Com ja he explicat altres vegades soc un lector
anàrquic, les meves lectures tenen molts forats negres, molts graons perduts, un
d’ells era El Petit Princep.
Enguany coincidint amb el setantè aniversari de la
publicació del llibre he aprofitat per llegir-lo.
Ara entenc el seu l’èxit, és un llibre que es llegeix
com aquell que és menja un préssec, és un llibre tendre, una faula escrita fa
70 anys però d’una gran vigència. Un llibre que a cada pàgina et convida a
reflexionar.
“Tots els adults abans han estat nens, però pocs se’n
recorden”, però jo ara afegiria que
ni ha que han estat nens i no han crescut.
El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor,
dibuixos que han tingut tant o més èxit que el propi text, dibuixos de traç
senzill però que també tenen un subtil lectura.
És un dels llibres més traduïts i publicats. El diari Le
Monde l’ha inclòs dins dels 100 millors llibres del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada