Nit fantàstica de Stefan Zweig

Editat per Quaderns Crema, 142 pàgines. Novel·la psicològica, en línia amb Novel·la d’escacs, Vint-i quatre hores en la vida d’una dona, Carta d’una desconeguda, etc., però el meu parer no tant reeixida com les  anteriors.

El protagonista es el baró Friedrich Michael von R., tinent retirat a la reserva. A partir d’un fet trivial com amagar una butlleta d’apostes hípiques sota la sabata, butlleta que resulta guanyadora, el protagonista agafa una mena de complexa de convertir-se o pensar que és un membre de las classes més desfavorides o inclús un delinqüent. Aquest fet el fa actuar amb una pressió psicològica sobre la seva persona, fent actes del tot estranys per un membre de l’aristocràcia. Dintre de aquest entorn se sent ignorat, se sent un intrús, com el moment que pren una cervesa en una guingueta del Prater vienès, envoltat de gent de classe baixa.

A mi no m’ha acabat de fer el pes, potser és una obra que llegida fora del seu context històric perd vigència.

 

La dona de mercuri de Roser Caminals.

Entre Zweig i Zweig, he llegit aquesta novel·la. Edició del Cercle de Lectors, 271 pàgines. Novel·la que tanca la trilogia de l’autora, sobre la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, (El carrer del tres llits i La petita mort). He llegit els tres, al meu parer,  El carrer del tres llits és la més novel·lesca, La petita mort la més tendra i La dona de mercuri la més trista. En tota cas són histories tràgiques, on queden reflectides les diferencies socials d’aquella Barcelona, entre la misèria i l’opulència.

En el cas que ens ocupa, La Teresa filla d’un carboner, que mal viu en el raval de Barcelona, es converteix en l’amant del Baró de Campociago, al mateix temps entre en relació amb un grup anarquista.

Aquesta doble relació li permet anar agafant consciència sobre les desigualtats socials i econòmiques. Els fets de la Setmana Tràgica, marcaran el destí de la Teresa.

M’ha agradat les referencies en el llibre sobre Francesc Ferrer i Guardia, peculiar personatge, mort afusellat pel fets de la Setmana Tràgica, sens dubte un avançat del seu temps amb un final tràgic, caldria per memòria històrica, un millor restabliment de la seva figura. 

Tramvia nocturn

Porto (2013)

Hora de dinar

Porto (2013)

Roba estesa

Porto (2013)

Els prodigis de la vida de Stefan Zweig.

Editada per Edicions de 1984, 122 pàgines. Ens troben davant d’un Zweig místic. Un home ric i pietós, després de la curació miraculosa el seu fill, encarregar un quadre de la Mare de Déu a un vell pintor. Durant dies i dies, el vell pintor cerca una model, però no la troba. Quan està a punt de donar-se per vençut, se li apareix davant dels ulls com si fos un miracle, una nena jueva i orfe, el va captivar el caràcter singular i extraordinari del seu rostre. La relació que es va creant entre mestre i model, els endinsa en els prodiguis de la vida.

Acostumat a altres obres seves, no pensava trobar-me una obra de caràcter espiritual. Si es comú el turment dels seus personatges, però en aquest cas,  en el seu vessant espiritual. Podríem també interpretar una crítica de Zweig cap a les religions, la nena jueva odia als cristians, el mestre vol cristianitzar-la sense aconseguir-ho. I tot això passar al Flandes espanyol durant el regnat de Carlos I, amb durs enfrontaments entre catòlics i protestants, amb incendis i destrucció d’esglésies.

A mi m’agrada més el Zweig psicològic que el místic.

Un tal Llovet

Es veu que aquest tal Llovet, es un eminent intel·lectual, professor universitari jubilat, ha estat el penúltim a comparar el moviment independentista català amb el nazisme i dic el penúltim perquè ben segur ni hauran més. No els queda cap altre argument que el de la por i l’insult, amics anem per bon camí, si no ens equivoquem i fem les coses ben fetes ho tenim guanyat.

Per altre part no podem pretendre que tothom pensi igual, els unionistes també tenen les seves raons i podem ser tan legitimes com les nostres, les unanimitats son perilloses. El que he de fer és convèncer racionalment al major numero de ciutadans, la veritat i la raó ens empara.

El que no podem permetre, és que ens insultin.

El viatge al passat de Stefan Zweig.

Editat per Edicions 1984 S.L., 106 pàgines. Avui al matí, mentre esmorzava, com aquell que es menja un préssec, m'he llegit aquest llibre, un Zweig, llibre de tot recomanable, de fàcil digestió. Un home jove i pobre s’enamora de la dona del seu ric benefactor, amor que es correspost, diferents circumstàncies fan que no es tornin a veure fins nou anys més tard. Una vegada més Zweig, utilitza l’amor com a fil conductor d’un text suggestiu, tràgic i una mica malaltís. El genial domini de la psicologia, els turments del inconscient de la ment humana. 

El Call

Girona (2013)

Dues monges

Girona (2013)

Castanyer

Piazza Navona (Roma 2010)

Herrera&Camats i la perplexitat de Solé Tura.

Després que 1.600.000.- catalans fessin la Via Catalana per la independència, si Solé Tura, visques, estaria perplex veient com la seva teoria que el nacionalisme català es burgès se’n va en orris, per altre banda Josep Termes, des d’on estigui, contempla amb entusiasme com és confirma la seva tesis sobre el moviment obrer i el catalanisme polític.

Però hores d’ara aquest debat és mort i enterrat, superat per els esdeveniments, l’independentisme és la centralitat política.

Avui probablement només hi ha dos polítics que encara creguin que el nacionalisme català es burgès, són l’inefable tàndem Herrera&Camats, els representants de la nova puta&ramoneta de la política catalana.

Després del 11S

Tal com es preveia la Via catalana ha estat un èxit de participació, crec que ara ja no hi  ha volta enrere, la independència és possible. Vist els anàlisi polítics que fan, diaris, intel•lectuals i polítics espanyols, és que no han entès res, no veuen on és l’arrel del problema i així es impossible que España pugui oferir una solució.
1.- Creuen els espanyols que el problema només es de diners.
2.- Confien que una vegada passada la crisi econòmica tot tornarà a la normalitat.
3.- Acusen al President Mas de ser l’instigador, quan en realitat ha estat la societat civil i tots els polítics s’han vist arrastrats per aquest tsunami sobiranista.
4.- No s’adonen que el catalanisme polític es mort i enterrat.
5.- No volen veure que l’independentisme és transversal i abasta tots els sectors socials; empresaris, autònoms, professionals liberals, obrers, funcionaris, pensionistes, etc. i també totes les edats.
6.- Tampoc no volen saber, que s’han incorporat a l’independentisme; immigrats, castellanoparlants i molta gent que no ho veu com una qüestió sentimental sinó per altres motius, com per exemple, la il•lusió del projecte de fer un nou país i la regeneració política i social que això comporta.

Caravana, últim model.

1

Caravana últim model. A prop de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). Aquest post forma part de la cadena virtual que ve del següent blog: Sílvia Cantos .... ... i que continua al blog de: Celler sota l'escala

Fast food.

Per menjar fast food, no hi ha edat. (Madrid-2013). Col·lecció el Factor Humà.

En la pell d'un mort de Xevi Sala.

Editat per Columna, 218 pàgines. A web de l’editorial no hi és el llibre. El llegeixo per gentilesa del Quellegeixes. Novel·la negra ambientada a les comarques gironines, Salt, Girona, La Jonquera. Intervenen tots els elements necessaris per fer una bona novel·la negra: lladres, policies, drogues, diners dubtosos, prostitutes, etc. Tot dintre del escenari de Salt, població amb un alt índex d’immigració, amb la problemàtica que comporta. El racisme i la xenofòbia i surten  reflectits mitjançant un personatge que es membre d’un partit polític xenòfob.

El llibre està ben escrit i fa de bon llegir, els personatges estan ben treballats, els protagonistes més en profunditat, veiem els problemes del protagonista amb el seu fill, les inquietuds del mateix fill, etc.

La trama està ben treballada, tot i novel·lada els fets podríem passar per reals. Si el llibre tingues més humor i ironia, podríem dir que ens trobem davant d’un Ferran Torrent a la gironina.

Entre Iñigo Arista i Alonso I

Col·lecció El Factor humà. Plaza de Oriente (Madrid).

Toledo

Passejant de nit per la zona conventual de Toledo.