dissabte, 13 d’abril de 2013

Tot el que tinc de Miquel Colomer.



Editat per Acontravent, 320 pàgines.  Dietari sobre la vida, la literatura, l’ensenyament, la política, situacions personals etc.  Colomer és declara Planià i també admirador de Guillem Simó, entre altres.
A la contraportada, Colomer és defineix: “Soc enamoradís i indecís, una mena de veu sense història que ha tractat sempre, sense aconseguir-ho mai, de forjar-se un caràcter i un pensament propis. Tot fallat. Influenciable i camaleònic, mudo de pell i de personatge segons l’última persona amb qui hagi parlat o segons el darrer llibre que hagi llegit. No hi ha res meu. Tot és dels altres.
En les seves situacions personals, el veig un personatge un xic turmentat, a vegades incoherent amb les seves opinions, encara que ell ja reconeix que és influenciable.
Professionalment s’ha dedicat a l’ensenyament de literatura, i és nota, les opinions sobre llibres, transpiren passió. Persona molt llegida i d’àmplia cultura, en aquest apartat, només puc que seguir les seves indicacions.
Un altre de les seves constants, és parlar dels problemes de l’ensenyament, la seva resposta i solució aquest problemes, són, diríem  “políticament incorrectes”, deixem una frase d’exemple: “Educar és reprimir”.
Políticament és declara, catòlic, conservador, monàrquic i independentista, això ja demostra una mica la complexitat del personatge. Creient de dretes que vol una Catalunya sobirana amb monarquia catalana.
Aquest complexitat és manifesta també amb els seus admirats: No entenc com pot admirar al poca solta d’en Salvador Sostres. Llegir el FdP mentider de l’Arcadi Espada. Ser un fervent admirador de Valentí Puig, assessor de las FAES i cicerone d’Aznar quan visita Catalunya.
En tot cas jo m’ho he passat molt bé llegint el llibre, hi havia dies que tenia ganes d’arribar a casa per llegir-lo. En definitiva un llibre interessant que segur que no et deixa indiferent.