dimarts, 14 de novembre del 2006

Lateralitat creuada


Per fi hem descobert que li passar al nostre fill Marçal, l' estudi optomètric, ha confirmat que te la lateralitat creuada. Aquest trastorn li produeix problemes de comprensió i concentració en l’estudi, problemes de retenció i comprensió lectora, ansietat i angoixa davant els exàmens etc.

Fins ara desconeixia l' existència d’aquest problema que la seva definició es: Un trastorn neurofisiològic del sistema nerviós que afecta el 20% de la població i que es hereditari. Cal remarcar que no es un problema psicològic .

El cervell consta de dos hemisferis, el dretà i l’esquerrà, cada un d’ells domina una sèrie de funcions (llenguatge, càlcul, coordinació, etc ). En funció de la distribució de les diferents funcions, utilitzarà preferentment un costat o altre del cos.

Cada un dels dos hemisferis està especialitzat; per exemple l’hemisferi esquerra controla les funcions del llenguatge i l’aritmètica i el dret controla les relacions espacials i les funcions més globals.

L’hemisferi dret controla el costat esquerra del cos i viceversa. Si els dos hemisferis no estan ben connectats, es produeix una separació de les funcions, que repercuteix negativament en l’aprenentatge i afecta el nivell superior d’organització del sistema nerviós.
El meu fill per exemple es esquerrà i fa el 90% de l’esforç visual amb l’ull dret.

Segurament un alt percentatge del fracàs escolar, es producte d’aquesta disfunció, lamentablement a l’Estat Espanyol hi ha molt desconeixement sobre el tema, tan per part del col·legis, com del professional i sobre tot per part del propis pares, com ens va passar nosaltres,
que veuen amb perplexitat i impotència que el seu fill te un problema i no saben com ajudar-lo.

La bona noticia es que el problema te solució, si es diagnostica i es tracte de la forma correcta.

dissabte, 11 de novembre del 2006

Govern de progrés



Finalment la socioconvergència no ha triomfat, no he encertat el pronòstic, on no m’he equivocat es que hi va haver trucada de l’Arturo a ZP, reclamant el compromís adquirit en el baixada de pantalons de l’ Estatut, amb cabreig de les dos parts, un per quedar-se sense la “poltrona” i l’altre perquè els socialistes catalans, van pactar amb Esquerra, contra l’opinió del PSOE.

Els tertulians, columnistes i altres patums mediàtiques, haurien de fer més pedagogia i menys demagògia, explicant que a Catalunya hi ha una democràcia parlamentaria i no una democràcia presidencialista, i que es el Parlament que hi escull el President, a partir de les majories que s’estableixen.

Els dirigents, militants, simpatitzants i votants de CiU, han de tenir memòria històrica, no com els peixos que dura 3 segons, sinó una mica més. En les eleccions del 1999, partit més votat PSC, i es va escollir President a Jordi Pujol amb el vots favorables del PP, a canvi de no reformar l’ Estatut.

Des de diferents mitjans de comunicació catalans, ja s’està criticant el nou Govern, abans de prendre possessió, fins ara existia la “Brunete mediàtica”, haurem de batejar aquest mitjans catalans, encapçalats per “La Vanguardia Española i de las Jons” i el diari Avui.

divendres, 3 de novembre del 2006

Ressaca electoral


De poc que no encerto la “porra”, publicada el 28 d’octubre, no pensava que els lerrouxistes de Ciutadans traurien representació, una mala noticia. Encara que les enquestes ho anunciaven també m’ha sorprès l’augment dels eco-pijos d’ICV. Els resultats del PSC i de CIU ambdós un fracàs, els socialistes per la pèrdua de vots i escons sobretot en els seus territoris i CiU perquè van plantejar aquestes eleccions com un plebiscit i sembla que tenia que arrasar. Per altre part ERC, ha aguantat el tipus, ni els més optimistes uns mesos abans creien que podíem treure 21 diputats.
Vistos els resultats crec que el pacte serà la sociovergència o convergelisme, com diu Saül Gordillo. Les raons, perquè ho decideix el PSOE, el PSC ja no te cap autonomia política i farà el que manin a Ferraz. Per altre part estic segur que des de la federació regionalista, ràpidament van trucar a ZP per recordar-li “que hay de lo mio” , la baixada de pantalons amb l’Estatut i el recent vot favorable als pressupostos, te un preu, pobre país.