L’home que no llegia els diaris de David de Montserrat i Juli Gutiérrez

Editat per Columna, 313 pàgines. Biografia del polifacètic i fascinant personatge d’Alexandre Deulofeu (1903-1978), farmacèutic, polític, historiador, filòsof, apotecari, persona de difícil classificació, per uns un català universal, un científic excepcional, per altres un somiatruites que defensa una teoria sense base historiogràfica. Empordanès, contemporani de Salvador Dalí, de qui fou amic.

Deulofeu invertir pràcticament tota la seva vida a investigar, escriure i defensar la seva teoria sobre la Matemàtica de la Història. Teoria desenvolupada en la primera meitat del segle XX i que sintetitzant, demostra que els imperis i les civilitzacions tenen uns cicles vitals que sempre és repeteixen amb la mateixa regularitat. A partir d’aquesta teoria fa una sèrie de prediccions sobre esdeveniments polítics que acabant passant tal com ell diu durant bona part del segle XX. Com per exemple: la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l'Índia, que Hitler perdes la II Guerra Mundial, la desintegració de la URSS, la reunificació d’Alemanya, etc.

Malgrat això, va ser ignorat pels historiadors oficials i per les universitats, sent un dels seus gran detractors el prestigiós historiador Jaume Vicens Vives. Va tenir moltes dificultats per publicar la seva obra a Espanya i a l'estranger. Alguns llibres va optar per auto-publicar i també finançar alguna de les traduccions.

Llegint aquesta biografia, m’ha fet pensar amb en Jordi Bilbeny, guardant les distancies, veig alguns paral·lelismes entre els dos, Bilbeny teoritzar amb el passat, Deulofeu ho fa amb el futur, ambdós tenen partidaris i detractors.