Spain's secret conflict

Video editat per Sobirania i progrés per explicar la realitat catalana.

Que llegeixes ?

Soc membre d'aquest fòrum de lectura, m'han convidat a intervenir en un vídeo promocional explicant les meva experiència en el fòrum, aquí ho teniu, el meu pseudònim "Podium".

ERC

Avui dia de primàries a ERC. A part de ratificar els únics candidats a President i a Secretari General, l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira, toca escollir el cap de llista de les properes eleccions espanyoles, entre en Joan Ridao i l'Alfred Bosch. Jo he votat per l'Alfred Bosch per les següents raons:

1/ Si escollim una nova direcció i aquesta direcció proposa com a candidat a l'Alfred Bosch, hem de fer confiança i donar suport a la proposta, no podem podem deslegitimar la primera decisió que pren la nova direcció.

2/ Crec que en la situació de fragmentació que és troba actualment l'independentisme, en Bosch pot servir per aglutinar en lloc de dividir.

3/ En Ridao en tal que actual Secretari General del partit es corresponsable del daltabaix electoral i també de l'aposta suïcida del segon tripartit.

4/ En Ridao escenifica més el eix esquerra-dreta que no l'eix nacional, i ara toca més que mai prioritzar l'eix sobiranista.

Raval

Divendres a la tarda vaig anar a la seu de Vilaweb, convidat per Quellegueixes?, per gravar un vídeo promocional. Vilaweb, te la seu en el cor del Barri del Raval, vaig tenir que donar unes quantes voltes per aquells carrers estrets, fins trobar el lloc. Gent, molta gent, molt de bullici al carrer, races, ètnies, cultures, colors, pluriculturalisme a dojo. Per integrar a tota aquesta gent, per mantenir la cohesió social del país, és imprescindible seguir amb l'actual política d'immersió lingüística.

Tunisià

Sidi Bou Said (Tunísia), 2008.

Sense aglomeracions

Costa da Morte, agost del 2009. Qui diu que a la platja hi ha molta gent.
Els puristes de la fotografia, diran que el encuadrament no es correcte, que està massa centrada.

Vacances, últim dia.

Conec gent que quan fa vacances s'avorreix, a la que porta dos dies ja frisa per tornar a treballar, aquest no és el meu cas, quan estic de vacances em falten hores. Diuen que el treball és un càstig diví, jo diria que en tot cas, és un mal necessari. Hi ha qui te la sort de treballar en una feina que li agrada; treballar del que t'agrada i deixaràs de treballar. Ara amb l'excusa de la crisi econòmica, surten veus que diuen que s'ha de treballar més, hem d'estar alerta per conservar els drets laborals aconseguits al llarg d'aquest anys, hi ha empresaris insaciables que sembla que enyoren l'esclavitud.

Heribert Barrera, un referent.

S'ha mort Heribert Barrera, per mi un referent, per la seva fidelitat al país, per el seu patriotisme insubornable, per la tenacitat i constància en la defensa de les seves idees i sobretot per la seva fidelitat a unes sigles, ERC. Malgrat que en alguns moments no ha estat d'acord amb algunes decisions, s'ha mantingut fidel al partit de Macià i Companys, al partit que ell va “restaurar” després del franquisme. Jo vaig entrar a militar a ERC l'any 1987, quan ell era Secretari General, i també malgrat discrepar d'algunes decisions, segueixo fidel a ERC, penso que és la millor eina que tenim els catalans per aconseguir la plena sobirania. Descansi en pau.

Lisboa

Barri de la Alfama (Lisboa 2011).

El carrer de la Perera

Fotografia que ha obtingut el primer premi del Concurs de Fotografia del Carrrer de la Perera d'Arenys de Mar (agost del 2011).

La noia del antifaç

Saló Internacional del Cómic de Barcelona (2008).

Uns altres impresentables, les agencies de rating.

Un altre actor que ha tingut i segueix tenint un paper ben galdós en aquesta crisi, són les agencies de rating, les tres més importants, amb seu a Nova York; Moody's, Standard & Poor's i Fitch. Treballen com a monopoli i la Comunitat Europea està intentant modificar aquest estatus. Jo em pregunto on estaven quan va esclatar la crisi de les hipoteques subprime i la posterior caiguda del banc Lehman Brothers, doncs devien està sota una palmera prenen el sol a Hawai.

No entenc com després de tot, continuen tenint credibilitat. Cal una reforma urgent del seu paper dintre de les regles financeres. Qui posarà fil a l'agulla ? Molt em temo que ningú. Aquesta crisi ha deixat moltes coses al descobert i hauria de servir d'experiència per canviar el que no ha funcionat.

"Els mercats"

Sobre la crisi, cada dia escoltem i llegim en els diferents mitjans de comunicació, que “els mercats”, decideixen això, pressionen la deute sobirana d'aquest país, avui un, demà l'altre, pressionen una moneda, avui l'euro, demà també.

Que i qui hi ha darrera aquesta eufemística paraula dels “mercats”. Doncs jo crec que hi els grans bancs de negocis i els grans especuladors financers (Soros & cia, per exemple).

Aquesta patuleia, fa diners a favor de i contra de, els importa un pito l'economia real, ells només volen fer diners i prou.

Hi ha alguna solució per evitar-ho ? La meva humil opinió crec que si, la solució passar per modificar, intervenir i si cal eliminar els mercats financers de opcions, futurs i cobertures. Aquest és l'instrument que utilitzen aquest especuladors per anar a favor o contra d'un actiu, inverteixen diners sobre la cotització futura, a vegades a l'alça i altres a la baixa, i a partir d'aquí van contra una moneda ( l'euro per exemple) o contra un país (deute sobirà).

Aquest mateixos “mercats” d'opcions, futurs i cobertures sobre actius monetaris o sobre divises, existeixen també sobre productes de consum bàsic; cafè, blat, sucre, etc o sobre matèries primeres (petroli, alumini, coure,or, etc), en el argot és diuen “Commodities”.

És obscè i perniciós que en el Chicago Board of Trade (CBOT), el mercat de futurs més gran del món, es fixi el preu del cafè o del blat per d'aquí 2 anys.

I perquè no s'acaba amb això? Falta voluntat política per actuar i falta autoritat, davant aquesta gent que són molt importants i poderosos.

Un senyor de Lisboa

Venedor ambulant, barri de La Alfama, Lisboa (2011).

Elogi del morós

Un morós és qui no paga els seus deutes en el termini establert, actualment tenim estats com Grècia, moltes empreses, petites i mitjanes, autònoms i molts particulars que no pagant els seus préstecs personals o hipotecaris. L'actual crisi econòmica ha fet estralls. També es cert que en èpoques de bonança, aquest esport, el de no pagar, tenia bastants seguidors, una mica consubstancial a la cultura llatina, a la picaresca, els països diguem, més calvinistes, en aquest aspecte son molt més seriosos.

Dic això perquè en l'opinió pública i en alguns mitjans de comunicació s'establert una mena de simpatia i de justificació cap a la gent que no paga. Ara resulta que tothom s'ha endeutat per obligació i no importa la responsabilitat personal de complir amb els compromisos adquirits.

És veritat que la taxa d'atur es molt alta, que hi ha molta gent que ho passar molt malament, però també es igual de cert que tots plegats hem estirat més el braç que la màniga i hem sigut força irresponsables, ara no podem amagar el cap sota l'ala.

Vés on et porti el cor de Susanna Tamaro.

Editada el seu dia per Seix Barral, ara està en el catàleg de Columna, 190 pàgines. Vaig tard, llibre publicat aquí el 1995, quan va sortir ja volia llegir-lo i no ho fet fins ara, en el seu moment va ser un llibre d'èxit.

A les portes de la mort, una àvia escriu una carta a la seva neta que viu a Estats Units, on decideix explicar-li tots el seus secrets, la relació amb el seus pares, amb el seu marit, un amor clandestí, la difícil relació amb la seva filla, etc. , la carta fa de teràpia, li serveix per fer les paus amb ella mateixa.

Diuen que es una novel·la femenina, perquè els protagonistes son dones i el homes tenen un paper secundari, hi ha qui diu que es una novel·la intimista, també hi ha que la titlla de carrinclona.

A mi personalment m'ha agradat, l'he llegit en un moment, és un llibre que et dóna peu a reflexionar i ha pensar, és un llibre que transmet certa tristesa.

El títol és suggerent, m'agrada aquesta frase. Entre la raó i la rauxa. Quan has de prendre una decisió important, a qui fas cas, a la racionalitat del cap o el sentiment del cor. Em recorda una frase que em va dir un professor que intentava ensenyar-me anglès: “My only home is my heart and my head".

La caçadora de cossos de Najat El Hachmi.

 

Editat per Columna, 239 pàgines. Novel·la, dividida en dos parts, la primera la podríem nomenar, tipus catàleg, fa una descripció dels seus amants en funció de la seva nacionalitat (el gallec, el basc, l'extremeny, l'anglès, el ghanès, etc.) o en funció d'alguna característica ( l'eteri, el cec, etc.), es tracte de descripcions de les respectives relacions sexuals, amb pèls i senyals.

La segona part relata la relació de la protagonista, que fa de dona de fer feines, amb un escriptor del que li neteja el seu estudi de treball, el que acaba convertint en el seu amant.

Com anècdota, la protagonista treballa també netejant en una fàbrica, on explica els detalls de la seva feina, sense que la nomeni, es pot deduir que es tracte de una famosa fàbrica de pizzes congelades ubicada a la comarca d'Osona.

La història està escrita en primera persona i te trets autobiogràfics, però sincerament aquest cop la Najat m'ha decebut, esperava més d'aquest llibre, no m'ha dit res, ni com a novel·la eròtica és bona, vaja un llibre per oblidar.

Llegint el llibre em va venir al cap la frase de Grocho Marx “Per què diuen amor quan volen dir sexe?”.

Carod-Rovira

 En Carod-Rovira, plega d'ERC, mala noticia. No comparteixo la decisió, és des de dins que pots canviar les coses que no t'agraden, ara s'obren nous horitzons per ERC. Ell també es responsable de la situació actual, tothom li retreu els pactes amb els socialistes. Però s'ha de tenir memòria històrica el 1980, vam pactar amb CiU i Erc va ser enganyada i humiliada.

Personalment et sap greu que en Carod marxi, jo vaig a decidir militar a ERC quan vaig llegir un article que va escriure al diari Avui, titulat “Una necessitat vital: refundar ERC”, era el 1 de novembre del 1986.

Culte, intel·ligent i brillant orador. Em queden en el record les anècdotes de les seves visites Arenys; entrevista amb en Rubirola, visita a la Confradia de pescadors, etc.

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Sisena i última entrega de la lliga, avui toca tema lliure. He presentat aquesta fotografia en B/N d'un brocanter feta en una fira d'antiguitats a Milà. La puntuació obtinguda és de 7.- sobre 10, he quedat en vuitena posició de l'entrega. En la classificació final he quedat en quarta posició amb una puntuació de 45,37, ara fins l'any vivent.

Maleïda crisi

Avui parlant amb un jove empresari de la nova economia, m'ha dit, tot satisfet, que en la seva empresa, havia pogut reduir costos, sense acomiadar cap treballador. Per sortir d'aquesta maleïda crisi, es calen empresaris com aquest.

En èpoques de creixement econòmic i bonança, quan les coses anaven molt bé, hi havia empresaris que el primer que feien era visitar un concessionari de cotxes d'importació d'alta gama i freqüentar les marisqueries. Ara quan les coses van malt dades el primer que fan es fotre fora els treballadors.

Per sortir d'aquest forat, tots hem de treballar més, segurament cal també canviar les regles del marc regulador del mercat de treball. Falta cultura empresarial, calen empresaris en l'estricte sentit del mot, perquè no pot ser que quan a una empresa les coses no li van bé, l'empresari el primer que fa és l'opció fàcil, reduir la plantilla.