Editat per Quaderns Crema,
531 pàgines. No és una autobiografia en l’estricte sentit del terme, sinó un
recull de records personals, des de la seva infantesa i adolescència fins poc
abans de la seva mort. Des de l’imperi Austrohongarès fins a la Segona Guerra
Mundial, des del món d’ahir fins a la barbàrie d’avui. Zweig parla més dels
altres que d’ell mateix, fa moltes referencies al seus amics intel·lectuals de l’època
amb els que va tenir estretes relacions d’amistat, Rilke, Rolland, Mann, Hesse,
Freud, etc.
Zweig; jueu,
culte, tolerant, europeista, antibel·licista, poliglota i viatger, viu i pateix
veiem com la seva Europa s’autodestrueix. Veu amb certa perplexitat l’ascens
del partit nazi que abocarà a Europa a la barbàrie.
Com tots el
textos de Zweig l’obra està molt ben escrita, amb la seva brillant tècnica
narrativa, en aquest cas aplica la construcció psicològica del seus personatge a
la seva pròpia persona, de manera que el lector
pot fer-se una idea de la personalitat i caràcter de l’autor i també de l'època que li va tocar viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada