No dormiràs de Oriol Canals

Editada per Rosa dels Vents, 363 pàgines. És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor. Quan vaig llegir el títol, el primer que em va venir al cap van ser les novel·les de John Verdon, que també tenen aquest títols tan contundents en imperatiu. Si bé té una arrencada espectacular, no arriba al nivell de les novel·les de Verdon.

En línies generals, l’he trobat un thriller interessant, de bon llegir i que t’atrapa des del començament; el llibre no et cau de les mans. També és interessant i original que la trama es desenvolupi en el marc d’una orquestra simfònica.

La part que falla una mica al meu parer, és que la història a vegades es fa previsible: no hi ha cap cop de guió, a alguns personatges els falta una mica de trempera i, pel que fa a les investigacions policials els hi falta una mica de realisme. Crec que l’autor s’ha deixat emportar una mica massa per la ficció.

En definitiva, un bon thriller de lectura fàcil, que t’enganxarà i et farà passar una bona estona.

 

El joc del silenci de Gil Pratsobrerroca

Editada per La Campana, 317 pàgines. Novel·la debutant i novel·la revelació, primer llibre de l’autor que prové del món dels guions per ràdio i televisió.

Es tracta d’un thriller situat en un petit poble del Pirineu. El llibre va de menys a més i et va atrapant, de vegades trobo que l’argument a voltes és una mica inversemblant, els personatges prenent decisions poc coherents o directament estúpides que ajuden a embolicar la història. Al meu parer utilitzar els adjectius de «trepidant» o «addictiva» és una mica excessiu.

Amb tot, el llibre és de fàcil lectura i el fet que alterni el present i el passat fa que mantingui certa tensió narrativa. Per mi és una obra una mica sobrevalorada, tot i que trobo positiu que sigui un llibre, diguem-ne de Km 0 i que que tinguem histories i autors autòctons.