Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent

Editat per Columna, 404, pàgines. He llegit, crec, tots el llibres d'en Ferran Torrent, hi penso que aquest es el libre menys Torrentonià, de tots, malgrat que surten els personatges de sempre, es a dir: policies, lladres, putes, periodistes, empresaris, polítics, et. Tot hi que la trama es mou dins aquest univers tantes vegades descrit per Torrent, ara però la narració discorre de manera paral·lela, entre la València dels anys seixanta i el present. Trobareu el seu llenguatge de sempre, amb la fina ironia que habitualment utilitzar, jo la descriuria com la novel·la més tendre de Ferran Torrent.

Aixeta

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

El passat dimecres dia 2 de juny hi va haver el sisè i últim lliurament de la lliga, tocava tema Lliure, he presentat aquesta foto de la Plaça Sant Felip Neri de Barcelona. Puntuació de 7,33 sobre 10, he quedat en vuitena posició de 18 participants. A la classificació general finalment he quedat en desena posició de 21 amb una puntuació total de 40,78. Ara fins l'any vinent !!

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

Editat per Randon House Mondadori, SA, en edició de Debolsillo, 495 pàgines. Llibre considerat un clàssic de la literatura del segle XX, com a tal tenia moltes ganes de llegir-lo, n'havia sentit ha parlat moltes vegades i sempre de manera positiva, la veritat es que m'ha decebut una mica, potser es per les expectatives creades. Es la història d'una família, però no una família qualsevol, ni una història qualsevol, es una història plena de fantasia i situacions irreals, jo esperara una novel·la costumista, no fantasiosa. El fet que hi hagin tants personatges amb noms similars, fa que que hi hagi moments que costi saber de quin personatge esta parlant.
Com anècdota curiosa, hi surt un personatge català: “ Fue él quien le indicó que en el callejón que terminaba en el rio, y donde en los tiempos de la compañía bananera se adivinaba el porvenir y se interpretaban lo sueños, un sabio catalán tenía una tienda de libros donde había un Sanskrit Primer...”. Que en un moment donat “maldice” Collons !!!.
En definitiva en bon llibre, en que destacaria la seva qualitat literària i la gran riquesa de llenguatge.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Cinquè lliurament de la lliga, amb el tema Macro i/o fotografia de prop, he presentat aquesta foto de la mà d'un escrivà, feta en la Mercat Medieval de Vic. Puntuació de 6,61 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 33,45.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Quart lliurament de la lliga, amb el tema Arquitectura, he presentat aquesta foto de la Fontana de Trevi (Roma), perspectiva muntada a partir de 6 fotografies. Puntuació de 8,31 sobre 10, he quedat en quarta posició de 21 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 26,84.

Un home de paraula d'Imma Monsó

Editat per rbalibros, dins la col·lecció Les ales esteses, 253 pàgines. A partir de la perduda de la seva parella, l'autora, relata una mena d'auto-psicoanalisis, sobre la seva relació dels 16 anys que han compartit junts, sobre com l'afecta la seva perduda i com afrontar aquest buit.
Estructurat originalment com 2 llibres dividits en capítols tipus A i B, els A explica les seves vivències amb ell, i en els capítols B, que li ha passat i com ha afrontat la seva absència. Com diu en la contraportada ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? O ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible?.
Llibre amb certa dosis d'emotivitat, per exemple quan la seva filla troba a faltar el seu pare, el seu referent, el seu miratge. I jo pregunto, ¿ perquè?. Un infant de 6 anys s'ha de quedar sense el seu referent, la seva llum, la mà que la d'acompanyar fins a la vida adulta.

El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau

Editat per Cossetània Edicions, 123 pàgines. Recull de contes del polifacètic Jesús M. Tibau, escriptor i actiu blocaire amb el seu bloc Tens un racó dalt del món.
Com deia es tracte de un recull de contes, el primer, Monedes o l'indecís rodar dels anys, es el més llarg de tots, i crec que el tema es el suficient potent per fer una bona novel·la. Sobre els contes, en la contraportada diu “que els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre els somnis i la realitat”, es veritat perquè hi han contes que son surrealistes i altres semblam basats en experiències viscudes per l'autor en la seva infantesa, en algunes d'aquests experiències m'he sentit identificat (som coetanis), per exemple “El germà preferit”.
Alguns contes fan de bon llegir i altres son una mica més espessos, però en definitiva, un bon llibre, que et fa passar una bona estona.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Tercera entrega de la lliga, amb el tema gent, he presentat aquesta foto de la Costa da Morte, concretament del Far Punta de la Barca, puntuació de 6,50 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 16 de 20 amb un 18,53.

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates de Quim Monzó

Editat per Quaderns Crema, 252 pàgines. Selecció d'articles escrits entre 2001 i 2004, -l'abans i el després de la guerra l'Iraq- el gruix dels articles són una crònica de l'arribada al poder de l'imperi de la plastilina, que ell anomenar la Internacional Papanates, personatges que en nom del progressisme, fan el ridícul; feminisme versus masclisme, multiculturalitat, religió, turisme, etc.
Soc un assidu lector de Monzó, hi m'agradant molt els seus articles, mai et deixen indiferent, sempre tenen aquest punt d'ironia, tant necessari avui en dia. A vegades aconsegueix que un article sigui com un petit conte.

El Cafè de la Granota de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en una magnifica edició de butxaca, a càrrec d'Hèctor Moret, que inclou un estudi preliminar, amb una biografia de l'autor, comentaris sobre la seva obra, un glossari i comentaris de text.
Llegir aquest comentaris m'ha servit per descobrir, els diferents tipus de contes en funció de la seva estructura narrativa, així hi ha els soliloquis, els soliloquis epistolars i les cròniques.
Es un llibre que fa de bon llegir, els contes son divertits i escrits amb una gran riquesa de vocabulari, amb una fina ironia que reflecteix de manera molt gràfica la vida d'un poble els anys 50 i 60 del segle passat.

La memòria dels peixos.

Aquesta crisi no és la primera que hem patit, ni serà l'última. Recordo per exemple la del 92, després dels Jocs Olímpics, moltes empreses tenien dificultats, també hi havia problemes de finançament empresarial. Dic això perquè molts empresaris tenen la memòria dels peixos (2 segons), per a ells no existeixen les paraules: RESERVES, PROVISIONS I DOTACIONS, eines comptables que utilitzades correctament en èpoques d'expansió servirien ara per poder passar la crisi d'una forma menys traumàtica.
Ara ens trobem amb empreses amb una feble estructura financera que el primer contratemps estan condemnades a tancar. La culpa no sempre és dels altres.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Segona entrega de la lliga, vaig punxar, amb un 5,96 sobre 10, vaig quedar en 17è lloc. A la classificació general vaig 15 de 21 amb un 12,03. Aquesta entrega, el tema era el paisatge, vaig presentar aquesta fotografia d'un paisatge volcànic presa des del Teide.

Les set aromes del món d'Alfred Bosch

Editada per Planeta, 309 pàgines, va guanyar el premi Ramon Llull del 2004. Fa temps vaig començar a llegir aquest llibre i en va caure de les mans, ara he tornat a començar hi l'he llegit. A partir de la recerca del millor cafè el protagonista emprèn una recerca per diferents països. Per mi te un començament que promet, un argument singular i un final inesperat, però per el mig hi ha molta palla. Hi han capítols interessants com el de Abissínia o Paris i altres molt dolents com el de Negreira.
He llegit altres llibres d'Alfred Bosch com la trilogia 1714 o L'avi, per mi millors.

Sant Felip Neri

Sant Felip Neri (Barcelona)

Alienígena

Grafiti en una persiana del Barri del Raval (Barcelona). Art o delicte ?

