperats i trames iròniques, fet que et manté en constant tensió narrativa. Pot ser la novel·la mereixeria una final en més intensitat.

BCNeta

Mercat

Bicing

Passió musical.

Colosseo

Fira del Solstici d'Estiu.

Fotografia que ha obtingut el Tercer premi del VIII concurs de fotografia de la Fira del solstici d'estiu.

Setembre

L'any comença el mes de gener, però el setembre comencen moltes coses; nou curs escolar, nou curs polític, començant les lligues esportives, etc. També significa el retorn a la feina per moltes persones que fan vacances a l'estiu, aquest fet determina que molta gent, durant les vacances facin bons propòsits de cara el setembre. Qui no ha dit alguna vegada: a partir de setembre deixaré de fumar, el setembre m'apunto a una acadèmia d'angles, el setembre m'apunto al gimnàs, el setembre començo a fer regim, el setembre començo una col·lecció de fascicles de ..
Dons jo el setembre no faré res de tot això, només maleiré que ja s'han acabat les vacances.

Calaveres atònites de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en edició de butxaca, 252 pàgines. Vaig començar a llegir Moncada amb Cami de Sirga, vaig continuar amb El Cafè de la Granota i ara he llegit Calaveres atònites, de moment mai m'ha decebut, espero poder llegir tots el seus llibres, per desgracia per la literatura catalana, Moncada no te una obra massa prolífica.
Calaveres atònites es un conjunt de narracions, que tenen de fil conductor les experiències de Mallol Fontcalda, jove advocat barceloní, que exerceix de secretari del Jutjat de pau de Mequinensa a la dècada dels cinquanta.
Utilitzant la riquesa de vocabulari que ens te acostumats, la literatura de Moncada, a vegades sembla poesia narrativa.
Dels tres llibres que he llegit, de moment aquest per mi es el més irònic, especialment amb l'església catòlica, on en cada capítol ironitza sobre capellans, sants, cardenals, bisbes i l'esperit sant.
Recomanable si us ho voleu passar bé llegint.
Absteniu-vos si sou missaires o catòlics practicants.

El nostre pa de cada dia.

Expiació d'Ian McEwan

Editat per Anagrama, versió en castellà de butxaca, 435 pàgines. Molt bona novel·la, ambientada a Anglaterra, comença l'estiu de l'any 1935 i te el desenllaç final el 1.999, passant per la cruesa de la Segona Guerra Mundial. Un fet accidental, mentides, gelosia, enveges, diferencies socials i un amor impossible, fan una història molt potent, alhora molt visual.
No obstant, he trobat la primera part, una mica massa anglesa, massa barroca, hi ha vegades que la mateixa situació la descriuen diferents personatges.
Novel·la d'èxit, ha tingut crítiques molt favorables i també s'ha portat al cinema. Un llibre del tot recomanable.

Sifó

El sifó, tradicional beguda, que la modernitat anat deixant en raconada.