El Solsonès

X Lliga social de fotografia de l’AFA.

Cinquena entrega de la Lliga, he presentat aquesta foto feta al Barri Alfama de Lisboa. La puntuació obtinguda és de 8,03 sobre 10, quedant en tercera posició. En la classificació general estic en desena posició de vint-i-cinc participants.

Divertimento

Per casualitat vaig conèixer l’altre dia el fotògraf gironí Josep Burset, i em va demanar si em podia fer un retrat, ja que compatim afecció, li vaig dir que si, a canvi que ell també em deixes que ni fes un. Aquí teniu el resultat.

Mirada

Riudellots de la Selva (2014)

Monells

Monells (Baix Empordà).

Estany de Vilaüt.

Estany de Vilaüt (Alt Empordà), al fons el Canigó nevat.

X Lliga social de fotografia de l’AFA.

Quarta entrega de la Lliga, he presentat aquesta foto feta al Barri Gòtic de Barcelona. La puntuació obtinguda és de 6,89 sobre 10, quedant en catorzena posició de vint-i-tres participants. En la classificació general estic en catorzena posició de vint-i-cinc participants.

Marisqueiros

Costa da Morte (2009)

Carme Forcadell i Ada Colau.

Aviso als “bonistes”, als progressistes dogmàtics, etc... que el que ara diré no és políticament correcte; no crec que es puguin fer paral•lelismes entre aquestes dues dones o les entitats que representant, jo l’únic que veig que tenen en comú es que les dues han estat criminalitzades per els estaments oficials i oficialistes, fins aquí i prou.

 L’ANC es una entitat que defensen un objectiu comú de llibertat, amb actituds totalment pacifiques.

 La PAH es un entitat que defensen objectius particulars, algunes vegades no del tot lícits, i algunes vegades utilitzant actituds violentes (escarni, escraches) i tinc companys que ho han patit en la seva pròpia carn.

Sevillanas en la Plaza Mayor

Plaza Mayor de Madrid (2013)

X Lliga social de fotografia de l’AFA.

Tercera entrega de la Lliga, he presentat aquesta foto feta al Delta de l’Ebre. La puntuació obtinguda és de 5,69 sobre 10, quedant en quinzena posició de vint-i-un participants. En la classificació general estic en dotzena posició de vint-i-cinc participants.

El Cementiri de Sinera a les fosques (2)

Segona part de la sèrie de fotografies nocturnes del Cementiri de Sinera.

Only

Parque del Retiro (Madrid) 2013.

Deixa en pau el dimoni de John Verdon.

Editat per Edicions 62, 473 pàgines. Novel·la negra, tercer llibre d’aquest autor, tots protagonitzats pel expolicia David Gurney.

Una cadena de TV sensacionalista, fa un programa de televisió sobre el cas d’uns assassinats en sèrie ocorreguts anys enrere i que encara estant per resoldre. La guionista es la filla d’un antiga amiga d’en David Gurney.  A partir de l’emissió del programa l’assassí torna actuar. Gurnet s’enfronta al FBI perquè creu que la policia en el seu moment és va equivocar amb la línia  d’investigació, finalment te raó amb la seva teoria i descobreix qui es el dimoni.

Bona trama, tensió narrativa, novel·la amb tics molt americans, però te tots el ingredients d’una bona novel·la negra.

El Cementiri de Sinera a les fosques.

Des de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys (AFA), estem preparant una exposició de fotos del Cementiri d’Arenys de nit. El Cementiri de Sinera ha esta molt fotografiat, però habitualment de dia, aquesta serà una visió diferent, l’altre cara del Cementiri. A continuació hi ha un recull de les meves fotos, entre elles alguna de les que formarà part de l’exposició que es podrà veure a la Sala d’Exposicions del C.C. Calisay el proper mes d’abril. 

X Lliga social de fotografia de l’AFA.

Segona entrega de la Lliga, he presentat aquesta foto feta durant la Regata Interclubs, que es va celebrar a les aigües d’Arenys de Mar el mes de febrer de l’any passat. La puntuació obtinguda és de 6,80 sobre 10, quedant en quinzena posició de vint-i-cinc participants. En la classificació general estic en desena posició de vint-i-sis participants.

Vint i Ramon Barnils de Laia Altarriba

Editat per Edicions Dau. 199 pàgines. Inclou un DVD amb el reportatge “Barnils tal com raja”. Recull d’entrevistes a vint persones que el vam conèixer al llarg de la seva vida, des de la infància fins els seus últims dies;  amics, companys de feina, col·laboradors, alumnes.

Queda reflectida la peculiaritat del personatge, un home vital, un periodista insubornable, independentista fins el moll de l’os.

Intel·lectual d’ampli bagatge i empedreït lector. Deia i escrivia  el que pensava. Volia viure la seva catalanitat amb normalitat de país, tenia en el seu cap el model de país que volia per Catalunya, si ara visques segur que estaria cofoi del moment polític actual.

A mi en Barnils em va influir, el vaig descobrir  a principis dels 80 en el programa de Catalunya Ràdio “El mínim esforç”, després el vaig llegir assíduament a les pàgines de la revista “El Temps”, començava sempre per el seu article. He llegit també “La torna de la torna”, el recull d’entrevistes d’El Lloro  o el recull de articles publicat per La Magrana.

Barnils ha passat a forma part de la llista de grans periodistes que ha donat aquest país. Tretze anys ja, sense ell, el trobo a faltar.

X Lliga social de fotografia de l'Afa

Ahir va començar una nova edició de la Lliga fotogràfica, aquest any celebrem el desè aniversari. En aquest primer lliurament he ppresentat aquest retrat fet a Lisboa. Es tracta d’un venedor de la “Feira de Ladra” en el Campo de Santa Clara, situat al barri d’Alfama, mercat de rampoines molt conegut. La puntuació obtinguda es de 7,47 sobre 10, he quedat en dotzena posició de 26 participants.

El carrer Estret de Josep Pla

                                                                                                                           

Llegeixo un exemplar de la quarta edició (1982), fa 32 anys, editat per la desapareguda Edicions Destino. Història sobre un jove veterinari de Barcelona que arriba  a Torrelles (una població fictícia -que s'identifica amb Palafrugell) el jove veterinari s’identifica amb el propi Josep Pla, per el tarannà i les opinions que te sobre el mon rural i de poble.

Seguint els consells de la viuda del seu predecessor, s’instal·la en  un pis del carrer Estret, acompanyat d’una cuinera, Francisqueta, que resulta ser una de les dones més xafarderes del poble.

Pla fa unes acurades i divertides descripcions dels personatges que viuen al carrer, així com de diferents situacions i circumstancies que van succeint en el poble.  Pla es un mestre de la narració i la descripció, són increïbles les seves descripcions, aquest llibre tot ell és una descripció.

La descripció de las tertúlia del “Recreatiu”: “Aquesta tertúlia es un fenomen vilatà típic; esta formada per uns senyors que ho saben tot, paorosament intel·ligents....”. Aquesta descripció, valdria també per les actuals tertúlies radiofòniques o televisives.

La tertúlia dels botigues: “El tema  principal era el negoci, del qual parlaven amb un criteri sistemàticament pessimista. No anaven mai be. No guanyaven mai diners”. No em direu que no es actual. Passant els any però tot segueix igual.

Intimitat

Porto (2013)