VI Lliga social de Fotografia 2009

Dimecres 22 d'abril, quarta entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto feta a la Medina de Fes (Marroc). La foto original està sobre exposada, he tractat les llums i les ombres amb capes d'ajusts i després li he donat una mica de tractament amb filtre. La puntuació va ser 7,43 punts, quedant amb setena posició. En la classificació general ara estic en vuitena posició sobre vint participants.

Quiet

Quiet d’en Màrius Serra, editat per Empúries, 148 pàgines, 15 €. No havia llegit mai cap llibre d'en Màrius Serra, però si que el segueixo en els seus articles a La Vanguardia.

El llibre tracte de les seves experiències amb el seu fill petit, en Llullu, que va néixer amb una gran discapacitat. Crec que ha de ser molt difícil per un pare explicar les teves experiències amb un fill discapacitat. En aquest cas qui escriu ? el pare-escriptor o l’escriptor-pare ?
Jo crec que l’escriptor que es pare que amb un subtil sentit del humor descriu situacions quotidianes, que fan reflexionar el lector sobre aquesta problemàtica, també transmet un missatge en el sentit, que la seva família, intenta viure aquesta situació amb la màxima normalitat. Un llibre molt encertat !!!

Els homes que no estimaven les dones.

Maleïda pluja, Setmana Santa passada per aigua, a plogut gaire bé cada dia, la part positiva es que he pogut destinar més temps a la lectura, i literàriament parlant, he anat de vacances a Suècia, tot llegint Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson, editat per Columna, 625 pàgines, 22,50 €.
Es un llibre de trepidant, si el deixava una estona, tenia la necessitat de tornar-hi, feia temps que no em passava això amb un llibre. En quan els personatge si bé en Blomkvist, es un periodista amb trets més comuns, trobo a la Salander un personatge fascinant i molt literari. Si voleu passar una bona estona, us recomano la lectura.
Un fet curiós del autor es que va morir poc després d’entregar els manuscrits de la trilogia a la seva editora, hi no va veure en vida l’èxit dels llibres.
Me’n vaig corrents a comprar la segona part, “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina”.

Gran Torino

Ahir vespre vaig anar a veure Gran Torino, de Clint Eastwood, en va agradar, una pel·lícula del tot recomanable, son 116 minuts del millor Eastwood. He vist totes les seves pel·lícules, algunes dos , tres i quatre vegades, soc un admirador seu, com a director i també com actor. En fa certa gracia, des de fa uns anys, tots el crítics de cinema i molts pseudointelectuals, lloen l’obra d’en Clint Eastwood, els mateixos que abans criticaven les seves pel·lícules i les posaven a parir, ja et direu si el Clint Eastwood, actor de Gran Torino, no es el mateix actor de Harry o dels westerns. En tot cas que reconeixen la seva obra, val més tard que mai, crec que va ser “Sense perdó”, la pel·lícula que va marcar el inici del seu reconeixement, per part d’aquesta colla de babaus, una pel·lícula que jo vaig trobar excessivament lenta, però clar jo no soc crític de cinema.