Editat pe Columna, 220 pàgines. En aquest cas no es tracta d’una novel·la de lladres i serenos, si no una història autobiogràfica sobre la relació i amistat que va mantenir l’autor amb un personatge anomenat «El Rubio».
Ens traslladem en el mon del joc il·legal en la València dels anys setanta, on Torrent coneix a «El Rubio», un home peculiar, jugador professional, hermètic amb el seu passat, Torrent queda embadalit pel personatge i estableix quasi una relació de pare a fill.
Torrent explica les experiències viscudes, probablement algunes novel·lades, on intervenen com actors secundaris un seguit de personatges assidus en aquest ambient: «amarradors», «joqueros», ludòpates, putes i altra fauna nocturna.
Novel·la entretinguda, però a mi m’agrada més el Torrent més negre.
