Interessant reportatge el que va publicar el passat dimecres 9 de març, el suplement Cultura de La Vanguardia, sobre els Best Sellers.
Parla des dels inicis en el període medieval, després amb l'invent de la impremta i ja en l'era industrial, d'alguna manera va en paral·lel amb l'increment d'alfabetització de la població.
Entre altres coses diu “Es falso que sea sinónimo de obras de entretenimiento. En la historia contemporanea encontramos numerosas obras testimoniales de denuncia que han sido superventas (La Cabaña del tio Tom, Sin novedad en el frente o el Diario de Ana Frank). No hay momento histórico sin su novelón best seller: la revolución francesa tuvo Historia de dos ciudades de Dickens, La guerra de sucesión, Lo que el viento se llevó; la revolución rusa, Doctor Zivago, etc”
En el reportatge també hi ha un, molt interessant article, de David Viñas, Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB, en que entre altres coses diu “... a los Best Sellers se los ve como obras tramposas que han sido diseñadas para satisfacer el gusto de la inmensa mayoria de lectores potenciales de una sociedad de masas. De ahí a considerarlas obras-basura hay solo un paso. Y por cuestiones higiénicas esta claro lo que hay que hacer impedir que entren en el campo literario o expulsarlas de allí si han logrado entrar ya. No vaya a ser que se confundan con la literatura auténtica y al final nadie distinga en medio de la mezcla las voces de los ecos”
I més endavant diu “ .... Claro que a muchos no les apetece nada identificarse con la mayoria de la gente y por eso no es extraño que se haya prestado tan poca atención desde el mundo académico a este tipo de obras. Se venden demasiado.”
Hi ha molt afeccionats a la lectura que critiquen aquest llibre només pel fet de ser llibres molt venuts, van d'intel·lectuals i no es volen barrejar amb el “populatxo”, son com aquells que els hi agrada la música per només van al Liceu.
Totalment d'acord amb el Professor Viñas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada