Safaretjos d’Agramunt

 Construïts el 1882 al costat del canal d’Urgell, d’on obtenen l’aigua, destaquen pel bon disseny i la bona execució de l’obra. Els safaretjos estan formats per una font central monumental, que distribueix aigua a la dreta i a l’esquerra cap a dos rentadors en forma de U, un per a netejar i l’altre per esbandir.

Al llarg del segle XIX i inicis del segle XX s'aixecaren la majoria de safareig o rentadors que formaven part de la geografia urbana de la majoria de pobles i ciutats. En el que en podríem anomenar el primer centre de socialització femení. Així, es va passar de rentar en rius i fons a rentar en llocs especialment dissenyats per a aquesta finalitat, cosa que millorava en funcionalitat.

Els safareigs es van convertir, e un lloc de tertúlia mentre les dones rentaven, i aquest fet va afavorir la creació de dites populars que han arribat fins a l’actualitat. Com ara «fer safareig», «passar bugada», «perdre un llençol a cada bugada», «Ai! senyor! Tanta roba i tan poc sabó», etc.

Entre el 1950 i el 1960, es van anar abandonat els safaretjos, amb la canalització de l’aigua a les llars i posteriorment amb la introducció de les rentadores automàtiques.