El Petit Princep d'Antoine de Saint-Exupéry

Com ja he explicat altres vegades soc un lector anàrquic, les meves lectures tenen molts forats negres, molts graons perduts, un d’ells era El Petit Princep.

Enguany coincidint amb el setantè aniversari de la publicació del llibre he aprofitat per llegir-lo.

Ara entenc el seu l’èxit, és un llibre que es llegeix com aquell que és menja un préssec, és un llibre tendre, una faula escrita fa 70 anys però d’una gran vigència. Un llibre que a cada pàgina et convida a reflexionar.

 “Tots els  adults abans han estat nens, però pocs se’n recorden”, però jo ara afegiria que ni ha que han estat nens i no han crescut.

El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, dibuixos que han tingut tant o més èxit que el propi text, dibuixos de traç senzill però que també tenen un subtil lectura.

És un dels llibres més traduïts i publicats. El diari Le Monde l’ha inclòs dins dels 100 millors llibres del segle XX.

Fidelitat

La fidelitat no està de moda, i no em refereixo només a la fidelitat conjugal, sinó en general, ara mateix preval el efímer. M’adono que jo soc un home de fidelitats, avui fa 28 anys que comparteixo la meva vida amb l’Anna, i aquest any també farà 24 anys que treballo a la mateixa empresa, 26 anys que milito al mateix partit polític, també 26 anys que visc en la mateixa casa, 50 anys que visc en el mateix poble.

I també molts anys que em mantinc fidel al meu país que es Catalunya, des de que vaig tenir us de raó i descobrir que amb España i no hi tenia res a veure. Ja fa molts anys que espero i desitjo la llibertat plena del meu país, masses anys fins i tot.

Noemí

Sessió de foto estudi amb Noemí.
Estudi de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys (2013).

Macro

Experimentant. Normalment no faig foto macro, per dues raons, perquè no tinc un equip adecuat i perquè tampoc tinc paciència.

Castell de Can Jalpí

Castell de Can Jalpí (Arenys de Munt- 2013)

Resant

Resant a la mesquita de Zagora (Marroc 2005).
Col·lecció El Factor Humà.

Tot el que tinc de Miquel Colomer.

Editat per Acontravent, 320 pàgines.  Dietari sobre la vida, la literatura, l’ensenyament, la política, situacions personals etc.  Colomer és declara Planià i també admirador de Guillem Simó, entre altres.

A la contraportada, Colomer és defineix: “Soc enamoradís i indecís, una mena de veu sense història que ha tractat sempre, sense aconseguir-ho mai, de forjar-se un caràcter i un pensament propis. Tot fallat. Influenciable i camaleònic, mudo de pell i de personatge segons l’última persona amb qui hagi parlat o segons el darrer llibre que hagi llegit. No hi ha res meu. Tot és dels altres.

En les seves situacions personals, el veig un personatge un xic turmentat, a vegades incoherent amb les seves opinions, encara que ell ja reconeix que és influenciable.

Professionalment s’ha dedicat a l’ensenyament de literatura, i és nota, les opinions sobre llibres, transpiren passió. Persona molt llegida i d’àmplia cultura, en aquest apartat, només puc que seguir les seves indicacions.

Un altre de les seves constants, és parlar dels problemes de l’ensenyament, la seva resposta i solució aquest problemes, són, diríem  “políticament incorrectes”, deixem una frase d’exemple: “Educar és reprimir”.

Políticament és declara, catòlic, conservador, monàrquic i independentista, això ja demostra una mica la complexitat del personatge. Creient de dretes que vol una Catalunya sobirana amb monarquia catalana.

Aquest complexitat és manifesta també amb els seus admirats: No entenc com pot admirar al poca solta d’en Salvador Sostres. Llegir el FdP mentider de l’Arcadi Espada. Ser un fervent admirador de Valentí Puig, assessor de las FAES i cicerone d’Aznar quan visita Catalunya.

En tot cas jo m’ho he passat molt bé llegint el llibre, hi havia dies que tenia ganes d’arribar a casa per llegir-lo. En definitiva un llibre interessant que segur que no et deixa indiferent.

  

TSJC

Aquesta setmana s’ha conegut l’última interlocutòria del TSJC, sobre la immersió del català a les escoles. Tribunal?, si, Superior?, a que? de Justícia?, segur que no, de Catalunya?, tampoc, en tot cas espanyol.

Aquesta interlocutòria, demostra que l’estupidesa humana és infinita.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Quart lliurament de la lliga, en aquesta ocasió el tema era obligat: moviment. He presentat aquesta foto d'una cursa de motos en el Circuit de Catalunya de Montmelo, la sensació de moviment le fet a través d'un filtre de Photoshop. He quedat en vuitena posició, a la clasificació general continuo en sisena posició.

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Editada per La Magrana, 363 pàgines. Primera novel·la d’aquesta autora i si fa cas del públic no ha de  ser l’última, ja que ha tingut una crítica molt favorable. La protagonista torna al poble on va néixer, després de passar pe una crisi de parella, a partir d’aquí se succeeixen els records, les vivències de la joventut i també una reflexió entre la vida de poble i la de ciutat, avantatges i inconvenients.

Narrada en primera persona i utilitzant sovint el dialecte ebrenc, donà la sensació que hi ha un part important de fets viscuts personalment o de ben a prop. La novel·la te gran riquesa literària i uns bons diàlegs. Si teniu una edat propera a la protagonista, veureu reflectida moments de la vostra infantesa o adolescència.

En definitiva es un llibre que fa de molt bon llegir, és un llibre fresc, viu però també cru, car reflecteix les dificultats de la vida, l’amor, el desamor, la mort i també aquestes situacions que es donen sovint on tens davant teu una disjuntiva i has de prendre una decisió.

Esperem doncs que la Marta Rojals, ens acompanyi aviat amb un altre llibre.

 

Muntanya de Sal

Parc de la muntanya de Sal de Cardona. Fenòmen geolòcic, només ni ha tres en tot el món, Cardona, Colombia i Turkistan.

Cadaqués

Cadaqués (Alt Empordà) 2013.

Mira a la càmera.

Col·lecció El Factor humà.

Pescant

Col·lecció El Factor Humà.

Els ulls del germà etern de Stefan Zweig

Editada per Quaderns Crema, 65 pàgines. Llibre curiós dintre de l’obra de Stefan Zweig, es tracta de una llegenda oriental situada molt abans del temps de Buda. A partir de la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, s’adona del valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern (Déu) la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu.

 “La violència és enemiga de la justícia”.

 Zweig  vol fer una reflexió moral sobre la justícia, la impossibilitat d’un judici just.

Història una mica en línia amb llegendes del Bhagavadgita o Confuci.

Un Zweig, insòlit, diferent, però són 65 pàgines per reflexionar, 65 pàgines per pensar.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA.

Tercer lliurament de la Lliga, he presentat aquesta fotografia, "Segant a mà al  Delta de l'Ebre". He obtingut una puntuació de 7,60 sobre 10, quedant en setena posició. A la classificació general estic en sisena posició de vint-i-quatre participants.

La petita mort de Roser Caminals

Editada per Random House, 317 pàgines. Novel•la històrica a partir de un fet real, el crim del carrer Parlament, que va commociona la Barcelona de finals del segle XIX. El llibre entrellaça dos històries en paral•lel ocorregudes en 25 anys de diferencia.

 El jove arquitecte Andreu Nadal, un personatge solitari i introvertit, inicia una relació amb Sabina Lombardi, una artista de circ. Al mateix temps, mort el seu oncle, l’únic familiar que li queda, sense família i sense referents, inicia una recerca de les seves arrels, vol saber qui eren els seus pares, a mesura que va descobrint coses augmenta la seva torbació, que el porta en un estat depressiu, en el crim del carrer Parlament ell va ser víctima i botxí. Junt amb El Carrer dels Tres Llits i La dona de Mercuri, formen una trilogia sobre la Barcelona de l’època. A mi El Carrer del Tres llits em va agradar més, te més tensió narrativa, ara properament llegiré la dona de Mercuri, Roser Caminals no sol decebre.

Zagora

Zagora (Marroc 2005)

Regata Interclubs - Club Nàutic Arenys

Regata Interclubs, 17 de febrer del 2013, Club Nàutic d'Arenys de Mar, podeu veure més fotos en el següent enllaç: http://www.flickr.com/photos/afarenys/sets/72157632820010139/

Foto Estudi

 

Sessió de fotografia d'estudi.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Segona entrega de la lliga, vaig presentar aquesta foto d'una captaire feta a Roma. Ha estat ben valorada, amb una puntuació de 8,81 quedant en segon lloc. A la clasificació general estic cinquè de vint-i-quatre participants.

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona de Stefan Zweig.

Editat per Quaderns Crema, 109 pàgines. Zweig és gran, molt gran, llegir un llibre seu és anar sobre segur, no et deixa mai indiferent, no decep.
Durant l’estada en un Hotel, una dona abandona el seu marit i les seves filles per anar-se’n amb un jove. A partir d’aquest fet, una venerable anciana, Mrs. C explica a l’únic hoste de l’Hotel que justifica l’actuació de la dona, que ella fa 24 anys va estar a punt de fer el mateix. Quan a Montecarlo es va trobar amb un jove aristòcrata addicte al joc. Mrs. C te la necessitat d’explicar aquell fet per deslliurar-se d’un pes que fa molts anys que arrossega en la seva consciencia. Li explica tots el detalls, menys els més íntims: “Del que va passar en aquella habitació em permetrà que no en parli; pel que fa a mi, ni n’he oblidat ni vull oblidar-ne mai ni un sol segon".
Novel•la molt intensa que descriu el comportament irracional que pot tenir una dona enamorada o un home addicte el joc, l’amor i el joc, dues passions.

Que complicada que és la ment humana.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Primera entrega de la IX Lliga social de fotografia de l'AFA. He presentat aquesta fotografia feta a la Piazza Navona de Roma, l'any 2010. La puntuació obtinguda és de 5,79 punts sobre 10, he quedat en dissetena posició sobre vint-i-tres participants.