Ahir mentre
veia per televisió com el Barça guanyava la seva cinquena Lliga de
Campions i tancava la temporada amb un històric triplet, em
recordava del meu pare, soci i afeccionat del Barça, que va morir el
1991.
Ell va viure
uns anys on el Barça pràcticament no guanyava mai res, les
desil·lusions de Berna i Sevilla i tantes altres. Com gaudiria ara,
amb aquesta generació de jugadors que han portat al Barça a dominar
Europa, com gaudira ara veien el Camp Nou ple d'estelades i com
s'emocionaria en el minut 17:14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada