L’home que mirava passar els trens de Georges Simenon

Editat per Edicions 62, 251 pàgines. He llegit una edició de butxaca editada el 2003, el llibre va ser publicat per primera vegada el 1938.

Simenon és un dels grans autors de novel·la negra, amb la majoria de les seves novel·les protagonitzades pe l’Inspector Maigret, el qual en part deu la seva gran reputació com a escriptor de novel·la policíaca. Es dona la circumstància que en aquesta obra, considerada una de les seves obres mestres, Maigret no hi participa.

Perquè aquest llibre no es la clàssica novel·la negra d’assassins i policies, sinó una novel·la psicològica, un retrat d’un ciutadà normal, Kees Popinga, que es transforma en un foll narcisista.

La tensió narrativa ve donada pel deliri de la fugida, pel seu paper com a fugitiu i pel seu alliberament de la vida monòtona que portava.

A mi aquest llibre m’ha fet recordar les excel·lents obres psicològiques de l’admirat Stefan Zweig.

 

No dormiràs d'Oriol Canals

Editada per Rosa dels Vents, 363 pàgines. És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor. Quan vaig llegir el títol, el primer que em va venir al cap van ser les novel·les de John Verdon, que també tenen aquest títols tan contundents en imperatiu. Si bé té una arrencada espectacular, no arriba al nivell de les novel·les de Verdon.

En línies generals, l’he trobat un thriller interessant, de bon llegir i que t’atrapa des del començament; el llibre no et cau de les mans. També és interessant i original que la trama es desenvolupi en el marc d’una orquestra simfònica.

La part que falla una mica al meu parer, és que la història a vegades es fa previsible: no hi ha cap cop de guió, a alguns personatges els falta una mica de trempera i, pel que fa a les investigacions policials els hi falta una mica de realisme. Crec que l’autor s’ha deixat emportar una mica massa per la ficció.

En definitiva, un bon thriller de lectura fàcil, que t’enganxarà i et farà passar una bona estona.

 

El joc del silenci de Gil Pratsobrerroca

Editada per La Campana, 317 pàgines. Novel·la debutant i novel·la revelació, primer llibre de l’autor que prové del món dels guions per ràdio i televisió.

Es tracta d’un thriller situat en un petit poble del Pirineu. El llibre va de menys a més i et va atrapant, de vegades trobo que l’argument a voltes és una mica inversemblant, els personatges prenent decisions poc coherents o directament estúpides que ajuden a embolicar la història. Al meu parer utilitzar els adjectius de «trepidant» o «addictiva» és una mica excessiu.

Amb tot, el llibre és de fàcil lectura i el fet que alterni el present i el passat fa que mantingui certa tensió narrativa. Per mi és una obra una mica sobrevalorada, tot i que trobo positiu que sigui un llibre, diguem-ne de Km 0 i  que tinguem històries i autors autòctons.