Editada
en castellà, per Random House, 281 pàgines. Cercas assumeix dos personatges el de narrador i el d’escriptor que decideix
investigar la història d’un jove falangista que va lluitar en la guerra civil i
que va morir al front de l’Ebre amb 19 anys, aquest personatges es el seu oncle-avi,
Manuel Mena Martínez. He llegit varis critiques periodístiques del llibre, on
acusen a Cercas d’intentar justificar el passat falangista de la seva família,
també l’acusen d’escriure habitualment en aquesta i altres obres amb una ambigüitat
calculada. Cercas que es descriu d’esquerres, li retreuen que estigui més d’acord
amb intel·lectuals d’una generació major, que defensant els principis pràctics
que va suposar la transició, en lloc de intel·lectuals de la seva generació més
crítics amb com és va resoldre.
Sobre
la novel·la he de dir que per mi té tensió narrativa, m’agrada com escriu
Cercas, encara que no estigui d’acord amb moltes de les seves opinions.
Estic d’acord
que la novel·la potser és una mica ensucrada i que intentar posar a la mateixa
alçada els colpistes amb els defensors de la legitimitat democràtica.
Com a
novel·la històrica no fa cap aportació interessant, més enllà de situar el lloc
de la mort del personatge o detalls
similars que només tenen importància per la família.
Si no
esteu interessats especialment amb la guerra civil, és un llibre prescindible.
