Carrer Escarabar

Som una nació, nosaltres decidim.

Boris

Sessió de Body Paint de l'artista Ramon Soler sobre el cos d'en Boris.

El Palacio de la Luna de Paul Auster

Editat per Anagrama, 310 pàgines. Tenia bones referències d'aquest autor i fins ara no havia llegit res d'ell, per tant es el meu primer Auster. Tinc que confessar que no m'ha decebut. Es la vida de Marco Stanley Foog, un jove amb una vida difícil sense pare conegut, es mort la seu mare i l'educa un oncle music de vida bohèmia, les voltes que dona la vida el porten a trobar el seu passat sense voler, per atzar fa d'assistent a un vell pintor paralític que vol que escrigui la seva biografia i la seva necrològica, aquest vell sense saber-ho es el seu avi, a partir d'aquí descobreix qui es el seu pare. Història narrada de manera trepidant, et captiva des del primer moment. Hi ha qui diu que aquest llibre es un dels millors que ha escrit Auster.

Balança

Roma

Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent

Editat per Columna, 404, pàgines. He llegit, crec, tots el llibres d'en Ferran Torrent, hi penso que aquest es el libre menys Torrentonià, de tots, malgrat que surten els personatges de sempre, es a dir: policies, lladres, putes, periodistes, empresaris, polítics, et. Tot hi que la trama es mou dins aquest univers tantes vegades descrit per Torrent, ara però la narració discorre de manera paral·lela, entre la València dels anys seixanta i el present. Trobareu el seu llenguatge de sempre, amb la fina ironia que habitualment utilitzar, jo la descriuria com la novel·la més tendre de Ferran Torrent.

Aixeta

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

El passat dimecres dia 2 de juny hi va haver el sisè i últim lliurament de la lliga, tocava tema Lliure, he presentat aquesta foto de la Plaça Sant Felip Neri de Barcelona. Puntuació de 7,33 sobre 10, he quedat en vuitena posició de 18 participants. A la classificació general finalment he quedat en desena posició de 21 amb una puntuació total de 40,78. Ara fins l'any vinent !!

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

Editat per Randon House Mondadori, SA, en edició de Debolsillo, 495 pàgines. Llibre considerat un clàssic de la literatura del segle XX, com a tal tenia moltes ganes de llegir-lo, n'havia sentit ha parlat moltes vegades i sempre de manera positiva, la veritat es que m'ha decebut una mica, potser es per les expectatives creades. Es la història d'una família, però no una família qualsevol, ni una història qualsevol, es una història plena de fantasia i situacions irreals, jo esperara una novel·la costumista, no fantasiosa. El fet que hi hagin tants personatges amb noms similars, fa que que hi hagi moments que costi saber de quin personatge esta parlant.
Com anècdota curiosa, hi surt un personatge català: “ Fue él quien le indicó que en el callejón que terminaba en el rio, y donde en los tiempos de la compañía bananera se adivinaba el porvenir y se interpretaban lo sueños, un sabio catalán tenía una tienda de libros donde había un Sanskrit Primer...”. Que en un moment donat “maldice” Collons !!!.
En definitiva en bon llibre, en que destacaria la seva qualitat literària i la gran riquesa de llenguatge.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Cinquè lliurament de la lliga, amb el tema Macro i/o fotografia de prop, he presentat aquesta foto de la mà d'un escrivà, feta en la Mercat Medieval de Vic. Puntuació de 6,61 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 33,45.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Quart lliurament de la lliga, amb el tema Arquitectura, he presentat aquesta foto de la Fontana de Trevi (Roma), perspectiva muntada a partir de 6 fotografies. Puntuació de 8,31 sobre 10, he quedat en quarta posició de 21 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 26,84.

Un home de paraula d'Imma Monsó

Editat per rbalibros, dins la col·lecció Les ales esteses, 253 pàgines. A partir de la perduda de la seva parella, l'autora, relata una mena d'auto-psicoanalisis, sobre la seva relació dels 16 anys que han compartit junts, sobre com l'afecta la seva perduda i com afrontar aquest buit.
Estructurat originalment com 2 llibres dividits en capítols tipus A i B, els A explica les seves vivències amb ell, i en els capítols B, que li ha passat i com ha afrontat la seva absència. Com diu en la contraportada ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? O ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible?.
Llibre amb certa dosis d'emotivitat, per exemple quan la seva filla troba a faltar el seu pare, el seu referent, el seu miratge. I jo pregunto, ¿ perquè?. Un infant de 6 anys s'ha de quedar sense el seu referent, la seva llum, la mà que la d'acompanyar fins a la vida adulta.

El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau

Editat per Cossetània Edicions, 123 pàgines. Recull de contes del polifacètic Jesús M. Tibau, escriptor i actiu blocaire amb el seu bloc Tens un racó dalt del món.
Com deia es tracte de un recull de contes, el primer, Monedes o l'indecís rodar dels anys, es el més llarg de tots, i crec que el tema es el suficient potent per fer una bona novel·la. Sobre els contes, en la contraportada diu “que els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre els somnis i la realitat”, es veritat perquè hi han contes que son surrealistes i altres semblam basats en experiències viscudes per l'autor en la seva infantesa, en algunes d'aquests experiències m'he sentit identificat (som coetanis), per exemple “El germà preferit”.
Alguns contes fan de bon llegir i altres son una mica més espessos, però en definitiva, un bon llibre, que et fa passar una bona estona.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Tercera entrega de la lliga, amb el tema gent, he presentat aquesta foto de la Costa da Morte, concretament del Far Punta de la Barca, puntuació de 6,50 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 16 de 20 amb un 18,53.

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates de Quim Monzó

Editat per Quaderns Crema, 252 pàgines. Selecció d'articles escrits entre 2001 i 2004, -l'abans i el després de la guerra l'Iraq- el gruix dels articles són una crònica de l'arribada al poder de l'imperi de la plastilina, que ell anomenar la Internacional Papanates, personatges que en nom del progressisme, fan el ridícul; feminisme versus masclisme, multiculturalitat, religió, turisme, etc.
Soc un assidu lector de Monzó, hi m'agradant molt els seus articles, mai et deixen indiferent, sempre tenen aquest punt d'ironia, tant necessari avui en dia. A vegades aconsegueix que un article sigui com un petit conte.

El Cafè de la Granota de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en una magnifica edició de butxaca, a càrrec d'Hèctor Moret, que inclou un estudi preliminar, amb una biografia de l'autor, comentaris sobre la seva obra, un glossari i comentaris de text.
Llegir aquest comentaris m'ha servit per descobrir, els diferents tipus de contes en funció de la seva estructura narrativa, així hi ha els soliloquis, els soliloquis epistolars i les cròniques.
Es un llibre que fa de bon llegir, els contes son divertits i escrits amb una gran riquesa de vocabulari, amb una fina ironia que reflecteix de manera molt gràfica la vida d'un poble els anys 50 i 60 del segle passat.

La memòria dels peixos.

Aquesta crisi no és la primera que hem patit, ni serà l'última. Recordo per exemple la del 92, després dels Jocs Olímpics, moltes empreses tenien dificultats, també hi havia problemes de finançament empresarial. Dic això perquè molts empresaris tenen la memòria dels peixos (2 segons), per a ells no existeixen les paraules: RESERVES, PROVISIONS I DOTACIONS, eines comptables que utilitzades correctament en èpoques d'expansió servirien ara per poder passar la crisi d'una forma menys traumàtica.
Ara ens trobem amb empreses amb una feble estructura financera que el primer contratemps estan condemnades a tancar. La culpa no sempre és dels altres.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Segona entrega de la lliga, vaig punxar, amb un 5,96 sobre 10, vaig quedar en 17è lloc. A la classificació general vaig 15 de 21 amb un 12,03. Aquesta entrega, el tema era el paisatge, vaig presentar aquesta fotografia d'un paisatge volcànic presa des del Teide.

Les set aromes del món d'Alfred Bosch

Editada per Planeta, 309 pàgines, va guanyar el premi Ramon Llull del 2004. Fa temps vaig començar a llegir aquest llibre i en va caure de les mans, ara he tornat a començar hi l'he llegit. A partir de la recerca del millor cafè el protagonista emprèn una recerca per diferents països. Per mi te un començament que promet, un argument singular i un final inesperat, però per el mig hi ha molta palla. Hi han capítols interessants com el de Abissínia o Paris i altres molt dolents com el de Negreira.
He llegit altres llibres d'Alfred Bosch com la trilogia 1714 o L'avi, per mi millors.