Escolto
l’entrevista
que fa Sílvia Cóppulo al poeta Joan Margarit en el programa El Suplement de Catalunya
Ràdio. M’han agradat dues interessant reflexions, que ha dit: la primera sobre l’opulència:
“ Som uns essers que no estem preparats per l’opulència,
estem preparats per la necessitat, quan creues la ratlla en que ja no necessites
res en converteixes en un esser objecte. Es aquell ser que necessitar un llit d’un
quilòmetre, quan tan sols per jeure necessitem dos
metres.”
I
la segona sobre l’interior: “ La ciència t’ajudarà a no patir físicament de la
intempèrie que és l’univers, del fred, del gel, estem bé perquè algú ha
inventar la calefacció, només prement un boto et salva de la intempèrie física.
Ara si la intempèrie moral t’ataca, em vols explicar qui botó premeràs? Quan et
deixa un ser estimat, algú que necessites, no ni ha de botó, només et queda una
sèrie de coses, com ara: la poesia, la música, la filosofia, per alguns la
religió i no gaires més, sis o set coses”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada