VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Segona entrega de la lliga, vaig punxar, amb un 5,96 sobre 10, vaig quedar en 17è lloc. A la classificació general vaig 15 de 21 amb un 12,03. Aquesta entrega, el tema era el paisatge, vaig presentar aquesta fotografia d'un paisatge volcànic presa des del Teide.

Les set aromes del món d'Alfred Bosch

Editada per Planeta, 309 pàgines, va guanyar el premi Ramon Llull del 2004. Fa temps vaig començar a llegir aquest llibre i en va caure de les mans, ara he tornat a començar hi l'he llegit. A partir de la recerca del millor cafè el protagonista emprèn una recerca per diferents països. Per mi te un començament que promet, un argument singular i un final inesperat, però per el mig hi ha molta palla. Hi han capítols interessants com el de Abissínia o Paris i altres molt dolents com el de Negreira.
He llegit altres llibres d'Alfred Bosch com la trilogia 1714 o L'avi, per mi millors.

Sant Felip Neri

Sant Felip Neri (Barcelona)

Alienígena

Grafiti en una persiana del Barri del Raval (Barcelona). Art o delicte ?

A V A T A R

Ahir vaig anar al cinema a veure AVATAR, en 3D, malgrat durà quasi 3 hores, no es fa pesada, els efectes especials son impressionants. La trama i el desenllaç final previsible, la part me fluixa el guió. Es una pel·lícula per veure-la, del tot recomanable.

Fumando espero

Grafiti en una persiana del barri del Raval de Barcelona.

VII Lliga social de fotografia de l'AFA

Ja ha començat la VII edició de la Lliga fotogràfica. Aqui teniu la foto presentada, es un retrat d'una "estàtua humana" feta a la Plaça del Obradorio de Santiago de Compostela.
Puntuació 6,07 sobre 10, estic en catorzena posició de 20 participants.

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Fins ara no he llegit aquest clàssic de la literatura catalana, he llegit la 18ª edició d'abril de 1980, les fulles ja son grogues. En aquesta edició hi ha els pròlegs que va escriure l'editor Joan Sales en les primeres edicions, diu que el va captivar des del començament, es va passar la nit en blanc llegint el manuscrit, també es queixa del poc reso que va tenir entre els crítics de l'època, i del fet que es va presentar al premi Sant Jordi de 1960, hi no va guanyar.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.

13D

Ja he votat !!!

13 de desembre

El proper diumenge, aniré a votar en el referèndum, votar crec que es l'acte que representa mes genuïnament la democràcia, i el meu vot serà afirmatiu, la independència de Catalunya, es possible, .... es irreversible.
Per primera vegada la societat civil s'ha organitzat hi ha superat les perspectives del partits polítics. Es igual el que digui el Tribunal Constitucional, perquè no volem sentencia, volem independència.

La salvatge d'Isabel-Clara Simó

Editat per Columna, 219 pàgines, Premi sant Jordi del 1993. Vaig comprar el llibre a la darrera fira del llibre vell de Barcelona, es la tercera edició de març de 1994 i el llibre te una dedicatòria de l'autora a l'antiga propietària.
Es el primer llibre que llegeixo d'aquesta prolífica autora, tracte de la relació entre un vell ric i divorciat amb una jove que acull a casa seva, diuen que recrea el mite de Pigmalio, que he de confessar que desconec.
El principi he trobat el llibre una mica fluix, sense gaire interès, a mesura que anava llegint es feia més interessant a partir també de la pròpia cruesa de la relació.
L'escriptor Jesús M. Tibau (bloc) diu que de tots el llibre de l'autora es queda amb aquest.

Les veus del Pamano de Jaume Cabré

Editat per Edicions 62, 622 pagines, 11, 40 euros, l'edició de butxaca. Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, n'havia sentit a parlar, quan vaig veure que feien una serie per TV3 sobre aquest llibre, va ser quan vaig decidir llegir-la, abans de veure-la per la TV, va ser una marató de lectura, en una setmana.
En va agradat molt, es una història impactant, et fa adonar el molt que es va patir en aquest país durant la guerra i la posterior postguerra. Sempre he sentit a casa explica històries sobre aquells anys, a la meva avia i a la meu mare. Però cap de tant cruel i salvatge com aquesta.
La serie de TV3 esta ben feta i fa honor al llibre, no obstant, per qüestions de temps ha d'obviar alguns personatges i situacions, como a producte televisiu es més que correcta, però jo, vaig gaudir més llegint el llibre.

Aurora Boreal d'Asa Larsson.

Edició en castellà de Seix Barral, 381 pàgines. Novel·la d'èxit en el seu país, editada l'any any 2003, ha venut un milió d'exemplars, l'èxit de la trilogia Milenium l'afavorit, hi ha fet que estigui de moda la novel·la negra dels països nòrdics.
Que un llibre escrit en suec, hagi venut més d'un milió d'exemplars, hagi estat publicada a molt països, es una constatació que la bona literatura pot tenir una gran difusió encara que els seu idioma original sigui minoritari.
Parlant del llibre que ens ocupa, sense ser una gran novel·la fa de bon llegir, el desenllaç es força previsible a mesura que vas llegint. No se si es ficció però m'ha sorprès que en una societat com la sueca tingui certa importància la religió. Un fet també anecdòtic, es que, un dels policies que investiguen l'assassinat, es dona i en avançat estat de gestació, potser un missatge subliminal de l'autora a favor de les dones treballadores.

El vencedor està sol de Paulo Coelho.

Editat per Proa, 394 pàgines. Novel·la que representa un àcida critica a la superficialitat de l'èxit, la fama i el glamur que ens envolta. Com a rerefons del festival de Cinema de Canes, Coelho construeix una trama,entre un empresari rus d'èxit, la seva ex-dona, un dissenyador important i una aspirant actriu. He llegit altres llibres d'en Coelho molt millors, aquest no m'ha agradat, encara que sigui molt lloable el motiu del llibre, he trobat una mica surrealista, sobre tot els plantejaments de l'empresari rus. Hi ha una paraula, que jo desconeixia, que surt sovint en el llibre, oripell, per mi podríem definir aquest llibre amb aquesta paraula.

Camí de Sirga de Jesús Moncada.

Edicions de la Magrana, 298 pàgines. Feia anys que tenia aquest llibre, vaig intentar llegir però en va caure de les mans. Ara seguint les recomanacions de una Quellegiste l'he llegit i la veritat es que val la pena, Moncada es un gran escriptor amb un gran domini del llenguatge, he trobat Camí de Sirga una novel·la molt literària, si bé l'argument no es gaire potent, el millor del llibre es el llenguatge utilitzat i la fina ironia del seu autor. Camí de Sirga ha estat molt premiada hi està considerada una de les millors novel·les de la literatura catalana actual.

Catedral de Santiago de Compostela

Muntatge amb Photomerge a partir de 6 fotografies.

Anatomía de un instante de Javier Cercas

Editat per Mondadori, 462 pàgines. Assaig sobre l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, centrant el relat amb 3 personatges: Adolfo Suarez, Santiago Carrillo i en menys protagonisme Gutierrez Mellado. La crònica parlar també de com estava la situació política que d'alguna manera va provocar el cop d'estat, el perquè del seu fracàs i quines conseqüències polítiques va tenir. El llibre esta molt ben documentat i es molt extens, per mi massa, es molt reiteratiu per exemple amb la descripció de l'Adolfo Suarez, també explica dues vegades la legalització del PCE, li sobrant 150 pàgines.
Interessant per afeccionats a la política o a l'historia contemporània.

La reina al palau dels corrents d'aire de Stieg Larsson.

Tercer i últim volum de la trilogia Millennium, 847 pàgines de plaer. Per mi els tres son molt bons i si hagués d'escollir un no sabria quin. La trama policíaca, està molt bé i fa que tinguis ganes d'anar llegint per anar veient els esdeveniments, però a part els llibres transmeten una certa ideologia, que jo comparteixo, vaja que en Larsson es un tipus especial que em cau bé, llàstima d'aquesta mort sobtada. Sembla ser que hi ha un quart volum a veure si el publiquen.
En sap greu aquest lletraferits que desqualifiquen els tres llibres per el fet d'haver venut més de 13 milions d'exemplars a tot el món, o que diuen que es tracte de llibres lleugers, per gent que no llegeix habitualment.
Per cert molt interessant el programa que van dedicar a Larsson a L'Hora del Lector.

En el blanc de Ken Follet.

Novel·la sobre el robatori de unes mostres de virus letals dels laboratoris Oxenford, la trama del robatori conviu amb els problemes de la família propietària, traïcions, amor, desenganys, etc.
La novel·la es força entretinguda, arribat un punt que faltaven unes 100 pàgines per acabar, no el podia deixar.
En Ken Follet, m'agrada, fins ara tots el libres d'ell, m'han agradat, uns més que altres, es un autor super vendes i molt llegit, alguns lectors més elitistes el tenen per un autor menor.

Far Punta de la Barca