Fins ara no he llegit aquest clàssic de la literatura catalana, he llegit la 18ª edició d'abril de 1980, les fulles ja son grogues. En aquesta edició hi ha els pròlegs que va escriure l'editor Joan Sales en les primeres edicions, diu que el va captivar des del començament, es va passar la nit en blanc llegint el manuscrit, també es queixa del poc reso que va tenir entre els crítics de l'època, i del fet que es va presentar al premi Sant Jordi de 1960, hi no va guanyar.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada