Editada per Columna,
438 pàgines. L’any passat vaig llegir “En una sola persona”, em va agradar molt
i tenia moltes ganes de tornar a llegir Irving, però en aquest cas m’ha decebut
una mica, l’he trobat excessivament llarg, en algun moment m’ha caigut de les
mans i he estat a punt d’abandonar-lo; el començament i el desenllaç estant
molt bé però al mig hi ha excessiva “palla”.
Jenny Fields, és
infermera i vol ser mare però sense casar-se, engendra un fill (Garp) d’una
manera diguem poc ortodoxa, feminista militant i convençuda escriurà un llibre
d’èxit, que farà que el seu fill també volguí ser escriptor, aquests són el dos
personatges centrals: peculiars, estranys, complicats. La vida d’aquest dos
personatges envoltats d’altres persones a l’estil Irving, es a dir cap ni un diguem “normal”,
crea una història peculiar plena d’elements; la parella, els fills, l’amistat,
la mort, el sexe, etc.
Irving ha
declarat públicament que li agraden les
històries i el personatges complicats, aquest llibre reuneix sens dubte
aquestes dues característiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada