dimarts, 24 de setembre del 2013
diumenge, 22 de setembre del 2013
dijous, 19 de setembre del 2013
diumenge, 15 de setembre del 2013
Herrera&Camats i la perplexitat de Solé Tura.
Després que 1.600.000.- catalans fessin la Via Catalana
per la independència, si Solé Tura, visques, estaria perplex veient com la seva
teoria que el nacionalisme català es burgès se’n va en orris, per altre banda
Josep Termes, des d’on estigui, contempla amb entusiasme com és confirma la
seva tesis sobre el moviment obrer i el catalanisme polític.
Però hores d’ara aquest debat és mort i enterrat, superat
per els esdeveniments, l’independentisme és la centralitat política.
Avui probablement només hi ha dos polítics que encara creguin
que el nacionalisme català es burgès, són l’inefable tàndem Herrera&Camats,
els representants de la nova puta&ramoneta de la política catalana.
dissabte, 14 de setembre del 2013
Després del 11S
Tal com es preveia la Via catalana ha estat un èxit de participació, crec que ara ja no hi ha volta enrere, la independència és possible. Vist els anàlisi polítics que fan, diaris, intel•lectuals i polítics espanyols, és que no han entès res, no veuen on és l’arrel del problema i així es impossible que España pugui oferir una solució.
1.- Creuen els espanyols que el problema només es de diners.
2.- Confien que una vegada passada la crisi econòmica tot tornarà a la normalitat.
3.- Acusen al President Mas de ser l’instigador, quan en realitat ha estat la societat civil i tots els polítics s’han vist arrastrats per aquest tsunami sobiranista.
4.- No s’adonen que el catalanisme polític es mort i enterrat.
5.- No volen veure que l’independentisme és transversal i abasta tots els sectors socials; empresaris, autònoms, professionals liberals, obrers, funcionaris, pensionistes, etc. i també totes les edats.
6.- Tampoc no volen saber, que s’han incorporat a l’independentisme; immigrats, castellanoparlants i molta gent que no ho veu com una qüestió sentimental sinó per altres motius, com per exemple, la il•lusió del projecte de fer un nou país i la regeneració política i social que això comporta.
1.- Creuen els espanyols que el problema només es de diners.
2.- Confien que una vegada passada la crisi econòmica tot tornarà a la normalitat.
3.- Acusen al President Mas de ser l’instigador, quan en realitat ha estat la societat civil i tots els polítics s’han vist arrastrats per aquest tsunami sobiranista.
4.- No s’adonen que el catalanisme polític es mort i enterrat.
5.- No volen veure que l’independentisme és transversal i abasta tots els sectors socials; empresaris, autònoms, professionals liberals, obrers, funcionaris, pensionistes, etc. i també totes les edats.
6.- Tampoc no volen saber, que s’han incorporat a l’independentisme; immigrats, castellanoparlants i molta gent que no ho veu com una qüestió sentimental sinó per altres motius, com per exemple, la il•lusió del projecte de fer un nou país i la regeneració política i social que això comporta.
dissabte, 31 d’agost del 2013
Caravana, últim model.
Caravana últim model. A prop de Sant Pere Pescador (Alt Empordà).
Aquest post forma part de la cadena virtual que ve del següent blog: Sílvia Cantos ....
... i que continua al blog de: Celler sota l'escala
1divendres, 30 d’agost del 2013
dijous, 29 d’agost del 2013
En la pell d'un mort de Xevi Sala.
Editat per Columna, 218 pàgines. A web de l’editorial no
hi és el llibre. El llegeixo per gentilesa del Quellegeixes. Novel·la negra ambientada a
les comarques gironines, Salt, Girona, La Jonquera. Intervenen tots els
elements necessaris per fer una bona novel·la negra: lladres, policies,
drogues, diners dubtosos, prostitutes, etc. Tot dintre del escenari de Salt,
població amb un alt índex d’immigració, amb la problemàtica que comporta. El
racisme i la xenofòbia i surten reflectits
mitjançant un personatge que es membre d’un partit polític xenòfob.
El llibre està ben escrit i fa de bon llegir, els personatges
estan ben treballats, els protagonistes més en profunditat, veiem els problemes
del protagonista amb el seu fill, les inquietuds del mateix fill, etc.
La trama està ben treballada, tot i novel·lada els fets podríem
passar per reals. Si el llibre tingues més humor i ironia, podríem dir que ens
trobem davant d’un Ferran Torrent a la gironina.
dimecres, 28 d’agost del 2013
dimarts, 27 d’agost del 2013
dilluns, 26 d’agost del 2013
Incerta Glòria de Joan Sales.
Editat per Club
Editor, 542 pàgines. Dotzena edició de maig del
2012. Per molts una de les millors novel·les catalanes del segle XX i també la
millor novel·la sobre la Guerra Civil.
Després de llegir tants elogis, tenia moltes ganes de
llegir-lo. També per la personalitat del seu autor; “un home de ferma voluntat i
d’immensa tossuderia, dotat d’una visió “antinoucentista”, i que va posar la
literatura al servei del país, amb la finalitat de redreçar-lo culturalment”.
Redactat en forma epistolar i en primer persona, per un
part fa que sigui de lectura fàcil, però aquesta primer persona no sempre es la
mateixa, i a vegades crea situacions de cert desconcert.
Literàriament es tracta de un gran llibre, destaquen les
grans descripcions i la força i personalitat de molts del personatges; on
destacaria, el mateix Lluís, la Trini i el peculiar Soleràs.
Per la pròpia biografia de Sales, es de suposar que la
novel·la te importants situacions autobiogràfiques, el llibre es un cant contra
la barbàrie que suposa una guerra, la destrucció, la perduda inútil de vides
humanes, el desencís i trencament de moltes il·lusions.
En sorprèn aquest missatge que transmet, sobre els ateus; la Trini es mare soltera, parella d’en Lluis, ateu convençuda i
durant la guerra es transforma en una fervent creient que va a misses
clandestines i es batejar també de manera clandestina, sorprenent evolució.
També em sorprèn aquesta descripció que fa de la majoria
de combatents, en que hi estant per obligació i cap per uns convenciments
ideològics. Penso que no és del tot cert
Tampoc estic d’acord amb el missatge que vol transmetre
en que d’alguna manera equipara el dos bàndols; el Govern de la República era
legítim i democràticament escollit, els altres eren el sediciosos colpistes.
Si bé és cert que les autoritats catalanes, no van poder
o voler, controlar els anarquistes, que es van transformar en una colla de
salvatges sanguinaris, dedicant-se a assassinar capellans i cremar esglésies.
Malgrat alguns del fets esmentats, crec que el llibre
narra fidelment les vivències del front i la rereguarda, estic d’acord en que
és una de les millors novel·les sobres la guerra civil.
diumenge, 25 d’agost del 2013
Mandrejar
A part d’un viatge i un parell de sortides esporàdiques,
aquestes vacances d’agost no he fet res de profit, mandrejar. He destinat poc
temps a la lectura i a la fotografia, tampoc he fet cap entrada al Bloc. Em queda
una sensació contradictòria, de pèrdua de temps i per altre part l’agradable
sensació que suposar no fer res, descansar, fer llargues migdiades, mandrejar.
dimecres, 31 de juliol del 2013
Estación Patatera
Continuem amb les façanes peculiars. Aquesta de la "Estación Patatera" de Otsagabia (Navarra).
dilluns, 29 de juliol del 2013
dilluns, 15 de juliol del 2013
divendres, 12 de juliol del 2013
Salvador Espriu. 100 anys
Aquest any és celebra
el centenari del naixement de Salvador Espriu, és ”Any Espriu”. Com arenyenc
vull posar el meu granet de sorra a la divulgació de la seva obra. He llegit
molt poc Espriu, pràcticament res, crec que fa una colla d’anys vaig llegir
Laia, res més. Però hi ha dos poemes que m’agraden un “Assaig de càntic en el temple”,
me’l va ensenyar un amic, fa anys, quan
era adolescent i em va captivar, des d’aleshores porto una copia del mateix sempre a sobre. I
l’altre poema que també m’agrada molt és “He mirat aquesta terra” a partir de la
gran interpretació i divulgació que ha fet Raimon. Aquí teniu el dos:
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat
estic de la meva
covarda, vella,
tan salvatge terra,
i com
m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la
gent és neta
i noble, culta,
rica, lliure,
desvetllada i
feliç!
Aleshores, a la
congregació, els germans dirien
desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que
se'n va del seu indret",
mentre jo, ja
ben lluny, em riuria
de la llei i de
l'antiga saviesa
d'aquest meu
àrid poble.
Però no he de
seguir mai el meu somni
i em quedaré
aquí fins a la mort.
Car sóc també
molt covard i salvatge
i estimo a més
amb un
desesperat
dolor
aquesta meva
pobra,
bruta, trista,
dissortada pàtria.
HE MIRAT AQUESTA TERRA.
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)