divendres, 12 de juliol de 2013

Salvador Espriu. 100 anys



Aquest any és celebra el centenari del naixement de Salvador Espriu, és ”Any Espriu”. Com arenyenc vull posar el meu granet de sorra a la divulgació de la seva obra. He llegit molt poc Espriu, pràcticament res, crec que fa una colla d’anys vaig llegir Laia, res més. Però hi ha dos poemes que m’agraden un “Assaig de càntic en el temple”, me’l va ensenyar un amic, fa anys,  quan era adolescent i em va captivar, des d’aleshores  porto una copia del mateix sempre a sobre. I l’altre poema que també m’agrada molt és “He mirat aquesta terra” a partir de la gran interpretació i divulgació que ha fet Raimon. Aquí teniu el dos:



    ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
                                               
    Oh, que cansat estic de la meva
    covarda, vella, tan salvatge terra,
    i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
    on diuen que la gent és neta
    i noble, culta, rica, lliure,
    desvetllada i feliç!
    Aleshores, a la congregació, els germans dirien
    desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
    així l'home que se'n va del seu indret",
    mentre jo, ja ben lluny, em riuria
    de la llei i de l'antiga saviesa
    d'aquest meu àrid poble.
    Però no he de seguir mai el meu somni
    i em quedaré aquí fins a la mort.
    Car sóc també molt covard i salvatge
    i estimo a més amb un
    desesperat dolor
    aquesta meva pobra,
    bruta, trista, dissortada pàtria.




HE MIRAT AQUESTA TERRA.

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.





2 comentaris:

sargantana ha dit...

tenim un somni,
si tambe es el vostre...
us convidem a participar a aquest blog:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

us hi esperem !!

Lluís Bosch ha dit...

Si no has llegit res d'Espriu no entenc perquè et sumes a la iniciativa. Perquè Espriu era català o perquè tu ets burro?
Jo sí que l'he llegit i em sembla un escriptor mediocre, però com que ara toca ser patriota qualsevol merda catalana és bona.
Culló, quin temps de burros m'ha tocat de viure.