Acabo de llegir el llibre La germandat del Sant Sudari de Julia Navarro, i fa uns mesos vaig llegir La sang dels Innocents de la mateixa autora, els dos en versió en català.
La sang dels Innocents, en va agradar, es una historia que enganxa i les seves 766 pàgines passant volant, el fet que siguin diferents histories de diverses èpoques que estan connectades entre si, fa que la lectura sigui molt amena.
Hi ha un part del llibre que no en va agrada es la subtil comparació que fa l’autora, entre el fanatisme religiós islàmic i el terrorisme basc, la vaig trobar fora de lloc i entrada en calçador a partir d’un personatge com es el sacerdot basc Aguirre. Si be els dos fets son totalment condemnables i no hi ha cap lluita que justifiqui vessar ni una sola gota de sang, crec que son dos problemes diferents amb solucions diferents. A l’autora li devia sortir la seva vena “mesataria”.
La germandat del Sant Sudari, també m’ha enganxat, no es tant extensa como l’altre, l’edició de butxaca te 466.- pàgines, segueix també l’estructura de varies histories de diferents èpoques relacionades entre si, hi ha moments que podria semblar un novel·la policíaca i altres una novel·la històrica.
Després d’aquesta positiva experiència, espero aviat poder llegir l’altre obra que en falta “La Bíblia de Fang”.
La sang dels Innocents, en va agradar, es una historia que enganxa i les seves 766 pàgines passant volant, el fet que siguin diferents histories de diverses èpoques que estan connectades entre si, fa que la lectura sigui molt amena.
Hi ha un part del llibre que no en va agrada es la subtil comparació que fa l’autora, entre el fanatisme religiós islàmic i el terrorisme basc, la vaig trobar fora de lloc i entrada en calçador a partir d’un personatge com es el sacerdot basc Aguirre. Si be els dos fets son totalment condemnables i no hi ha cap lluita que justifiqui vessar ni una sola gota de sang, crec que son dos problemes diferents amb solucions diferents. A l’autora li devia sortir la seva vena “mesataria”.
La germandat del Sant Sudari, també m’ha enganxat, no es tant extensa como l’altre, l’edició de butxaca te 466.- pàgines, segueix també l’estructura de varies histories de diferents èpoques relacionades entre si, hi ha moments que podria semblar un novel·la policíaca i altres una novel·la històrica.
Després d’aquesta positiva experiència, espero aviat poder llegir l’altre obra que en falta “La Bíblia de Fang”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada