diumenge, 22 de febrer de 2015

No m’agraden els animals.



Darrerament  he escoltat o llegit aquesta frase, queda molt snob, sobretot si ets un intel·lectual. Em recorda fa 30 o 40 anys, com quedava molt bé dir que no t’agradava el futbol, (era cosa del populatxo), fins que Vázquez Montalban, va dir que li agradava molt, que anava cada diumenge al Camp Nou, a partir d’aquí el futbol era art i anar al Camp Nou  com anar al Liceu, hi ha gent que les seves opinions són com el penells.

Doncs bé a mi si que m’agraden els animals, sobretot els de la meva mateixa especia i de sexe contrari, m’agraden tant que comparteixo la meva vida amb un d’ells, amb la qual fins i tot he tingut descendència.

Després hi ha els animals de altres espècies,  que també m’agraden, però aquests cuinats, estic pensant amb el pollastre rostit, l’entrecot de vedella a la brasa, o el porc del que s’aprofita tot. I els peixos; un llobarro, un rèmol, un besuc al forn amb patates i ceba. També hi ha altres espècies que no et fan gens de gràcia i com més lluny millor, rèptils, depredadors, etc.

Però entre tots els animals no racionals ni ha un de molt especial: el gos;que fa “només” 14.000 anys que fou domesticat i conviu amb els humans.

El meu gos m’espera cada dia quan arribo, sempre esta content, perquè ells mai tenen un mal dia, remena la cua, està apunt per sortir a caminar, perquè ell sempre en te ganes, i sortim cada dia a caminar que fa que millori els meu nivell de colesterol i la meva salut cardiovascular.
Es una amic fidel, que et  mira, t’ observa, et llepa, et crida, sempre està al teu costat, però mai té un mal dia, té totes les virtuts del humans i cap del seus defectes.