Editat per Edicions Destino, 243 pàgines, inclou un
Epíleg de Baltasar Porcel. Acabo l’any de la mateixa manera que el vaig
començar, llegint Pla. En quest cas Nocturn de primavera, de les poques obres
de ficció que va escriure.
La novel·la narra la festa de prometatge de la filla del
banquer Tomàs Poch. Hi assisteix, la flor i nata i la petita burgesia de
Vilaplana, capital de comarca, ciutat de
mercat setmanal, inspirada sembla ser amb La Bisbal. A mida que van arribant els convidats, el narrador
fa una perfecte descripció física, moral
i biogràfica de cada assistent, amb la mestria que ens te habituats Pla.
La trama es desenvolupa a partir de les peculiars
relacions que mantenen la trentena llarga de convidats i també perquè el germà
dement del banquer, llicenciat en filosofia i lletres, que viu al pis de dalt
pot irrompre en qualsevol moment.
La novel·la
traspua ironia, sobretot amb les descripcions psicològiques i morals dels assistents
i també en el reflex de la societat que ell anomena “fictícia impregnada d’hipocresia”.
Si voleu llegir
un Pla diferent de les seves narracions periodístiques, aquest és el llibre
segur que us ho passareu bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada