Ets
un oasi en el desert
d’on
ve l’oratge en que t’escric.
Ets
una sínia de colors
on
gira i gira el meu desig.
Ets
art i part de mi.
Ets
el meu temps que va passant
qui dóna ritme al meu respir.
En el meu dubte ets la llum,
combat dolcíssim al meu llit.
Trenta anys i sembla ahir.
Si
ha fet calor, m’he capbussat
en una platja dels teus ulls.
I si fa fred, trobo recer
a la vall dolça que duu just
al centre del teu pit.
Que
els déus ens deixin veure’ns envellir.
(Aniversari
de Joan Isaac)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada