diumenge, 28 de maig de 2017

Posar el carro davant els cavalls.

Hi ha qui posar el crit al cel, davant les manifestacions del Vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, en el sentit  que en  la República Catalana, el castellà seria llengua oficial. No posem el carro davant els cavalls, primer la independència, després ja decidirem el model de país, el model econòmic, el model lingüístic, etc.
Canvia el model d'estat; república, monarquia, dictadura. Canvien els governs; dretes, esquerres, liberals. Canvien les lleis, etc .... Però el que no canvia és el jou d'Espanya que dura ja més de 300 anys.

Siguem hàbils, per guanyar el referèndum necessitem tenir al nostre favor als catalans castellanoparlants. No podem donar arguments als enemics.

diumenge, 21 de maig de 2017

Taula i barra de Quim Monzó

Editat per Librosdevanguardia, 223 pàgines. Recull de 87 articles publicats a LV,  que tenen en comú que parlant de  plats,  restaurants, cuiners, cambrers, etc., és a dir del món de la gastronomia en general, però des del sentit irònic, càustic i crític de Monzó.
Estic d’acord amb moltes de les seves opinions, perquè en el sector de la gastronomia hi ha molt d’intrusisme, tothom s’hi  veu en cor d’obrir un restaurant, encara que no tinguin ni idea de cuinar. Voltant per aquets mons de Déu, ho pateixes, també amb els cambrers, la majoria poc professionals (encara que amb el sous que tenen. no és poden demanar miracles !).

En definitiva un llibre divertit, fàcil de llegir, on riuràs a gust i segurament en sentiràs identificat amb moltes de les situacions exposades.

diumenge, 14 de maig de 2017

El monarca de las sombras de Javier Cercas.

Editada en castellà, per Random House, 281 pàgines. Cercas assumeix dos personatges el  de narrador i el d’escriptor que decideix investigar la història d’un jove falangista que va lluitar en la guerra civil i que va morir al front de l’Ebre amb 19 anys, aquest personatges es el seu oncle-avi, Manuel Mena Martínez. He llegit varis critiques periodístiques del llibre, on acusen a Cercas d’intentar justificar el passat falangista de la seva família, també l’acusen d’escriure habitualment en aquesta i altres obres amb una ambigüitat calculada. Cercas que es descriu d’esquerres, li retreuen que estigui més d’acord amb intel·lectuals d’una generació major, que defensant els principis pràctics que va suposar la transició, en lloc de intel·lectuals de la seva generació més crítics amb com és va resoldre.
Sobre la novel·la he de dir que per mi té tensió narrativa, m’agrada com escriu Cercas, encara que no estigui d’acord amb moltes de les seves opinions.
Estic d’acord que la novel·la potser és una mica ensucrada i que intentar posar a la mateixa alçada els colpistes amb els defensors de la legitimitat democràtica.
Com a novel·la històrica no fa cap aportació interessant, més enllà de situar el lloc de  la mort del personatge o detalls similars que només tenen importància per la família.

Si no esteu interessats especialment amb la guerra civil, és un llibre prescindible.

dimarts, 9 de maig de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament d’aquesta  edició de la lliga, he presentat aquesta foto feta a Trinidad (Cuba). La puntuació obtinguda ha estat de 7,03 punts sobre 10, he quedat en divuitena posició de vint-i-tres participants. En la classificació general vaig en el lloc setzè de vint-i-cinc participants.

diumenge, 7 de maig de 2017

Raimon al Palau, concert de comiat.

El divendres dia 5 vaig assistir al primer dels dotze concerts que farà Raimon al Palau, com a comiat dels escenaris. Concert de dues hores, molt emotiu, he de confessar que en algun moment se m’escapa alguna llàgrima, sobretot  escoltant alguna de les cançons que m’agraden més.

dilluns, 1 de maig de 2017

Cargols a la llauna


Els cargols a la llauna és un dels meus plats preferits, però només com els fan a Lleida.  A molts restaurants en fan, però a pocs llocs  com a Lleida; secs, només amb oli i sal, com a molt alguna especia i les salses a part.
L’altre dia per casualitat vaig poder menjar uns cargols a la llauna, molt bons, com a Lleida,  al Restaurant El Rebost d’Escaladei,  una ració abundant acompanyat de tres salses; allioli, oli amb julivert i un exquisit romesco.
Per llepar-se als dits, si aneu per aquells indrets i us agraden els cargols a la llauna, no us esteu de menjar-ne.


dissabte, 29 d’abril de 2017

L'embriaguesa de la metamorfosi de Stefan Zweig

Editada per Quaderns Crema, 284 pàgines. Novel·la pòstuma de Zweig que és va trobar i publicar els anys vuitanta, diuen que potser inacabada o no revisada i polida del tot pel propi autor. Per mi hi ha novel·les de Zweig millors, en aquesta  he trobat a faltar certa tensió narrativa, sobretot a la segona part, no obstant te tots els elements habituals d’una novel·la de Zweig.
Novel·la dividida en dos parts, l’acció transcorre l’any 1926. La Christine una jove de 26 anys, empleada en una oficina postal d’un petit poble austríac, orfe de pare, malviu amb la seva mare malalta. Una tia seva que va emigrar a Estats Units i que un bon casament li proporcionà un bon estatus econòmic i social, la convida  a passar quinze dies en un luxós hotel suís.
Allà la Christine, descobreix el luxe i la riquesa, la seva tia la transforma, converteix una jove trista vestida com una  pagesa de poble en una jove alegre, jovial i vestida amb els millors vestits de Paris. Aquí comença la metamorfosi , la Christine és relaciona amb els altres hostes del Hotel i descobreix un altre món.
La segona part, és quan la Christine torna al seu poble, torna a la crua realitat del seu  món real, és desespera que li toqui viure d’aquesta manera, canvia el seu caràcter i pensa en el suïcidi. En una visita a casa de la seva germana coneix a Ferdinand, un personatge que a patit els efectes de la Primera guerra mundial, un jove sense present ni futur, és a dir un personatge que te amb comú amb la Christine, que són pobres i que seguiran sen pobres.
La voluntat de canvi d’estatus, la rancúnia sobre la seva situació els porta a un desenllaç, que podríem anomenar d’embriaguesa, embriaguesa per la metamorfosi.


divendres, 28 d’abril de 2017

Restaurant Can Gros



Si us agraden els cargols i el bacallà, heu d’anar a menjar al Restaurant Can Gros de Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar) . Fan uns cargols a la llauna, bastant semblants als de Lleida, també en fan amb tomàquet, amb botifarra negra i cansalada, amb all-i-oli negat, etc. El bacallà és l’altre especialitat estrella del restaurant.
És un restaurant de cuina de tota la vida, sense experiments,  del tot recomanable: menjar de qualitat, tracte proper i un  servei ràpid i eficient, no hi aneu sense reservar abans.

Selfie & Mozart

Viena (2015)

dijous, 13 d’abril de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Quart lliurament d’aquesta  edició de la lliga, he presentat aquest retrat realitzat a Sidi Bou Said (Tunísia). La puntuació obtinguda ha estat de 5,62 punts sobre 10, he quedat en vint-i-cinquena  posició de vint-i-cinc participants. En la classificació general vaig en el lloc quinzè de vint-i-cinc participants.

dilluns, 13 de març de 2017

diumenge, 12 de març de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Tercer lliurament d’aquesta  edició de la lliga, He presentat aquesta fotografia nocturna  en B/N, és una foto de l’Ajuntament de Viena. La puntuació obtinguda ha estat de 8 punts sobre 10, he quedat en vuitena  posició de vint-i-cinc participants. En la classificació general vaig en el lloc novè de cint-i-cinc participants.

diumenge, 12 de febrer de 2017

La república catalana de Ramón Cotarelo.


Editat per Ara Llibres, 204 pàgines. Assaig sobre el procés independentista que viu el nostre país. Anàlisis rigorós per entendre les claus d’aquest debat polític; el seu origen, la situació present i el possible desenllaç. Estudi que exposa els arguments, jurídics, polítics, històrics i econòmics, també una crònica de la relació entre España i Catalunya al llarg de la seva història, amb especial atenció en l’últim segle i les raons que ens han portat fins aquí.

Ramón Cotarelo, és dels pocs intel·lectuals espanyols que defensa sense ambigüitats el dret de de decidir de Catalunya,.

Llibre interessant per entendre com és veu aquesta situació des d’Espanya, en aquest cas per un intel·lectual rigorós, no malauradament des d’una majoria.

dissabte, 11 de febrer de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Segon lliurament en aquesta  edició de la lliga, He presentat aquest retrat en B/N, és una fotografia feta a Karlovy Vary (República Txeca). La puntuació obtinguda ha estat de 7,34 punts sobre 10, he quedat en dissetena  posició de vint-i-quatre participants. En la classificació general vaig en el lloc dotze de cint-i-cinc participants.

dissabte, 28 de gener de 2017

L’Aspiradora de Ramon Llull d’Antònia Carré-Pons.


Editat per Meteora, 22 pàgines. A partir de la parella formada per en Pol, un periodista cultural i ple de consciència social, de rebel·lia contra el que considera injust o abusiu i la Blanca, una creativa d’una agència de publicitat, que rep un encàrrec de prestigi relacionat amb la figura de Ramon Llull.

L’autora configura una trama i utilitzar com a fil conductor la figura de Ramon Llull i estableix un paral·lelisme entre el filòsof i el protagonista, introduint l’obsolescència programada i les seves terribles conseqüències en el continent africà.

Es tracta d’un llibre senzill, agradable de llegir i que pot servir d’excusa per saber alguna cosa més de la figura de Ramon Llull i de la problemàtica de l’obsolescència programada.

Malgrat el to vital del llibre i les clares referencies ètiques de la història, el final és tràgic.

diumenge, 15 de gener de 2017

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Primer lliurament de la nova edició de la lliga fotogràfica, la tretzena, Vaig presentar aquesta fotografia del bosc del Turó de Petrin a Praga, feta a la tardor, amb tot aquesta gama de colors. Lla puntuació obtinguda ha estat de 8,17 punts sobre 10, he quedat en onzena  posició de vint-i-quatre participants.