Fotografia del Cementiri de Sinera on hi ha enterrats els meus absents, avui 1 de novembre, un dia per recordar els morts, també amb un poema de Miquel Martí i Pol;
La teva absència.
Quan em desperto, sol, trobo la calma
de les terrasses altes del misteri
i em reconec, al cor del gran silenci,
en el record de tu.
Batega a penes
la nit, i els porticons mal ajustats
deixen entrar una incertesa melangia
ara t’esbullaria tendrament
els cabells, i amorós, escoltaria
el teu respir suau, cadenciós,
que tant sovint amb el meu compassava.
Canten els galls. Encara canten galls
al nostre poble, però tu no pots
sentir-los; ja mai més no els sentiràs,
La teva absència.
Quan em desperto, sol, trobo la calma
de les terrasses altes del misteri
i em reconec, al cor del gran silenci,
en el record de tu.
Batega a penes
la nit, i els porticons mal ajustats
deixen entrar una incertesa melangia
ara t’esbullaria tendrament
els cabells, i amorós, escoltaria
el teu respir suau, cadenciós,
que tant sovint amb el meu compassava.
Canten els galls. Encara canten galls
al nostre poble, però tu no pots
sentir-los; ja mai més no els sentiràs,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada