Editada en català per la
desapareguda editorial La Magrana, 328 pàgines. Catalogada com a
novel·la negra nòrdica, crec que defuig una mica les clàssiques
novel·les de detectius, assassinats, etc.
Hi ha una doble narració: una
investigació actual sobre la troballa d’un esquelet i la història
d’una família que va viure en el mateix indret a les acaballes de
la guerra, una família marcada pel masclisme, el maltractament i la
submissió de la dona davant l’home. Per tant, podríem dir que en
el llibre hi ha una certa crítica social, com és la violència
contra les dones, un fet repugnant encara vigent avui dia.
Es va intuint que el desenllaç
tindrà relació amb aquesta família, encara que durant la
investigació apareix alguna altra trama. Per mi, a la novel·la li
falta intensitat i tensió narrativa.
Entremig, l’autor introdueix
una part sobre la pròpia vida personal i familiar del detectiu
Erlendur: el seu divorci, els problemes amb la seva filla
drogoaddicta, etc. Serveix per humanitzar la figura del detectiu,
però no aporta res especialment interessant a la novel·la.
Dins del ventall de la
novel·la negra escandinava, pel meu parer n’he llegit d’altres
de millors.
