Passió musical.

Colosseo

Fira del Solstici d'Estiu.

Fotografia que ha obtingut el Tercer premi del VIII concurs de fotografia de la Fira del solstici d'estiu.

Setembre

L'any comença el mes de gener, però el setembre comencen moltes coses; nou curs escolar, nou curs polític, començant les lligues esportives, etc. També significa el retorn a la feina per moltes persones que fan vacances a l'estiu, aquest fet determina que molta gent, durant les vacances facin bons propòsits de cara el setembre. Qui no ha dit alguna vegada: a partir de setembre deixaré de fumar, el setembre m'apunto a una acadèmia d'angles, el setembre m'apunto al gimnàs, el setembre començo a fer regim, el setembre començo una col·lecció de fascicles de ..
Dons jo el setembre no faré res de tot això, només maleiré que ja s'han acabat les vacances.

Calaveres atònites de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en edició de butxaca, 252 pàgines. Vaig començar a llegir Moncada amb Cami de Sirga, vaig continuar amb El Cafè de la Granota i ara he llegit Calaveres atònites, de moment mai m'ha decebut, espero poder llegir tots el seus llibres, per desgracia per la literatura catalana, Moncada no te una obra massa prolífica.
Calaveres atònites es un conjunt de narracions, que tenen de fil conductor les experiències de Mallol Fontcalda, jove advocat barceloní, que exerceix de secretari del Jutjat de pau de Mequinensa a la dècada dels cinquanta.
Utilitzant la riquesa de vocabulari que ens te acostumats, la literatura de Moncada, a vegades sembla poesia narrativa.
Dels tres llibres que he llegit, de moment aquest per mi es el més irònic, especialment amb l'església catòlica, on en cada capítol ironitza sobre capellans, sants, cardenals, bisbes i l'esperit sant.
Recomanable si us ho voleu passar bé llegint.
Absteniu-vos si sou missaires o catòlics practicants.

El nostre pa de cada dia.

Expiació d'Ian McEwan

Editat per Anagrama, versió en castellà de butxaca, 435 pàgines. Molt bona novel·la, ambientada a Anglaterra, comença l'estiu de l'any 1935 i te el desenllaç final el 1.999, passant per la cruesa de la Segona Guerra Mundial. Un fet accidental, mentides, gelosia, enveges, diferencies socials i un amor impossible, fan una història molt potent, alhora molt visual.
No obstant, he trobat la primera part, una mica massa anglesa, massa barroca, hi ha vegades que la mateixa situació la descriuen diferents personatges.
Novel·la d'èxit, ha tingut crítiques molt favorables i també s'ha portat al cinema. Un llibre del tot recomanable.

Sifó

El sifó, tradicional beguda, que la modernitat anat deixant en raconada.

Del 145 al 2010

Les columnes son les restes del Temple d'Adrià, construit l'any 145 dc, la bicicleta es de l'any 2010.

Osteria del Gallo

Passejant per els carrers de Como (Itàlia).

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara.

Editat per Edicions 1984, 330 pàgines. Primera novel·la d'aquesta autora, afeccionada a l'escriptura, estudia la seva llengua de gran, després aprèn tècniques d'escriptura i pública la seva primera novel·la als 65 anys (mai es tard). Llibre d'èxit més de 25.000 exemplars venuts, diuen que el llibre va se presentat a la majoria de les grans editorials i totes van rebutjar la seva edició (bon olfacte i millor professionalitat).
Novel·la que parlar de la vida d'una colònia tèxtil de la riba del Llobregat, en els anys 50. La peculiaritats que suposa néixer, estudiar, treballar, viure i morir dintre de les parets d'una gran fàbrica. En una societat on les diferencies de classe, encara son molt importants. Ara després de més de 50 anys podem veure el que hem avançat socialment com a país, i també el valor de les conquestes socials de l'estat del benestar.
Llibre ben estructurat, amb diverses situacions i personatges va de menys a més i a mesura que vas llegim, vas descobrint de manera sorprenent el que amaguen els diferents protagonistes.

Brocanter

L'últim diumenge de cada mes, es celebra al barri de Navigli de Milà una fira de brocanters i antiquaris.

Perfums

Aquest avi, es dedicava a la venda ambulant de bossetes de perfum, per guardar amb la roba a l'armari. La seva mirada transmet, pau i tendresa. Foto feta a Milà el maig del 2010.

Carrer Escarabar

Som una nació, nosaltres decidim.

Boris

Sessió de Body Paint de l'artista Ramon Soler sobre el cos d'en Boris.

El Palacio de la Luna de Paul Auster

Editat per Anagrama, 310 pàgines. Tenia bones referències d'aquest autor i fins ara no havia llegit res d'ell, per tant es el meu primer Auster. Tinc que confessar que no m'ha decebut. Es la vida de Marco Stanley Foog, un jove amb una vida difícil sense pare conegut, es mort la seu mare i l'educa un oncle music de vida bohèmia, les voltes que dona la vida el porten a trobar el seu passat sense voler, per atzar fa d'assistent a un vell pintor paralític que vol que escrigui la seva biografia i la seva necrològica, aquest vell sense saber-ho es el seu avi, a partir d'aquí descobreix qui es el seu pare. Història narrada de manera trepidant, et captiva des del primer moment. Hi ha qui diu que aquest llibre es un dels millors que ha escrit Auster.

Balança

Roma

Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent

Editat per Columna, 404, pàgines. He llegit, crec, tots el llibres d'en Ferran Torrent, hi penso que aquest es el libre menys Torrentonià, de tots, malgrat que surten els personatges de sempre, es a dir: policies, lladres, putes, periodistes, empresaris, polítics, et. Tot hi que la trama es mou dins aquest univers tantes vegades descrit per Torrent, ara però la narració discorre de manera paral·lela, entre la València dels anys seixanta i el present. Trobareu el seu llenguatge de sempre, amb la fina ironia que habitualment utilitzar, jo la descriuria com la novel·la més tendre de Ferran Torrent.