Editat per Ara Llibres. 237 pàgines. Relat molt ben documentat escrit amb un estil àgil que a vegades sembla novel·lat, sobre la figura de Comorera, fundador del PSUC, conseller de la Generalitat i estret col·laborador de Companys. El relat es centra sobretot en el període de l’exili, la detenció i els interrogatoris posteriors.
Batista incorpora elements inèdits de l’arxiu personal del comissari Antonio Juan Creix. Hi veig un intent d’humanitzat aquest policia, que és acusat per molts antifranquistes d’haver practicat tortures en els seus interrogatoris a la comissaria de Via Laietana, Batista el presenta com un personatge educat, culte i respectuós amb els presoners. El poeta Pere Quart després de patir els seus interrogatoris va dir la cèlebre frase «Creix, creix però no et multipliquis».
Obviant aquest apartat, crec que el llibre és rigorós, amb un relat fidel dels fets ocorreguts en aquells anys de la lluita antifranquista.
Llegint el llibre m’ha vingut al cap la figura de Carrasco i Formiguera, afusellat pels franquistes per catalanista i perseguit pels rojos per ser de dretes i catòlic. En aquest cas, Comorera va ser perseguit pels franquistes per comunista i expulsat i traït pels seus companys de partit per catalanista.
Al llibre també queda reflectit el trist paper que van fer La Pasionaria i Santiago Carrillo, una vegada més pel que fa al tema de Catalunya: al final, és el mateix un espanyol de dretes que un d’esquerres.
En definitiva, un bon llibre, ideal pels amants de la història i la política.
