dissabte, 26 de setembre de 2020

Cremaràs en la tempesta de John Verdon.

Editat per Rocaeditorial, 501 pàgines. Sisè llibre de la saga del detectiu David Gurney, he llegit el quatre primers, em falta el cinquè, que segur que llegiré properament, m ‘agraden els thrillers de Verdon.

En aquest cas en Gurney és requerit pel fiscal del districte perquè els ajudi aclarir uns assassinats a White River, on la tensió social ha anat pujant de to amb enfrontaments de caire racistes. Les investigacions de Gurney, fan girar com un mitjó les conclusions i línies d’investigació oficials, aleshores el fiscal del districte l’aparta del cas. Però el tossut de Gurney segueix investigant pel seu compte fins que soluciona el cas.

L’entrellat del cas és complex, fa mantenir la tensió narrativa d’un bon thriller, encara que no te el nivell, al meu parer, de Sé el que estàs pensant.

dissabte, 29 d’agost de 2020

Una boda a Lió de Stefan Zweig.

 

Editat per Quaderns Crema, 71 pàgines. Conjunt de quatre relats curts, amb el segell Zweig, relats que no et deixen indiferent, darrera cada relat un missatge: Dos solitaris, Un home que no s’oblida, El camí i Una Boda a Lió, de qui pren el títol el llibre.

Una boda a Lió; durant el terror jacobí, una parella es retroba al fosc soterrani de l’ajuntament, ara convertit en presó, només falta un dia perquè els afusellin, els seus companys de destí, els ajudaran a complir el seu desig, presentar-se davant Déu com marit i muller.

El camí; un jove, recorre la comarca on viu per trobar a Jesús, està cansat, dubte si tornar sense complir el seu desig, però recorre el camí exhaust i allà prop de la ciutat veu en un turó, tres creus que sobresortien, avança pel camí i se li apropa un home, que camina neguitós i sense rumb, l’home fuig esperitat, li va semblar reconèixer en ell, un home anomenat Judes Iscariot.

Un home que no s’oblida; La vida d’un home, que partint d’una absoluta llibertat interior, no es sotmet al poder més gran del món, el dels diners, i a viure amb els nostres semblants sense crear-se ni un sol enemic.

Dos solitaris; Dos marginats, un home coix i una dona molt lletja, troben el consol mutu, davant el rebuig de la societat.


divendres, 21 d’agost de 2020

Crims de Carles Porta.

Editat per La Campana, 205 pàgines. Llibre que narra set casos de crònica negra, històries fosques les anomena l’autor, totes ambientades a Catalunya, menys una a Bangkok, però on víctima i assassí son catalans. El llibre surt a partir de la secció que fa l’autor en un programa de Catalunya ràdio, més tard adaptat a un format televisiu per a TV3, amb el mateix títol, programa d’èxit.

Porta narra aquestes històries de manera que enganxa i no pots deixar un capítol a mitges, has d’arribar fins al final i amb ganes  de començar el següent.

Històries fosques però reals, per comprovar fins on pot arribar la misèria humana i constatar el complicat que podem ser les persones, malgrat tot el llibre fa de molt bon llegir, ideal per distreure't una mica de les cabòries que puguis tenir.

Periodista premiat i de llarg recorregut, va escriure també el llibre Tor: Tretze cases i tres morts, que vaig llegir també fa anys, amb els mateixos resultats satisfactoris que aquest.

dijous, 20 d’agost de 2020

Así están las cosas de Gonzalo Boye.

Edició en castellà, editat per rocaeditorial, 285 pàgines. Dotze capítols i un epíleg, que equival als dotze mesos del 2019 i el gener del 2020, escrit quasi com un dietari, narra de manera trepidant els esdeveniments jurídics a Europa en relació a les euro-ordres i al conflicte per esdevenir eurodiputats el President Puigdemont i Toni Comin.

Queda palès l'excel·lent treball del equip jurídic, la gran coordinació en tots els fronts oberts i que tot està degudament planificat com si es tractes d’un trencaclosques.

El llibre està narrat d’una manera vibrant, amb tocs d’humor i episodis de vida personal, però és evident que el ritme de vida i de treball del Gonzalo Boye és extenuant.

Llibre imprescindible si vols conèixer de primera mà tot l’entrellat jurídic dels exiliats i el perquè de moltes decisions. Totalment recomanable, es llegeix en un no res. 

dimecres, 19 d’agost de 2020

L’home que no llegia els diaris de David de Montserrat i Juli Gutiérrez

Editat per Columna, 313 pàgines. Biografia del polifacètic i fascinant personatge d’Alexandre Deulofeu (1903-1978), farmacèutic, polític, historiador, filòsof, apotecari, persona de difícil classificació, per uns un català universal, un científic excepcional, per altres un somiatruites que defensa una teoria sense base historiogràfica. Empordanès, contemporani de Salvador Dalí, de qui fou amic.

Deulofeu invertir pràcticament tota la seva vida a investigar, escriure i defensar la seva teoria sobre la Matemàtica de la Història. Teoria desenvolupada en la primera meitat del segle XX i que sintetitzant, demostra que els imperis i les civilitzacions tenen uns cicles vitals que sempre és repeteixen amb la mateixa regularitat. A partir d’aquesta teoria fa una sèrie de prediccions sobre esdeveniments polítics que acabant passant tal com ell diu durant bona part del segle XX. Com per exemple: la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l'Índia, que Hitler perdes la II Guerra Mundial, la desintegració de la URSS, la reunificació d’Alemanya, etc.

Malgrat això, va ser ignorat pels historiadors oficials i per les universitats, sent un dels seus gran detractors el prestigiós historiador Jaume Vicens Vives. Va tenir moltes dificultats per publicar la seva obra a Espanya i a l'estranger. Alguns llibres va optar per auto-publicar i també finançar alguna de les traduccions.

Llegint aquesta biografia, m’ha fet pensar amb en Jordi Bilbeny, guardant les distancies, veig alguns paral·lelismes entre els dos, Bilbeny teoritzar amb el passat, Deulofeu ho fa amb el futur, ambdós tenen partidaris i detractors.

dimecres, 29 de juliol de 2020

La col·lecció invisible de Stefan Zweig.

                                                                      

Editat per J.J. de Olañeta, 75 pàgines, mini llibre de format 14X9 cm. Breu relat situat a Alemanya a finals dels anys 30 del segle passat, amb una situació econòmica i social terrible.

Una vegada més Zweig ens sorprèn amb aquest relat curt, un drama psicològic sobre la riquesa i l'ostentació. Un ancià cec, ha dedicat tota la vida a col·leccionar gravats, ha viscut amb austeritat per poder destinar els seus recursos a la seva col·lecció. Creu que te un petit tresor, que els seus heretaran i els permetrà viure amb tranquil·litat.

El que no sap, és que davant la greu crisi econòmica, la seva família ja fa temps que venen els gravats i ara la seva col·lecció és un conjunt de fulls en blanc, ara la seva col·lecció és invisible.

dimarts, 28 de juliol de 2020

Las marismas de Arnaldur Indridason.


Edició en castellà de RBA, 287 pàgines. Primer llibre que llegeixo d’aquest autor, que junt amb altres ha fet rellevant la novel·la negra nòrdica. Publicada en islandès el 2000 i traduida a l’anglès el 2004. A partir de l'assassinat d’un camioner en el sotarrani de casa seu al barri de "Las marismas", es desenvolupa tota una investigació intrigant per part del detectiu Erlendur, les seves investigacions i instints el portaran a fets de fa més de 40 anys, que a la fi seran el desllorigador del entramat.
Novel·la amb un argument molt ben treballat, va de menys a més, barrejat amb la trama hi ha les circumstancies personals del detectiu Erlendur, comú en tota l’obra del autor.
La resolució del cas be donat per una qüestió genètica, hi ha qui hi veu una crítica per part de l’autor, cap als treballs de recol·lecció de gens, per part d’una empresa farmacèutica, per establir la identitat nacional islandesa.
També voldria destacar que la novel·la està escrita originàriament en islandès, un idioma que parlant només, 320.000 persones, una mostra més que la literatura és universal i és podem fer bons llibres amb llengües minoritàries.

dilluns, 27 de juliol de 2020

Tota la veritat. (varis autors).


Editat per arallibres, 345 pàgines. Crónica política sobre el procés, escrita per sis periodistes de diferents mitjans de comunicació: Ferran Casas, Odei A.Etxearte, Marc Martínez Amat, Roger Mateos, Gerard Pruna i Neus Tomàs.
Obra sòlidament documentada i contrastada, els autors afirmen que ningú els ha desmentit. Escrita en set capítols, descriu els fets de la trepidant i convulsa tardor del 2017. Dos anys d'investigació i entrevistes amb els protagonistes directes o indirectes d’aquells fets.
És tracta d’un llibre que enganxa com si fos una novel·la, un thriller. Si t’agrada la política o vols conèixer el detalls del procés, has de llegir-lo, segur que no et decep.

dijous, 23 de juliol de 2020

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA


Sisè i últim lliurament d’aquesta Lliga. Tema lliure, he presentat aquesta fotografia d’un músic de carrer feta a La Habana, és un fotomuntatge, doncs el grafitti del Che està afegit. La puntuació obtinguda ha estat de 8,09 sobre 10. He quedat en desena posició de vint-i-sis participants. Avui mateix a la sala Josep M Arnau del CC Calisay, s’ha fet la entrega de premis als guanyadors, tan de la categoria social como popular. A la classificació final general he quedat en quinzena posició de vint-i-cinc participants i en la classificació final del premi popular he quedat amb quinzena posició.

dimecres, 24 de juny de 2020

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA



Per evitar concentració de persones continuem amb l’entrega i votació virtual. Tema lliure però en BN. He presentat aquest retrat d’una dona de Tailàndia, no ha agradat. He quedat en vintena posició amb una puntuació de 6,69 punts. En la classificació general vaig setzè de vint-i-vuit participants.

diumenge, 24 de maig de 2020

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA



Continuem amb el confinament, entrega i votació virtual. Tema lliure però en color. He presentat aquesta foto de la festa de «La Plantada» al Delta de l’Ebre. He quedat en quinzena posició amb una puntuació de 8,42 punts. En la classificació general vaig tretzè de vint-i-vuit participants.

dimarts, 21 d’abril de 2020

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA



Continuem amb el confinament, entrega i votació virtual. Tema obligat: «Nit, llum en la foscor, estels, tenebres, ombres». He presentat aquesta foto feta al capvespre en el One World Observatory, l’edifici més alt de New York. He quedat setzena posició amb una puntuació de 7,77 punts. En la classificació general vaig onzè de vint-i-vuit participants.

dimarts, 24 de març de 2020

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA



A causa del confinament, aquesta segona entrega de la lliga és va fer de manera virtual, tan la presentació com les votacions. Tema obligat: «Dona treballadora, solidaries, tendres, mares etc. Retrat de la dona». He presentat aquesta foto d’una mare refrescant al seu fill en un rierany. He quedat segon empatat amb el tercer amb una puntuació de 9 punts. En la classificació general vaig novè de vint-i-vuit participants.

diumenge, 23 de febrer de 2020

Fake Views.

 Caos.

Cava de Llet
Per l’expo de «Fake views», vaig presentar les dues fotos del post anterior, però en tenia més, aquí les teniu.

divendres, 21 de febrer de 2020

Fake Views. Engany i artifici a la fotografia

Ubiqüitat
Energia positiva
Aquestes són les dos fotos que vaig presentar per l'exposició de l’Afa «Fake Views», que va tenir lloc l’octubre del 2019 a la sala d'Exposicions de l’Edifici Calisay d’Arenys de Mar. El motiu de l’exposició era crear imatges on hi hagi una decidida voluntat d’enganyar la percepció de l’ull o de crear una realitat alternativa, surrealista.
Sorprendre el visitant, despertar-li una certa inquietud, provocar el seu neguit i fer-li repensar la visió preestablerta que mostren les imatges de la ‘realitat’ perquè prengui consciència del caràcter mal·leable de les imatges, ara més manipulables que mai gràcies a la tecnologia digital. 


dijous, 20 de febrer de 2020

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA


El dijous dia 13 de febrer, va començar la lliga d'aquest any. El tema era obligat, «Reflexos, mirada de fotògraf a través de miralls, vidres, aigua». Vaig presentar aquesta fotografia; Un tren estacionat a l'estació d'Arenys on es reflecteix el banc amb gent asseguda contemplant el mar. He quedat en tretzena posició de 27 participants, amb una puntuació de 7.07 sobre 10.

divendres, 30 d’agost de 2019

Gorras de uniforme


"Especialidad en toda clase de gorras de uniforme". Botigues d'abans. Barri de la Ribera (Barcelona)

dijous, 29 d’agost de 2019

Por de Stefan Zweig


 Editat per Quaderns Crema, 120 pàgines. Novel·la curta amb línia amb altres obres del mateix autor, com Nit fantàstica, Novel·la d’escacs, etc. Amb un gran component psicològic, encara que potser no amb la tensió narrativa que ens te acostumats en altres obres.

Narra la sensació de desconfiança que te la protagonista Irene Wagner, amb l’esdevenir del descobriment de la seva infidelitat, i el xantatge a que es sotmesa. El terror que el seu marit la descobreixi i la possibilitat de perdre la posició acomodada que gaudeix, li crea una angoixa que no la deixa viure. Si has llegit altres obres d’ell , hi tan agradat, aquesta no et decebrà.  Un final sorprenent, Zweig 100%.



diumenge, 16 de juny de 2019

XV Lliga social de fotografia de l’AFA


Sisè i últim lliurament d’aquesta Lliga. Tema lliure, he presentat aquesta fotografia de Trinidad (Cuba). La puntuació obtinguda ha estat de 8,89 sobre 10. He quedat en novena posició de vint-i-tres participants. A la classificació final general he quedat en catorzena posició de vint-i-nou participants.

XV Lliga social de fotografia de l’AFA


Cinquè lliurament d’aquesta edició de la lliga, tema prohibit, exterior. He presentat aquesta fotografia d’estudi. La puntuació obtinguda ha estat de 7,50 punts sobre 10, he quedat en vintena posició de vint-i-cinc participants.

dissabte, 13 d’abril de 2019

XV Lliga social de fotografia de l’AFA



Quart lliurament d’aquesta edició de la lliga, he presentat aquesta fotografia d’un carrer de La Habana. La puntuació obtinguda ha estat de 7,76 punts sobre 10, he quedat en divuitena posició de vint-i-set participants. A la classificació general regular vaig en tretzena posició.



dissabte, 16 de març de 2019

XV Lliga social de fotografia de l’AFA



Tercer lliurament en aquesta edició de la lliga, he presentat aquesta fotografia de la posta de sol a l’illa de Koh Lipe a Tailandia. La puntuació obtinguda ha estat de 7,81 punts sobre 10, he quedat en vintena posició de vint-i-sis participants. A la classificació general regular vaig en dotzena posició.

diumenge, 17 de febrer de 2019

XV Lliga social de fotografia de l’AFA


Segon lliurament d’aquesta edició de la lliga, he presentat aquesta fotografia en B/N d’un carrer de La Habana. La puntuació obtinguda ha estat de 9,29 punts sobre 10, he quedat en quarta posició de vint-i-vuit participants. A la classificació general regular vaig en setena posició.

diumenge, 20 de gener de 2019

XV Lliga social de fotografia de l’AFA


El dijous dia 17, va començar  la lliga d'enguany. He presentat aquesta fotografia del Pirineu Aragonès, concretament d’una vall anomenada Aguastuertas. He quedat en setzena posició de 28 participants, amb una puntuació de 7,93.

dimarts, 25 de desembre de 2018

dissabte, 30 de juny de 2018

XIV Lliga social de fotografia de l’AFA


Sisè i últim  lliurament d’aquesta  edició de la lliga, tema lliure. He  presentat aquesta fotografia de street photo d’un carrer de La Habana. La puntuació obtinguda ha estat de 7,33 punts sobre 10, he quedat en tretzena  posició de vint-i-tres participants. Pel que fa al premi popular he quedat en dinovena posició. A la classificació final regular he quedat en quarta posició i en la classificació final popular he quedat en desena  posició.

diumenge, 20 de maig de 2018

XIV Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè i penúltim lliurament d’aquesta  edició de la lliga, tema obligat, foto d’interior. He  presentat aquesta fotografia d’aquest crist de l’església de Cardona. La puntuació obtinguda ha estat de 7,74 punts sobre 10, he quedat en quinzena  posició de vint-i-quatre participants. Pel que fa al premi popular he quedat en vintena posició. A la classificació general regular segueixo en  tercera posició. En la classificació general popular vaig en novena posició.

diumenge, 22 d’abril de 2018

La gran teranyina de Roger Vinton


Editat per Edicions del Periscopi, 393 pàgines. Una investigació exhaustiva sobre la gran burgesia catalana, els seus orígens, els parentius i les relacions entre ells, que fan que tot l’entramat burges formi una gran teranyina, amb interessos a tots el sectors d’activitat, des del Barça, fins a La Caixa, passant per les constructores, cimenteres, asseguradores,  farmacèutiques, etc. Entre ells s’ajuden i controlen empreses i situacions que afecten el dia  a dia de tots els ciutadans.
Hi trobareu una relació extensa de cognoms, que molts us seran força familiars i d'altres totalment desconeguts, però no per això menys importants.
Aquest llibre també desmunta la teoria estúpida dels equidistants d’Iniciativa, Comuns, Rabell&Coscu i tuti quanti, tota aquesta patuleia sempre ha vist el procés com una cosa de la burgesia.
La informació d’aquest llibre també pot servir perquè en la mesura del possible a la futura República catalana, puguem evitar que les  classes extractives  parasitin l’estat com passa a Espanya.

XIV Lliga social de fotografia de l’AFA


Quart lliurament d’aquesta  edició de la lliga, tema obligat prohibit BN. He  presentat aquesta fotografia de carrer feta a La Habana. La puntuació obtinguda ha estat de 9,67 punts sobre 10, he quedat en tercera  posició de vint-i-quatre participants. Pel que fa al premi popular he quedat en onzena posició. A la classificació general regular vaig en tercera posició. En la classificació general popular vaig en vuitena posició.

diumenge, 18 de març de 2018

XIV Lliga social de fotografia de l’AFA


Tercer lliurament de la lliga 2018, hi havia tema obligat, foto nocturna. He  presentat aquesta fotografia d’uns malabaristes feta a la platja de l’illa de  Koh Lipe (Tailandia). La puntuació obtinguda ha estat de 9,07 punts sobre 10, he quedat en cinquena  posició de vint-i-cinc participants. Pel que fa al premi popular he quedat en dotzena posició. A la classificació general regular vaig en tercera posició. En la classificació general popular vaig en setena posició.

dissabte, 17 de febrer de 2018

XIV Lliga social de fotografia de l’AFA


Segon lliurament d’aquesta  edició de la lliga, vaig presentar aquesta fotografia en B/N d’un home feta en un carrer de Trinidad (Cuba). La puntuació obtinguda ha estat de 9 punts sobre 10, he quedat en tercera  posició de vint-i-vuit participants. Pel que fa al remi popular he quedat en primera posició. A la classificació general regular vaig en cinquena posició. En la classificació general popular vaig en tercera posició.

dissabte, 20 de gener de 2018

XIV Lliga social de fotografia de l’AFA

Primer lliurament d’aquesta nova edició de la lliga, vaig presentar aquesta fotografia en B/N d’un carrer de L’Habana. La puntuació obtinguda ha estat de 8,34 punts sobre 10, he quedat en tretzena  posició de vint-i-sis participants.

diumenge, 26 de novembre de 2017

Inactivitat

Cinc mesos sense cap entrada al bloc. No és que no tingués res a dir, cap foto per penjar o cap llibre per comentar. Circumstàncies personals m’han tingut ocupat, no he tingut esma ni temps per publicar res.

Plaza Mayor

Salamanca (2017)

Lucio Astudillo

Zamora (2017)

diumenge, 11 de juny de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisè i últim lliurament d’aquesta  edició de la lliga, he presentat aquesta foto urbana feta a Viena. La puntuació obtinguda ha estat de 7,71 punts sobre 10, he quedat en desena posició de vint-i-quatre participants. En la classificació general he quedat dissetè  de vint-i-cinc participants.

diumenge, 28 de maig de 2017

Posar el carro davant els cavalls.

Hi ha qui posar el crit al cel, davant les manifestacions del Vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, en el sentit  que en  la República Catalana, el castellà seria llengua oficial. No posem el carro davant els cavalls, primer la independència, després ja decidirem el model de país, el model econòmic, el model lingüístic, etc.
Canvia el model d'estat; república, monarquia, dictadura. Canvien els governs; dretes, esquerres, liberals. Canvien les lleis, etc .... Però el que no canvia és el jou d'Espanya que dura ja més de 300 anys.

Siguem hàbils, per guanyar el referèndum necessitem tenir al nostre favor als catalans castellanoparlants. No podem donar arguments als enemics.

diumenge, 21 de maig de 2017

Taula i barra de Quim Monzó

Editat per Librosdevanguardia, 223 pàgines. Recull de 87 articles publicats a LV,  que tenen en comú que parlant de  plats,  restaurants, cuiners, cambrers, etc., és a dir del món de la gastronomia en general, però des del sentit irònic, càustic i crític de Monzó.
Estic d’acord amb moltes de les seves opinions, perquè en el sector de la gastronomia hi ha molt d’intrusisme, tothom s’hi  veu en cor d’obrir un restaurant, encara que no tinguin ni idea de cuinar. Voltant per aquets mons de Déu, ho pateixes, també amb els cambrers, la majoria poc professionals (encara que amb el sous que tenen. no és poden demanar miracles !).

En definitiva un llibre divertit, fàcil de llegir, on riuràs a gust i segurament en sentiràs identificat amb moltes de les situacions exposades.

diumenge, 14 de maig de 2017

El monarca de las sombras de Javier Cercas.

Editada en castellà, per Random House, 281 pàgines. Cercas assumeix dos personatges el  de narrador i el d’escriptor que decideix investigar la història d’un jove falangista que va lluitar en la guerra civil i que va morir al front de l’Ebre amb 19 anys, aquest personatges es el seu oncle-avi, Manuel Mena Martínez. He llegit varis critiques periodístiques del llibre, on acusen a Cercas d’intentar justificar el passat falangista de la seva família, també l’acusen d’escriure habitualment en aquesta i altres obres amb una ambigüitat calculada. Cercas que es descriu d’esquerres, li retreuen que estigui més d’acord amb intel·lectuals d’una generació major, que defensant els principis pràctics que va suposar la transició, en lloc de intel·lectuals de la seva generació més crítics amb com és va resoldre.
Sobre la novel·la he de dir que per mi té tensió narrativa, m’agrada com escriu Cercas, encara que no estigui d’acord amb moltes de les seves opinions.
Estic d’acord que la novel·la potser és una mica ensucrada i que intentar posar a la mateixa alçada els colpistes amb els defensors de la legitimitat democràtica.
Com a novel·la històrica no fa cap aportació interessant, més enllà de situar el lloc de  la mort del personatge o detalls similars que només tenen importància per la família.

Si no esteu interessats especialment amb la guerra civil, és un llibre prescindible.

dimarts, 9 de maig de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament d’aquesta  edició de la lliga, he presentat aquesta foto feta a Trinidad (Cuba). La puntuació obtinguda ha estat de 7,03 punts sobre 10, he quedat en divuitena posició de vint-i-tres participants. En la classificació general vaig en el lloc setzè de vint-i-cinc participants.

diumenge, 7 de maig de 2017

Raimon al Palau, concert de comiat.

El divendres dia 5 vaig assistir al primer dels dotze concerts que farà Raimon al Palau, com a comiat dels escenaris. Concert de dues hores, molt emotiu, he de confessar que en algun moment se m’escapa alguna llàgrima, sobretot  escoltant alguna de les cançons que m’agraden més.

dilluns, 1 de maig de 2017

Cargols a la llauna


Els cargols a la llauna és un dels meus plats preferits, però només com els fan a Lleida.  A molts restaurants en fan, però a pocs llocs  com a Lleida; secs, només amb oli i sal, com a molt alguna especia i les salses a part.
L’altre dia per casualitat vaig poder menjar uns cargols a la llauna, molt bons, com a Lleida,  al Restaurant El Rebost d’Escaladei,  una ració abundant acompanyat de tres salses; allioli, oli amb julivert i un exquisit romesco.
Per llepar-se als dits, si aneu per aquells indrets i us agraden els cargols a la llauna, no us esteu de menjar-ne.