Cadires

    Passejant per Altea la vella (Marina baixa).

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Quinta entrega de la lliga, el tema era “Objectes d'ús quotidià”, fotografia obligatòriament en b/n o virat. He presentat aquesta fotografia d'unes ulleres sobre el diari Ara. La puntuació obtinguda és de 7,60 sobre 10, he quedat en cinquena posició de la entrega. En la classificació general estic en quarta posició.

Brooklyn Follies de Paul Auster

Editat per Anagrama, 310 pàgines. He llegit ja alguns llibres de Paul Auster i es un escriptor que de moment no m'ha decebut.

Nathan Glass, jubilat i malat de càncer explica en primera persona aquesta història. Volta el món i torna al born, després de tota una vida torna a Brooklyn, a partir de retrobar una nebot seu que feia anys que no es veien, tot d'una comença a passar-li una serie de fets que canviaran la seva vida. Havia tornat a Brooklyn a morir i resulta que hi viu una segona joventut.

D'Auster m'agrada molt aquesta facilitat que te per mantenir la tensió narrativa, en aquest llibre pràcticament aconsegueix a tots el capítols, però també els diferents personatges que hi surten, la descripció, la decadència, la singularitat dels mateixos; en Natthan, Tom, Harry, Nancy, Honey, Rufus, Aurora, Lucy etc ...

Tan es que sigui un taxista, un llibreter, una cambrera, que sigui home o dona, tots els transforma en personatges potents.

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Quarta entrega de la lliga, el tema era “Un espai de casa meva”, he presentat aquesta foto dels Sifons, una petita col·lecció que te l'Anna a la cuina de casa. La puntuació obtinguda es de 7,45 sobre 10, he quedat en setena posició de l'entrega. En la classificació general estic en quinta posició.

Cinc-cents bars i una llibreria de Roser Caminals

Editat per Edicions 62, 343 pàgines. Primer novel·la que llegeixo d'aquesta autora, que es professora de literatura espanyola a Estats Units,  porta publicats ja uns quants llibres en bona crítica.

A partir de la relació entre una família “pija” catalana i una de treballadora de la Castella profunda, narra una història amb intensitat que va de menys a més. En especial deteniment en els problemes de relació sentimental en la joventut de l'època  i de les relacions generacionals. Vàries històries dins una mateixa, amb alguns desenllaços inesperats.

Novel·la amb un llenguatge, ric i descriptiu. Parafrasejant el títol i transportant-lo al meu poble, s'hauria de dir: Quaranta bars i dues llibreries.

Nicab

La noia de la finestra

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Tercera entrega de la lliga, el tema era ecologia, he presentat aquesta foto de Barcelona, concretament de la Plaça dels Àngels. La puntuació obtinguda es de 7,88 sobre 10, quedant en segona posició. En la classificació general estic en quarta posició.

L'assassí del làser de Gellert Tamas

Editar per Edicions La Campana, 605 pàgines. Es tracta de una història real, no es un novel·la, es una crònica periodística novel·lada. El llibre te un ritme captivador, per una part explica els diferents atemptats a immigrants i atracaments a bancs que fa el protagonista i paral·lelament explica la seva infantesa i tots el problemes que va tenir en la seva adolescència, també en paral·lel hi han fragments d'entrevistes al mateix assassí, una vegada agafat, als seus amics o persones que el coneixien, al mateix temps l'autor fa una crònica del moviment xenòfob i d'extrema dreta en aquells dies.

En aquesta crònica social, surten les contradiccions de la societat sueca, que molts catalans ens emmirallaven i utilitzàvem com a model a seguir (per exemple Jordi Pujol). Fa 20 anys ja tenien problemes amb la immigració i demostra també un fracas de la política de integració.

El llibre es va editat a Suècia l'any 2002 i va tenir força èxit (200.000 exemplars venuts) aquí s'ha traduït ara (2010), potser a partir dels èxits dels autors nòrdics.

Gellert Tamas era amic de Stieg Larsson, els dos son periodistes i escrivien sovint sobre els temes que els preocupaven (xenofòbia, extrema dreta, etc). En el primer volum de Millennium, Mikael Blomkvist, està llegint aquest llibre, una manera de saludar a un col·lega.

Best-Sellers

Interessant reportatge el que va publicar el passat dimecres 9 de març, el suplement Cultura de La Vanguardia, sobre els Best Sellers.

Parla des dels inicis en el període medieval, després amb l'invent de la impremta i ja en l'era industrial, d'alguna manera va en paral·lel amb l'increment d'alfabetització de la població.

Entre altres coses diu “Es falso que sea sinónimo de obras de entretenimiento. En la historia contemporanea encontramos numerosas obras testimoniales de denuncia que han sido superventas (La Cabaña del tio Tom, Sin novedad en el frente o el Diario de Ana Frank). No hay momento histórico sin su novelón best seller: la revolución francesa tuvo Historia de dos ciudades de Dickens, La guerra de sucesión, Lo que el viento se llevó; la revolución rusa, Doctor Zivago, etc”

En el reportatge també hi ha un, molt interessant article, de David Viñas, Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB, en que entre altres coses diu “... a los Best Sellers se los ve como obras tramposas que han sido diseñadas para satisfacer el gusto de la inmensa mayoria de lectores potenciales de una sociedad de masas. De ahí a considerarlas obras-basura hay solo un paso. Y por cuestiones higiénicas esta claro lo que hay que hacer impedir que entren en el campo literario o expulsarlas de allí si han logrado entrar ya. No vaya a ser que se confundan con la literatura auténtica y al final nadie distinga en medio de la mezcla las voces de los ecos”

I més endavant diu “ .... Claro que a muchos no les apetece nada identificarse con la mayoria de la gente y por eso no es extraño que se haya prestado tan poca atención desde el mundo académico a este tipo de obras. Se venden demasiado.”

Hi ha molt afeccionats a la lectura que critiquen aquest llibre només pel fet de ser llibres molt venuts, van d'intel·lectuals i no es volen barrejar amb el “populatxo”, son com aquells que els hi agrada la música per només van al Liceu.

Totalment d'acord amb el Professor Viñas.

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Segona entrega de la lliga, el tema era fotografia nocturna, he presentat aquesta foto de Roma, concretament del Temple d'Adrià. La puntuació obtinguda es de 7,31 sobre 10 i ara després d'aquesta segona entrega estic en sisena posició.

La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies

Editat per Quaderns Crema, 141 pàgines. Quatre anys després de publicar Si menges una llimona sense fer ganyotes, pública aquest conjunt de vint relats, que parla'n del que ell anomenar naufragis de la maduresa, es a dir la mort i les emocions de tota mena que provoquen. Hi ha un parell de relats on s'intueix que són autobiogràfics.

Moltes vegades es compara a Pàmies amb Monzó i fent referencia al llibre d'en Monzó, Mil Cretins, hi ha un relat “Dissabte” que te un argument similar a “Les cançons que li agradaven a Lenin” d'en Pàmies.

Per la gent que li han agrada't, el èxits editorials de “Contra el vent del nord” i “Cada set onades”, els hi recomano el relat “Benzodiazepina”, que tracta d'un personatge que es coneix a través d'un xat hi queda amb ell mateix.

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Ja ja començat la lliga del 2011, aquesta primera entrega el tema era “Patrimoni local d'Arenys”. He presentat aquesta fotografia de l'Església Parroquial de Santa Maria.

Es una composició a partir de 9 fotografies, passada després a blanc i negre, li he passat un filtre sèpia i un altre per ressaltar les formes, el cel està canviat per donar més força a la foto.

La puntuació obtinguda es de 8,13 sobre 10, estic en sisena posició de 14 participants.

Contra el vent del nord i Cada set onades de Daniel Glattauer.

Editats el dos per La Campana, 238 pàgines el primer i 249 pàgines el segon. Es tracta de dos grans èxits de venda més 1,5 milions d'exemplars venuts a Europa. Es una història d'amor a sorgida a través d'Internet a partit d'un correu electrònic enviat a una adreça equivocada. El tema no és nou recordo una pel·lícula d'en Tom Hanks i la Meg Ryan, titulada “Tens un e-mail” (1.998), que l'argument és similar.

La primera part, podríem dir que no acaba bé i sembla ser que l'autor va escriure la segona part, perquè els lectors li van demanar i aquesta si que acaba bé, vaja com totes les històries d'amor.

Des de el punt de vista literari, l'obra no te res, el més positiu dels llibre es que la trama et captiva en el sentit de que vas llegint per anar descobrint l'entrellat.

Per definir-los amb una frase diria que són els llibres de la Corin Tellado del segle XXI.

Jo he estat un dels 1,5 milions d'incauts que han comprat els llibres, per mi dos llibres totalment prescindibles.

Istambul d'Orhan Pamuk

Editat per Edicions Bromera, 433 pàgines, el vaig comprar en la passada Fira del Llibre vell de Barcelona, per 7 euros i l'altre dia vaig veure en una llibreria una edicio nova de trinca per 6 euros, a més m'en porto la desagradable sorpresa que hi faltan el dos últims capitols, en total 20 pàgines, ja es ben cert que no hi ha duros a quatre peles.

Fins ara no havia llegit res d'aquest autor, he llegit aquest llibre per anar provant i descobrint coses diferents. El llibre es una barreja autobiogràfica de la seva joventut amb un analisis de la relació de diferents artistes (escriptors, pintors etc) amb Istambul. El llibre ben documentat i acompanyat de diverses fotografies, fa de bon llegir per mi la part més interesssant es la que narra d'una manera novelada els seus records de joventut. La part d'assaig que explica con veu ell la relació de diferents intelectuals amb la ciutat la trobo una mica reiterativa.

La part positiva d'haver llegit el llibre es que, vaig visitar Istambul l'any 1995, i ara tinc ganes de tornar-hi.

Via della Pace

Dia de reflexió

Tenia ganes d'escriure un apunt sobre les eleccions, però a mesura que anaven passant els dies. cada vegada en feia més mandra, i esperat l´ultim dia.

De la campanya electoral, m'ha agradat la de IC, en fet una campanya seria, sense sortides de to, també es cert que tenen poc marge de maniobra, son la “muletilla” del PSC, si els socialistes no fan un bon resultat, ells cap a la oposició.

També m'ha agradat la de CiU, tenen clar que guanyaran i no han arriscat. ERC, en general ha fet una bona campanya electoral, està demostrat que els mitjans de comunicació no ens estimen gaire, la sortida de to d'en Puigcercos, s'hagués pogut estalviar, encara que te tota la raó del món.

Els socialistes en fet una campanya trista, sembla que estant resignats a perdre, el vídeo del orgasme una anècdota, la premsa li ha donat més importància de la que te.

PP i Ciutadans, com sempre fent bandera de la demagògia, ja sigui amb la llengua o amb la immigració.

Dels resultats de demà aquí va la meva porra: Ciu 59, Psc 32, ERC 16, PP, 15, IC 10, Ciutadans 3 i Solidaritat 1.

Aquest son els resultats que crec que hi hauran demà, altre cosa es el que m'agradaria que passes.

No acabo d'entendre com és que després de la sentencia del TC i de la gran manifestació del 10-J, els partits sobiranistes no obtenen més representació. La fragmentació dels partits independentistes no es la resposta.

No entenc tampoc, aquest càstig tan gran a ERC, s'ha pogut equivocar, però aquest governs ha aprovat lleis hi ha fet polítiques des de el punt de vista nacional que CiU no havia fet en 23 anys. ERC ha governat amb honestedat, sense fotre la mà al calaix.

La casa de gel de Joan Pons

Malgrat ser un llibre recent editat (2010), el vaig comprar per 5 euros a la Fira del llibre vell i usat de Barcelona el setembre passat.

Editat per Edicions Bromera, 204, pàgines. Guanyadora del XXI Premi de novel·la Ciutat d'Alzira.
Tenia les referencies del Quellegistes que havien fet una lectura compartida.
Estic d'acord en molts de vosaltres, alguns hi heu vist més coses que jo. M'agradat la forma d'articular el llibre a traves de microcapitols o microrelats, fa de molt bon llegir.
La trama la trobo una mica extravagant: Primer la lluita del protagonista amb ell mateix, el seu físic, després, la lluita per conquerir el seu gran amor, l'Eulàlia i entre mig el passat del seu pare, veterà de la “División Azul”.  Crec que aquestes tres línies argumentals donarien per més i sobre tot per aconseguir un final amb més força.

Què llegeixes? Existeix?

Avui a “La Vanguardia” hi ha un extens article en l'apartat cultura (?) on parlar de les xarxes socials, las webs i els blogs especialitzats en llibres i lectura.

Aquest indocumentats de “La Vanguardia”, per ignorància o mala fe, no fan cap menció a Què llegeixes ? (8.261 usuaris) i diu per exemple que la xarxa social “Entrelectores” amb 5.00 usuaris es el club de lectors més nombrós d'Espanya.

Parlant de les pàgines a Facebook de Javier Marías, Gabriel García Márquez o Almudena Grandes i no fan cap menció a cap escriptor català, com per exemple Màrius Serra una dels primers escriptors presents a internet.

Pot ser la direcció de Què llegeixes? hauria de fer saber a “La Vanguardia” que aquí també hi ha vida intel·ligent.

La ciudad de los prodigios de Eduardo Mendoza.

Editada en castellà per Seix Barral, 541 pàgines. Novel·la d'èxit del recent guanyador del Premi Planeta, Eduardo Mendoza, segurament la seva obra més coneguda. Història d'un personatge peculiar, Onofre Bouvila, a la Barcelona a cavall dels segles XIX i XX, entre les dos Exposicions Universals (1888 i 1929) , algú la descrit com la gran novel·la sobre Barcelona. Barreja de realisme i fantasia, amb una colla de personatges a la vegada reals i també mites.

La novel·la et va sorprenent amb episodis inesperats i trames iròniques, fet que et manté en constant tensió narrativa. Pot ser la novel·la mereixeria una final en més intensitat.

BCNeta

Mercat

Bicing

Passió musical.

Colosseo

Fira del Solstici d'Estiu.

Fotografia que ha obtingut el Tercer premi del VIII concurs de fotografia de la Fira del solstici d'estiu.

Setembre

L'any comença el mes de gener, però el setembre comencen moltes coses; nou curs escolar, nou curs polític, començant les lligues esportives, etc. També significa el retorn a la feina per moltes persones que fan vacances a l'estiu, aquest fet determina que molta gent, durant les vacances facin bons propòsits de cara el setembre. Qui no ha dit alguna vegada: a partir de setembre deixaré de fumar, el setembre m'apunto a una acadèmia d'angles, el setembre m'apunto al gimnàs, el setembre començo a fer regim, el setembre començo una col·lecció de fascicles de ..
Dons jo el setembre no faré res de tot això, només maleiré que ja s'han acabat les vacances.

Calaveres atònites de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en edició de butxaca, 252 pàgines. Vaig començar a llegir Moncada amb Cami de Sirga, vaig continuar amb El Cafè de la Granota i ara he llegit Calaveres atònites, de moment mai m'ha decebut, espero poder llegir tots el seus llibres, per desgracia per la literatura catalana, Moncada no te una obra massa prolífica.
Calaveres atònites es un conjunt de narracions, que tenen de fil conductor les experiències de Mallol Fontcalda, jove advocat barceloní, que exerceix de secretari del Jutjat de pau de Mequinensa a la dècada dels cinquanta.
Utilitzant la riquesa de vocabulari que ens te acostumats, la literatura de Moncada, a vegades sembla poesia narrativa.
Dels tres llibres que he llegit, de moment aquest per mi es el més irònic, especialment amb l'església catòlica, on en cada capítol ironitza sobre capellans, sants, cardenals, bisbes i l'esperit sant.
Recomanable si us ho voleu passar bé llegint.
Absteniu-vos si sou missaires o catòlics practicants.

El nostre pa de cada dia.

Expiació d'Ian McEwan

Editat per Anagrama, versió en castellà de butxaca, 435 pàgines. Molt bona novel·la, ambientada a Anglaterra, comença l'estiu de l'any 1935 i te el desenllaç final el 1.999, passant per la cruesa de la Segona Guerra Mundial. Un fet accidental, mentides, gelosia, enveges, diferencies socials i un amor impossible, fan una història molt potent, alhora molt visual.
No obstant, he trobat la primera part, una mica massa anglesa, massa barroca, hi ha vegades que la mateixa situació la descriuen diferents personatges.
Novel·la d'èxit, ha tingut crítiques molt favorables i també s'ha portat al cinema. Un llibre del tot recomanable.

Sifó

El sifó, tradicional beguda, que la modernitat anat deixant en raconada.

Del 145 al 2010

Les columnes son les restes del Temple d'Adrià, construit l'any 145 dc, la bicicleta es de l'any 2010.

Osteria del Gallo

Passejant per els carrers de Como (Itàlia).

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara.

Editat per Edicions 1984, 330 pàgines. Primera novel·la d'aquesta autora, afeccionada a l'escriptura, estudia la seva llengua de gran, després aprèn tècniques d'escriptura i pública la seva primera novel·la als 65 anys (mai es tard). Llibre d'èxit més de 25.000 exemplars venuts, diuen que el llibre va se presentat a la majoria de les grans editorials i totes van rebutjar la seva edició (bon olfacte i millor professionalitat).
Novel·la que parlar de la vida d'una colònia tèxtil de la riba del Llobregat, en els anys 50. La peculiaritats que suposa néixer, estudiar, treballar, viure i morir dintre de les parets d'una gran fàbrica. En una societat on les diferencies de classe, encara son molt importants. Ara després de més de 50 anys podem veure el que hem avançat socialment com a país, i també el valor de les conquestes socials de l'estat del benestar.
Llibre ben estructurat, amb diverses situacions i personatges va de menys a més i a mesura que vas llegim, vas descobrint de manera sorprenent el que amaguen els diferents protagonistes.

Brocanter

L'últim diumenge de cada mes, es celebra al barri de Navigli de Milà una fira de brocanters i antiquaris.

Perfums

Aquest avi, es dedicava a la venda ambulant de bossetes de perfum, per guardar amb la roba a l'armari. La seva mirada transmet, pau i tendresa. Foto feta a Milà el maig del 2010.

Carrer Escarabar

Som una nació, nosaltres decidim.

Boris

Sessió de Body Paint de l'artista Ramon Soler sobre el cos d'en Boris.

El Palacio de la Luna de Paul Auster

Editat per Anagrama, 310 pàgines. Tenia bones referències d'aquest autor i fins ara no havia llegit res d'ell, per tant es el meu primer Auster. Tinc que confessar que no m'ha decebut. Es la vida de Marco Stanley Foog, un jove amb una vida difícil sense pare conegut, es mort la seu mare i l'educa un oncle music de vida bohèmia, les voltes que dona la vida el porten a trobar el seu passat sense voler, per atzar fa d'assistent a un vell pintor paralític que vol que escrigui la seva biografia i la seva necrològica, aquest vell sense saber-ho es el seu avi, a partir d'aquí descobreix qui es el seu pare. Història narrada de manera trepidant, et captiva des del primer moment. Hi ha qui diu que aquest llibre es un dels millors que ha escrit Auster.

Balança

Roma

Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent

Editat per Columna, 404, pàgines. He llegit, crec, tots el llibres d'en Ferran Torrent, hi penso que aquest es el libre menys Torrentonià, de tots, malgrat que surten els personatges de sempre, es a dir: policies, lladres, putes, periodistes, empresaris, polítics, et. Tot hi que la trama es mou dins aquest univers tantes vegades descrit per Torrent, ara però la narració discorre de manera paral·lela, entre la València dels anys seixanta i el present. Trobareu el seu llenguatge de sempre, amb la fina ironia que habitualment utilitzar, jo la descriuria com la novel·la més tendre de Ferran Torrent.

Aixeta

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

El passat dimecres dia 2 de juny hi va haver el sisè i últim lliurament de la lliga, tocava tema Lliure, he presentat aquesta foto de la Plaça Sant Felip Neri de Barcelona. Puntuació de 7,33 sobre 10, he quedat en vuitena posició de 18 participants. A la classificació general finalment he quedat en desena posició de 21 amb una puntuació total de 40,78. Ara fins l'any vinent !!

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

Editat per Randon House Mondadori, SA, en edició de Debolsillo, 495 pàgines. Llibre considerat un clàssic de la literatura del segle XX, com a tal tenia moltes ganes de llegir-lo, n'havia sentit ha parlat moltes vegades i sempre de manera positiva, la veritat es que m'ha decebut una mica, potser es per les expectatives creades. Es la història d'una família, però no una família qualsevol, ni una història qualsevol, es una història plena de fantasia i situacions irreals, jo esperara una novel·la costumista, no fantasiosa. El fet que hi hagin tants personatges amb noms similars, fa que que hi hagi moments que costi saber de quin personatge esta parlant.
Com anècdota curiosa, hi surt un personatge català: “ Fue él quien le indicó que en el callejón que terminaba en el rio, y donde en los tiempos de la compañía bananera se adivinaba el porvenir y se interpretaban lo sueños, un sabio catalán tenía una tienda de libros donde había un Sanskrit Primer...”. Que en un moment donat “maldice” Collons !!!.
En definitiva en bon llibre, en que destacaria la seva qualitat literària i la gran riquesa de llenguatge.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Cinquè lliurament de la lliga, amb el tema Macro i/o fotografia de prop, he presentat aquesta foto de la mà d'un escrivà, feta en la Mercat Medieval de Vic. Puntuació de 6,61 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 33,45.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Quart lliurament de la lliga, amb el tema Arquitectura, he presentat aquesta foto de la Fontana de Trevi (Roma), perspectiva muntada a partir de 6 fotografies. Puntuació de 8,31 sobre 10, he quedat en quarta posició de 21 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 26,84.

Un home de paraula d'Imma Monsó

Editat per rbalibros, dins la col·lecció Les ales esteses, 253 pàgines. A partir de la perduda de la seva parella, l'autora, relata una mena d'auto-psicoanalisis, sobre la seva relació dels 16 anys que han compartit junts, sobre com l'afecta la seva perduda i com afrontar aquest buit.
Estructurat originalment com 2 llibres dividits en capítols tipus A i B, els A explica les seves vivències amb ell, i en els capítols B, que li ha passat i com ha afrontat la seva absència. Com diu en la contraportada ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? O ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible?.
Llibre amb certa dosis d'emotivitat, per exemple quan la seva filla troba a faltar el seu pare, el seu referent, el seu miratge. I jo pregunto, ¿ perquè?. Un infant de 6 anys s'ha de quedar sense el seu referent, la seva llum, la mà que la d'acompanyar fins a la vida adulta.