Cinquena entrega d’aquesta edició de la Lliga; continuem amb molta participació: en aquesta ocasió, quaranta-nou participants.
Avui tocava tema obligat: Silenci (fotografies que transmetin la sensació de silenci). He presentat aquesta fotografia feta a una noia a l’Índia.
He obtingut una puntuació de 8,11 i he quedat en la vint-i-tresena posició de quaranta-nou participants. En la classificació general, vaig en trenta-tresena posició.
Foto feta al barri vell de Manresa (2025).
Editada en català per la desapareguda editorial La Magrana, 328 pàgines. Catalogada com a novel·la negra nòrdica, crec que defuig una mica les clàssiques novel·les de detectius, assassinats, etc.
Hi ha una doble narració: una investigació actual sobre la troballa d’un esquelet i la història d’una família que va viure en el mateix indret a les acaballes de la guerra, una família marcada pel masclisme, el maltractament i la submissió de la dona davant l’home. Per tant, podríem dir que en el llibre hi ha una certa crítica social, com és la violència contra les dones, un fet repugnant encara vigent avui dia.
Es va intuint que el desenllaç tindrà relació amb aquesta família, encara que durant la investigació apareix alguna altra trama. Per mi, a la novel·la li falta intensitat i tensió narrativa.
Entremig, l’autor introdueix una part sobre la pròpia vida personal i familiar del detectiu Erlendur: el seu divorci, els problemes amb la seva filla drogoaddicta, etc. Serveix per humanitzar la figura del detectiu, però no aporta res especialment interessant a la novel·la.
Dins del ventall de la novel·la negra escandinava, pel meu parer n’he llegit d’altres de millors.