A V A T A R

Ahir vaig anar al cinema a veure AVATAR, en 3D, malgrat durà quasi 3 hores, no es fa pesada, els efectes especials son impressionants. La trama i el desenllaç final previsible, la part me fluixa el guió. Es una pel·lícula per veure-la, del tot recomanable.

Fumando espero

Grafiti en una persiana del barri del Raval de Barcelona.

VII Lliga social de fotografia de l'AFA

Ja ha començat la VII edició de la Lliga fotogràfica. Aqui teniu la foto presentada, es un retrat d'una "estàtua humana" feta a la Plaça del Obradorio de Santiago de Compostela.
Puntuació 6,07 sobre 10, estic en catorzena posició de 20 participants.

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Fins ara no he llegit aquest clàssic de la literatura catalana, he llegit la 18ª edició d'abril de 1980, les fulles ja son grogues. En aquesta edició hi ha els pròlegs que va escriure l'editor Joan Sales en les primeres edicions, diu que el va captivar des del començament, es va passar la nit en blanc llegint el manuscrit, també es queixa del poc reso que va tenir entre els crítics de l'època, i del fet que es va presentar al premi Sant Jordi de 1960, hi no va guanyar.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.

13D

Ja he votat !!!

13 de desembre

El proper diumenge, aniré a votar en el referèndum, votar crec que es l'acte que representa mes genuïnament la democràcia, i el meu vot serà afirmatiu, la independència de Catalunya, es possible, .... es irreversible.
Per primera vegada la societat civil s'ha organitzat hi ha superat les perspectives del partits polítics. Es igual el que digui el Tribunal Constitucional, perquè no volem sentencia, volem independència.

La salvatge d'Isabel-Clara Simó

Editat per Columna, 219 pàgines, Premi sant Jordi del 1993. Vaig comprar el llibre a la darrera fira del llibre vell de Barcelona, es la tercera edició de març de 1994 i el llibre te una dedicatòria de l'autora a l'antiga propietària.
Es el primer llibre que llegeixo d'aquesta prolífica autora, tracte de la relació entre un vell ric i divorciat amb una jove que acull a casa seva, diuen que recrea el mite de Pigmalio, que he de confessar que desconec.
El principi he trobat el llibre una mica fluix, sense gaire interès, a mesura que anava llegint es feia més interessant a partir també de la pròpia cruesa de la relació.
L'escriptor Jesús M. Tibau (bloc) diu que de tots el llibre de l'autora es queda amb aquest.

Les veus del Pamano de Jaume Cabré

Editat per Edicions 62, 622 pagines, 11, 40 euros, l'edició de butxaca. Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, n'havia sentit a parlar, quan vaig veure que feien una serie per TV3 sobre aquest llibre, va ser quan vaig decidir llegir-la, abans de veure-la per la TV, va ser una marató de lectura, en una setmana.
En va agradat molt, es una història impactant, et fa adonar el molt que es va patir en aquest país durant la guerra i la posterior postguerra. Sempre he sentit a casa explica històries sobre aquells anys, a la meva avia i a la meu mare. Però cap de tant cruel i salvatge com aquesta.
La serie de TV3 esta ben feta i fa honor al llibre, no obstant, per qüestions de temps ha d'obviar alguns personatges i situacions, como a producte televisiu es més que correcta, però jo, vaig gaudir més llegint el llibre.

Aurora Boreal d'Asa Larsson.

Edició en castellà de Seix Barral, 381 pàgines. Novel·la d'èxit en el seu país, editada l'any any 2003, ha venut un milió d'exemplars, l'èxit de la trilogia Milenium l'afavorit, hi ha fet que estigui de moda la novel·la negra dels països nòrdics.
Que un llibre escrit en suec, hagi venut més d'un milió d'exemplars, hagi estat publicada a molt països, es una constatació que la bona literatura pot tenir una gran difusió encara que els seu idioma original sigui minoritari.
Parlant del llibre que ens ocupa, sense ser una gran novel·la fa de bon llegir, el desenllaç es força previsible a mesura que vas llegint. No se si es ficció però m'ha sorprès que en una societat com la sueca tingui certa importància la religió. Un fet també anecdòtic, es que, un dels policies que investiguen l'assassinat, es dona i en avançat estat de gestació, potser un missatge subliminal de l'autora a favor de les dones treballadores.

El vencedor està sol de Paulo Coelho.

Editat per Proa, 394 pàgines. Novel·la que representa un àcida critica a la superficialitat de l'èxit, la fama i el glamur que ens envolta. Com a rerefons del festival de Cinema de Canes, Coelho construeix una trama,entre un empresari rus d'èxit, la seva ex-dona, un dissenyador important i una aspirant actriu. He llegit altres llibres d'en Coelho molt millors, aquest no m'ha agradat, encara que sigui molt lloable el motiu del llibre, he trobat una mica surrealista, sobre tot els plantejaments de l'empresari rus. Hi ha una paraula, que jo desconeixia, que surt sovint en el llibre, oripell, per mi podríem definir aquest llibre amb aquesta paraula.

Camí de Sirga de Jesús Moncada.

Edicions de la Magrana, 298 pàgines. Feia anys que tenia aquest llibre, vaig intentar llegir però en va caure de les mans. Ara seguint les recomanacions de una Quellegiste l'he llegit i la veritat es que val la pena, Moncada es un gran escriptor amb un gran domini del llenguatge, he trobat Camí de Sirga una novel·la molt literària, si bé l'argument no es gaire potent, el millor del llibre es el llenguatge utilitzat i la fina ironia del seu autor. Camí de Sirga ha estat molt premiada hi està considerada una de les millors novel·les de la literatura catalana actual.

Catedral de Santiago de Compostela

Muntatge amb Photomerge a partir de 6 fotografies.

Anatomía de un instante de Javier Cercas

Editat per Mondadori, 462 pàgines. Assaig sobre l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, centrant el relat amb 3 personatges: Adolfo Suarez, Santiago Carrillo i en menys protagonisme Gutierrez Mellado. La crònica parlar també de com estava la situació política que d'alguna manera va provocar el cop d'estat, el perquè del seu fracàs i quines conseqüències polítiques va tenir. El llibre esta molt ben documentat i es molt extens, per mi massa, es molt reiteratiu per exemple amb la descripció de l'Adolfo Suarez, també explica dues vegades la legalització del PCE, li sobrant 150 pàgines.
Interessant per afeccionats a la política o a l'historia contemporània.

La reina al palau dels corrents d'aire de Stieg Larsson.

Tercer i últim volum de la trilogia Millennium, 847 pàgines de plaer. Per mi els tres son molt bons i si hagués d'escollir un no sabria quin. La trama policíaca, està molt bé i fa que tinguis ganes d'anar llegint per anar veient els esdeveniments, però a part els llibres transmeten una certa ideologia, que jo comparteixo, vaja que en Larsson es un tipus especial que em cau bé, llàstima d'aquesta mort sobtada. Sembla ser que hi ha un quart volum a veure si el publiquen.
En sap greu aquest lletraferits que desqualifiquen els tres llibres per el fet d'haver venut més de 13 milions d'exemplars a tot el món, o que diuen que es tracte de llibres lleugers, per gent que no llegeix habitualment.
Per cert molt interessant el programa que van dedicar a Larsson a L'Hora del Lector.

En el blanc de Ken Follet.

Novel·la sobre el robatori de unes mostres de virus letals dels laboratoris Oxenford, la trama del robatori conviu amb els problemes de la família propietària, traïcions, amor, desenganys, etc.
La novel·la es força entretinguda, arribat un punt que faltaven unes 100 pàgines per acabar, no el podia deixar.
En Ken Follet, m'agrada, fins ara tots el libres d'ell, m'han agradat, uns més que altres, es un autor super vendes i molt llegit, alguns lectors més elitistes el tenen per un autor menor.

Far Punta de la Barca

El músic trist

Músic de carrer, foto feta a Burgos el passat dia 15 d'agost. En va cridar l'atenció aquesta mirada de tristesa.

Per què em costa tant aprendre, de la Dra. Anna Sans.

Editat per edicions Edebe conjuntament amb l'Hospital Sant Joan de Déu, preu 10.- €, 254 pàgines.
Llibre molt interessant sobre els trastorn d'aprenentatge, escrit per la Doctora Anna Sans, Neuròloga, del Hospital Sant Joan de Déu, escrit amb un llenguatge molt entenedor, sense tecnicismes.
El meu parer, es un llibre de lectura imprescindible per a mestres i pares amb nens amb problemes d'aprenentatge, vaja que si fos Conseller d'Educació, regalaria un exemplar a cada professor.
“Estàs sempre els núvols”, “no t'hi esforces”, “para de moure't”... Aquestes són algunes de les frases que habitualment senten els nens i joves que, malgrat tenir un nivell d'intel·ligència normal o superior de las resta de població, no aconsegueixen bons resultats acadèmics.
Estic d'acord amb l'autora que son problemes de salut pública, no es pot continuar ignorant entre un 10% i un 15% dels nens i joves en edat escolar. Si es posessin mitjans per tractar aquest nens i joves segur que baixaria el percentatge de fracas escolar.

Robert Capa & Gerda Taro

Interessant exposició de fotografies que anat a veure avui al MNAC, Capa un dels millors fotògrafs de guerra i la seva companya Gerda Taro, una fotògrafa avançada al seu temps que malauradament va morir als 27 anys. Capa te fotos impactants, del front republicà, la batalla del Ebre, del desembarcament de Normandia, etc., son fotos de primera línia de foc, Taro en canvi te fotos de la població civil, nens, dones, gent treballant, fotos plenes de sensibilitat. Capa tenia una màxima, que deia que el millor que li pot passar a un fotògraf de guerra es està a l'atur. Avui, ja entrat el segle XXI, malauradament continuant les guerres o molts llocs de la terra.

L'últim patriarca de Najat El Hachmi

Fins ara no havia llegit res d'aquesta jove autora d'origen marroquí, però que ha crescut a Catalunya, aquesta novel·la va guanyar el premi Ramon Llull de l'any 2008.
M'ha agradat, es un llibre dur, però crec que descriu una certa realitat de la mentalitat que sobreviu en molts països. Per exemple, avui dia encara hi ha al Marroc, matrimonis convinguts per els pares.
Aquesta novel·la, no es autobiogràfica, encara que mentre la llegeixes ho sembla.
L'actitud del pare reflexa una realitat que pateixen moltes dones musulmanes, no obstant en aquest llibre, el pare es un malalt (alcoholitzat) i un delinqüent (maltractador), fets que donen més dramatisme a la situació de la mare i la filla.

El joc de l'Àngel

Llibre entretingut que fa de bon llegir, per mi el punts negatius que te, es que es un llibre massa fosc, amb escenes fantasioses i el final no li entès. M'ha agradat especialment la ironia barrejada amb un pel de despotisme, que gasta el protagonista en David Martín. Per mi es millor L'Ombra del Vent, esta més ben estructurada, te molta més força, ara veig que la vaig llegir l'agost del 2004, ja fa 5 anys, com passa el temps !!!

Rial del Bareu

Rial del Bareu, avui nomes queda un tros de rial, la resta practicament està tot destruit per culpa de la presió urbanística, en nom del progrés.

Sardenya

Avui surt en el suplement dominical de La Vanguardia, un reportatge sobre Sardenya, hi ha varies fotografies, una d'elles es la de una dona gran fent a mà cistells de margalló,al poble de Castellsardo, quina casualitat es la mateixa dona que jo vaig fotografiar quan vaig visitar l'illa l'any 2007.

Convent dels Frares Caputxins

Fotografia de la façana del Convent dels Frares Caputxins d'Arenys de Mar, moltes vegades fem fotos d'edificis i monuments que estan a milers de quilometres, i els que tenim a prop ens passen desapercebuts.

L'escrivà

Fa ja molt de temps que va deixar de ser un ofici, per convertir-se en un art. Avui dia son pocs, els capaços d'escriure bonics textos, en una perfecta cal·ligrafia sobre un pergamí. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Foto feta en el Mercat Medieval de Vic.

Reina per un dia

Foto feta a la Medina de Fes, es tracte d'una trona, utilitzada per les dones el dia del seu casament, aquesta no se si la venen o la llogant. En la societat marroquí actual, podríem dir que les dones encara no han obtingut la igualtat. En les zones rurals, es habitual que els pares escollin el marit de les seves filles, i no parlem del paper que el mon musulmà reserva a les dones. Dons el dia del casament, la núvia la seuen en aquesta trona, al menys es la Reina per un dia.

Joan

Foto del meu fill Joan, gran jugador de bàsquet. Les fotos en moviment son difícils de fer, es requereix també disposar d'un equip adequat. Aquesta foto però la vaig fer en el moment oportú, per ressaltar la jugada he combinat color i b/n.

La màquina del temps

La Singer, una màquina de cosir que abans estava a totes les cases, ara ja la pobra tant sols es una relíquia del passat, una antigalla que només serveix per decorar.

VI Lliga social de fotografia 2009

El passat dimecres 3 de juny, hi va haver la sisena i última entrega de la Lliga, sempre en l'ultima entrega el tema es obligat i aquest any era bodegons. Dons vaig haver de fer la foto expressament; hi aquí hi ha el resultat; aquesta foto de les garrafes amb el contrallum, va agradar força, tan en l'Albert Bruguera, que va venir de comentarista, com en el companys de lliga, la puntuació va ser de 6,91 quedant en sisè lloc empatat amb altres tres participants. En la classificació general he quedat en novena posició, sobre 20 participants, amb una puntuació de 40,86. Ara fins l'any vinent.

Els homes que no estimaven les dones. La pel·lícula

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula, el llibre m'havia agradat molt, i tenia curiositat per veure-la. La majoria de vegades que he anat a veure una pel·lícula basada en un llibre, he sortit decebut del cinema, aquesta vegada no. Els guionistes i el director han estat fidels a l'obra, en la pel·lícula surten tots els elements importants, en cap cas distorsionen la novel·la. Es entretinguda, si be no tant trepidant com el llibre, crec que si la veus sense haver llegit el llibre pots sortir igual de satisfet.

VI LLiga social de Fotografia 2009

El passat dimecres 13 de maig, hi va haver la cinquena entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto de les dues vaques, feta en el Pirineu de Navarra l'estiu passat, no tinc informació de la puntuació.

Ara ja le tinc, vaig quedar en tretzena posició amb un 6,45 i a la clasificació general he baixat fins a l'onzena posició amb 33,95 punts.

La noia que somiava un llumí i un bido de gasolina

Segon volum de la trilogia Millennium de l'autor suec Stieg Larsson, editat per Columna, 766 pàgines. Seguint amb més històries de Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, per mi tan o més bona que la primera part, es un llibre que no el pots deixar, estava a la feina i pensava en arribar a casa i continuar la lectura. Trobo que es una novel·la molt ben estructurada, a mesura que vas avançant van sortint fets i situacions que no t'esperes. Els milions de llibres venuts i la favorable critica dels lectors avalen sens dubte aquesta obra, el proper mes de juny surt en català la tercera i última part de la trilogia: “La reina al palau dels corrents d'aire”, estic ja desitja'n llegir-la.