Aurora Boreal d'Asa Larsson.

Edició en castellà de Seix Barral, 381 pàgines. Novel·la d'èxit en el seu país, editada l'any any 2003, ha venut un milió d'exemplars, l'èxit de la trilogia Milenium l'afavorit, hi ha fet que estigui de moda la novel·la negra dels països nòrdics.
Que un llibre escrit en suec, hagi venut més d'un milió d'exemplars, hagi estat publicada a molt països, es una constatació que la bona literatura pot tenir una gran difusió encara que els seu idioma original sigui minoritari.
Parlant del llibre que ens ocupa, sense ser una gran novel·la fa de bon llegir, el desenllaç es força previsible a mesura que vas llegint. No se si es ficció però m'ha sorprès que en una societat com la sueca tingui certa importància la religió. Un fet també anecdòtic, es que, un dels policies que investiguen l'assassinat, es dona i en avançat estat de gestació, potser un missatge subliminal de l'autora a favor de les dones treballadores.

El vencedor està sol de Paulo Coelho.

Editat per Proa, 394 pàgines. Novel·la que representa un àcida critica a la superficialitat de l'èxit, la fama i el glamur que ens envolta. Com a rerefons del festival de Cinema de Canes, Coelho construeix una trama,entre un empresari rus d'èxit, la seva ex-dona, un dissenyador important i una aspirant actriu. He llegit altres llibres d'en Coelho molt millors, aquest no m'ha agradat, encara que sigui molt lloable el motiu del llibre, he trobat una mica surrealista, sobre tot els plantejaments de l'empresari rus. Hi ha una paraula, que jo desconeixia, que surt sovint en el llibre, oripell, per mi podríem definir aquest llibre amb aquesta paraula.

Camí de Sirga de Jesús Moncada.

Edicions de la Magrana, 298 pàgines. Feia anys que tenia aquest llibre, vaig intentar llegir però en va caure de les mans. Ara seguint les recomanacions de una Quellegiste l'he llegit i la veritat es que val la pena, Moncada es un gran escriptor amb un gran domini del llenguatge, he trobat Camí de Sirga una novel·la molt literària, si bé l'argument no es gaire potent, el millor del llibre es el llenguatge utilitzat i la fina ironia del seu autor. Camí de Sirga ha estat molt premiada hi està considerada una de les millors novel·les de la literatura catalana actual.

Catedral de Santiago de Compostela

Muntatge amb Photomerge a partir de 6 fotografies.

Anatomía de un instante de Javier Cercas

Editat per Mondadori, 462 pàgines. Assaig sobre l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, centrant el relat amb 3 personatges: Adolfo Suarez, Santiago Carrillo i en menys protagonisme Gutierrez Mellado. La crònica parlar també de com estava la situació política que d'alguna manera va provocar el cop d'estat, el perquè del seu fracàs i quines conseqüències polítiques va tenir. El llibre esta molt ben documentat i es molt extens, per mi massa, es molt reiteratiu per exemple amb la descripció de l'Adolfo Suarez, també explica dues vegades la legalització del PCE, li sobrant 150 pàgines.
Interessant per afeccionats a la política o a l'historia contemporània.

La reina al palau dels corrents d'aire de Stieg Larsson.

Tercer i últim volum de la trilogia Millennium, 847 pàgines de plaer. Per mi els tres son molt bons i si hagués d'escollir un no sabria quin. La trama policíaca, està molt bé i fa que tinguis ganes d'anar llegint per anar veient els esdeveniments, però a part els llibres transmeten una certa ideologia, que jo comparteixo, vaja que en Larsson es un tipus especial que em cau bé, llàstima d'aquesta mort sobtada. Sembla ser que hi ha un quart volum a veure si el publiquen.
En sap greu aquest lletraferits que desqualifiquen els tres llibres per el fet d'haver venut més de 13 milions d'exemplars a tot el món, o que diuen que es tracte de llibres lleugers, per gent que no llegeix habitualment.
Per cert molt interessant el programa que van dedicar a Larsson a L'Hora del Lector.

En el blanc de Ken Follet.

Novel·la sobre el robatori de unes mostres de virus letals dels laboratoris Oxenford, la trama del robatori conviu amb els problemes de la família propietària, traïcions, amor, desenganys, etc.
La novel·la es força entretinguda, arribat un punt que faltaven unes 100 pàgines per acabar, no el podia deixar.
En Ken Follet, m'agrada, fins ara tots el libres d'ell, m'han agradat, uns més que altres, es un autor super vendes i molt llegit, alguns lectors més elitistes el tenen per un autor menor.

Far Punta de la Barca

El músic trist

Músic de carrer, foto feta a Burgos el passat dia 15 d'agost. En va cridar l'atenció aquesta mirada de tristesa.

Per què em costa tant aprendre, de la Dra. Anna Sans.

Editat per edicions Edebe conjuntament amb l'Hospital Sant Joan de Déu, preu 10.- €, 254 pàgines.
Llibre molt interessant sobre els trastorn d'aprenentatge, escrit per la Doctora Anna Sans, Neuròloga, del Hospital Sant Joan de Déu, escrit amb un llenguatge molt entenedor, sense tecnicismes.
El meu parer, es un llibre de lectura imprescindible per a mestres i pares amb nens amb problemes d'aprenentatge, vaja que si fos Conseller d'Educació, regalaria un exemplar a cada professor.
“Estàs sempre els núvols”, “no t'hi esforces”, “para de moure't”... Aquestes són algunes de les frases que habitualment senten els nens i joves que, malgrat tenir un nivell d'intel·ligència normal o superior de las resta de població, no aconsegueixen bons resultats acadèmics.
Estic d'acord amb l'autora que son problemes de salut pública, no es pot continuar ignorant entre un 10% i un 15% dels nens i joves en edat escolar. Si es posessin mitjans per tractar aquest nens i joves segur que baixaria el percentatge de fracas escolar.

Robert Capa & Gerda Taro

Interessant exposició de fotografies que anat a veure avui al MNAC, Capa un dels millors fotògrafs de guerra i la seva companya Gerda Taro, una fotògrafa avançada al seu temps que malauradament va morir als 27 anys. Capa te fotos impactants, del front republicà, la batalla del Ebre, del desembarcament de Normandia, etc., son fotos de primera línia de foc, Taro en canvi te fotos de la població civil, nens, dones, gent treballant, fotos plenes de sensibilitat. Capa tenia una màxima, que deia que el millor que li pot passar a un fotògraf de guerra es està a l'atur. Avui, ja entrat el segle XXI, malauradament continuant les guerres o molts llocs de la terra.

L'últim patriarca de Najat El Hachmi

Fins ara no havia llegit res d'aquesta jove autora d'origen marroquí, però que ha crescut a Catalunya, aquesta novel·la va guanyar el premi Ramon Llull de l'any 2008.
M'ha agradat, es un llibre dur, però crec que descriu una certa realitat de la mentalitat que sobreviu en molts països. Per exemple, avui dia encara hi ha al Marroc, matrimonis convinguts per els pares.
Aquesta novel·la, no es autobiogràfica, encara que mentre la llegeixes ho sembla.
L'actitud del pare reflexa una realitat que pateixen moltes dones musulmanes, no obstant en aquest llibre, el pare es un malalt (alcoholitzat) i un delinqüent (maltractador), fets que donen més dramatisme a la situació de la mare i la filla.

El joc de l'Àngel

Llibre entretingut que fa de bon llegir, per mi el punts negatius que te, es que es un llibre massa fosc, amb escenes fantasioses i el final no li entès. M'ha agradat especialment la ironia barrejada amb un pel de despotisme, que gasta el protagonista en David Martín. Per mi es millor L'Ombra del Vent, esta més ben estructurada, te molta més força, ara veig que la vaig llegir l'agost del 2004, ja fa 5 anys, com passa el temps !!!

Rial del Bareu

Rial del Bareu, avui nomes queda un tros de rial, la resta practicament està tot destruit per culpa de la presió urbanística, en nom del progrés.

Sardenya

Avui surt en el suplement dominical de La Vanguardia, un reportatge sobre Sardenya, hi ha varies fotografies, una d'elles es la de una dona gran fent a mà cistells de margalló,al poble de Castellsardo, quina casualitat es la mateixa dona que jo vaig fotografiar quan vaig visitar l'illa l'any 2007.

Convent dels Frares Caputxins

Fotografia de la façana del Convent dels Frares Caputxins d'Arenys de Mar, moltes vegades fem fotos d'edificis i monuments que estan a milers de quilometres, i els que tenim a prop ens passen desapercebuts.

L'escrivà

Fa ja molt de temps que va deixar de ser un ofici, per convertir-se en un art. Avui dia son pocs, els capaços d'escriure bonics textos, en una perfecta cal·ligrafia sobre un pergamí. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Foto feta en el Mercat Medieval de Vic.

Reina per un dia

Foto feta a la Medina de Fes, es tracte d'una trona, utilitzada per les dones el dia del seu casament, aquesta no se si la venen o la llogant. En la societat marroquí actual, podríem dir que les dones encara no han obtingut la igualtat. En les zones rurals, es habitual que els pares escollin el marit de les seves filles, i no parlem del paper que el mon musulmà reserva a les dones. Dons el dia del casament, la núvia la seuen en aquesta trona, al menys es la Reina per un dia.

Joan

Foto del meu fill Joan, gran jugador de bàsquet. Les fotos en moviment son difícils de fer, es requereix també disposar d'un equip adequat. Aquesta foto però la vaig fer en el moment oportú, per ressaltar la jugada he combinat color i b/n.

La màquina del temps

La Singer, una màquina de cosir que abans estava a totes les cases, ara ja la pobra tant sols es una relíquia del passat, una antigalla que només serveix per decorar.