diumenge, 25 de març de 2007

Lluís Llach


Vaig conèixer la música i cançons d’en Lluís Llach, els últims anys del franquisme, jo tot just era un adolescent. A l’escola varem estar parlant de la cançó “Cal que neixin flors a cada instant”, després ja vaig comprar alguns disc, L’Estaca, Campanades a Morts, etc.

Ahir vaig veure per TV3 el concert de comiat d’en Lluís Llach, per definir en una sola paraula: l’artista, la persona, el ciutadà, aquesta seria COHERÈNCIA. En LLach crec que ha estat durant tota la seva carrera musical, coherent: amb la seva música, amb el seu país, amb la seves idees.

Ha estat un referent, compromès amb les seves idees i amb el seu país, i com a tal el trobarem a faltar, en un país tan petit com el nostre, no podem prescindir de persones com en Lluís Llach.

Espero que si no es cantant, des de la vessant que ell vulgui, segueixi al nostre costat lluitant perquè un dia Catalunya sigui un país normal; un país lliure. Per molts anys Lluís.