Editada per Edicions
de 1984, 122 pàgines. Ens troben davant d’un Zweig místic. Un home ric i
pietós, després de la curació miraculosa el seu fill, encarregar un quadre de
la Mare de Déu a un vell pintor. Durant dies i dies, el vell pintor cerca una
model, però no la troba. Quan està a punt de donar-se per vençut, se li apareix
davant dels ulls com si fos un miracle, una nena jueva i orfe, el va captivar
el caràcter singular i extraordinari del seu rostre. La relació que es va
creant entre mestre i model, els endinsa en els prodiguis de la vida.
Acostumat a altres obres seves, no pensava trobar-me una
obra de caràcter espiritual. Si es comú el turment dels seus personatges, però
en aquest cas, en el seu vessant espiritual.
Podríem també interpretar una crítica de Zweig cap a les religions, la nena
jueva odia als cristians, el mestre vol cristianitzar-la sense aconseguir-ho. I
tot això passar al Flandes espanyol durant el regnat de Carlos I, amb durs
enfrontaments entre catòlics i protestants, amb incendis i destrucció d’esglésies.
A mi m’agrada més el Zweig psicològic que el místic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada