Selfie

Kossuth Lajos Square - Budapest (2015)

Dos lectors

Plaza de la Paja (Madrid (2013)

Nocturnes del Corredor

Fotos nocturnes des del Santuari del Corredor.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisè i últim lliurament d’aquesta  lliga.   He presentat aquesta fotografia, un retrat fet durant una sessió de body painting He obtingut un puntuació de 6,54 punts quedant en quinzena posició de vint-i-un participants. En la classificació final he quedat en quinzena posició dels divuit participants que han participat en totes les entregues.

Matèria primera de Jörg Fauser

Editada per Labreu edicions, 289 pàgines. Primer llibre editat en català d’aquest autor. Es tracta d’una novel·la autobiogràfica, Fauser un jove alemany que des de molt jove vol ser escriptor viu amb intensitat la seva joventut, envoltat de drogues, entre Istanbul, Frankfurt i Londres.  Coneix els moviments anarquistes de l’època, les comunes i les revistes contraculturals, on col·labora. La seva determinació per ser escriptor el porta a deixar feines fixes i malviure de treballs que el permetin dedicar-se a la seva gran vocació, escriure.

Literàriament, a mi el llibre no m’ha agradat, li trobat dens i poc atractiu i una mica pesat. El més interessant és que serveix per documentar en primera persona l’Europa dels anys 60.

La palmera

Altafulla (Tarragonès)

El gat

Altafulla (Tarragonès)

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament d’aquesta  lliga, he presentat aquesta fotografia, barques al port d’Essaouira (Marroc), una foto d’arxiu, doncs està feta l’any 2005. He obtingut un puntuació de 7,3 punts quedant en novena posició de divuit participants. En la classificació general mantinc la quinzena posició.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Quart lliurament d’aquesta  lliga, he presentat aquesta fotografia, el terrat d’una casa en estat de decadència i un gat d’acompanyant. M'agrada fer fotos de façanes, portes, finestres, que tinguin certa peculiaritat o que donin símptomes de decadència. He obtingut un puntuació de 6 punts quedant en quinzena posició de dinou participants. En la classificació general mantinc la quinzena posició.

Mirant el riu

 Praga (República Txeca). Col·lecció El Factor Humà.

Sant Pere de Rodes

Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes (Segle IX) - Port de la Selva (Alt Empordà).

El ventall finès de M. Brugués Mitjans

Novel·la editada per l'editorial Tres i quatre. 248 pàgines. Primer llibre d'aquesta autora.

A Hèlsinki, la Caterina, viu dues histories d'amor, la seva, quan coneix i s'enamora del delegat a Barcelona de l'empresa on treballa i la de la seva mare, recentment traspassada. Troba entre les seves coses un ventall i una carta sense destinatari. Amb la carta, la Caterina descobreix que la seu mare, l'any 1935 mentre vivia a Barcelona, va viure una apassionant història d'amor, interrompuda per les guerres que van assolar Europa a mitjans de segle XX.

El llibre narra en paral·lel, les dues històries la de la protagonista i la se la seu mare. Amb una final inesperat, on conflueixen els personatges d'abans amb els d'ara.

Novel·la ben escrita, fa de bon llegir i manté certa tensió narrativa.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Tercer lliurament d’aquesta lliga, he presentat aquesta fotografia d'aquest home amb el seu gos, feta al pont de Carles de Praga. M'agrada fer fotos de personatges, fotos de carrer. He obtingut un puntuació de 7,83 quedant en vuitena posició de dinou participants. En la classificació general he fet una petita remuntada ara vaig en la quinzena posició.

EFEC

 

Participant com a voluntari en la IV edició del programa EFEC, Educació financera a les Escoles de Catalunya, per alumnes de 4at d'ESO. Sessió del passat dia 8 de març a l'Escola Fonlladosa de Malgrat de Mar. Taller per conèixer  diferents productes d'estalvi i inversió, i sobretot tenir present el binomi rendibilitat-risc. Una experiència molt gratificant.

Pasió

Praga (República Txeca)

L'amic retrobat de Fred Ulhman

Editat per Columna, 91 pàgines. Basada en fets autobiogràfics de l'autor, és l'historia d'una amistat entre dos joves adolescents, un jueu, l'altre fill d'una família aristocràtica simpatitzant del nazisme. Després de forja una gran amistat, normal en aquesta edat, les circumstancies personals i familiars els separen. El nazisme incipient, ja estava crispant la vida quotidiana, fet que fa decidir als pares d'en Hans, el jueu, ha enviar-lo a Amèrica a casa d'uns parents. En la carta de comiat en Konradim, l'altre protagonista, aprova aquesta exili comentant-li que en l'actual Alemanya, ell no hi tenia lloc, però que confiava que si en la nova Alemanya.

30 anys més tard, després de gaudir d'una vida d'èxit com advocat a Amèrica, rep una carta del seu antic institut, demanant-li una aportació econòmica per fer un monument als estudiants morts durant la guerra, a la llista d'estudiants reconeix antics companys seus, entre ells els seu amic, Konradim Von Hohenfels, “executat per estar implicat en un complot per assassinar Hitler”, aquí hi ha el cru retrobament.

És una novel·la curta que es llegeix en un moment, bàsicament sentimental, una al·legoria a l'amistat, amb un final, un retrobament, inesperat.

Hora de dinar

Porto (Portugal). Col·lecció El Factor Humà.

El arriero de "La Providence" de Georges Simenon

Editat per Acantilado, versió en castellà, 136 pàgines, de la serie els casos de Maigret. Avui ja ningú posar en dubte que Simenon és un dels grans escriptors del segle XX. Va ser un autor molt prolífic, el personatge de Maigret és qui li va donar més popularitat.

El llibre en qüestió, és una novel·la de la serie de Maigret, ambientada en el canal de Marne, on apareix el cadàver d'una dona tripulant del luxós iot Southerm Cross, l'extravagància i peculiaritat de la resta de la tripulació els fan inicialment sospitosos. L'aparició d'un segon cadàver, posar a Maigret sobre la pista de “La Providence” i a partir d'aquí comença a treure l'entrellat amb un final sorprenent, perquè els esdeveniments present son fruit del passat de la víctima i del botxí.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Segon lliurament d’aquesta lliga, he presentat aquesta fotografia d'aquesta dona feta a un carrer de Praga. M'agrada fer fotos de personatges, fotos de carrer, en aquest cas el jurat a penalitzar aquest motiu, he obtingut un puntuació de 6,5 quedant en dinovena posició de vint participants. En la classificació general vaig en divuitena posició.

Delta del Tordera

Delta del Tordera (El Maresme)

Mirant a l'ocellet

Praga (2014) Col·lecció El Factor Humà.

Economia en colors de Xavier Sala i Martín

Editat per Rosa del Vents, 292 pàgines. A partir dels guions escrits pel programa de TV3 del mateix títol, amb els mateixos capítols però molt més amplis Sala i Martín escriu un llibre fresc, divertit, entenedor i que es llegeix com aquell que es menja un préssec.

Demostra a partir de molts exemples que l'economia afecta i condiciona moltes decisions de la nostra vida quotidiana.

Segurament els economistes diran que es un llibre frívol i poc acadèmic, però crec que compleix perfectament la funció de fer arribar al gran públic molts conceptes econòmics explicats amb un llenguatge planer i entenedor.

Estic convençut que amb una millor informació econòmica i financera, moltes famílies catalanes haguessin pres decisions més madurades que hagués suposat passar aquest gran crisis econòmica i financera sense tant patiment.

Arbeit Macht Frei

Fotografies del Camp de Concentració de Terezin (República Txeca). Impactant visita que et posar el pels de punta, no més de pensar el que van partir els jueus que hi van esser presos. A l'entrada del camp hi ha la inscripció “Arbeit Macht Frei”, (el treball et farà lliure).

Això és tot de James Salter.

Editat per Empúries, 378 pàgines. És el primer llibre que llegeixo d'aquest autor nord-americà, recentment traspassat (19-6-2015), no tenia cap referencia, va ser a partir dels comentaris que vaig llegir en el blog d'en M.C.

La novel·la parlar de la vida de Philip Bowman, comença en la Segona Guerra Mundial, on és oficial de la marina,  fins a la seva maduresa quan és un editor d'èxit.

Ell llibre se m'ha fet pesat, masses personatges secundaris, masses situacions intranscendents. He llegit alguna crítica que diu positivament que en el llibre i ha molts llibres o moltes històries dintre del mateix llibre, estic d'acord, però per mi no és un fet positiu. Jo he trobat la part més interessant a partir de la pàgina 253, quan comença la seva relació amb la Christine.

Llegint les crítiques, totes favorables, segurament el problema és meu, que no he sabut entendre el llibre.

XII LLiga social de fotografia de l'AFA

Primer lliurament d’aquesta nova edició de la lliga, vaig presentar aquesta fotografia d'una sessió de Bodycaligraphy. Per mi és una foto de certa tendresa. Però els meus companys i el jurat no van pensar el mateix i la puntuació obtinguda ha estat de 6,20 punts sobre 10, he quedat en divuitè lloc de vint-i-un participants.

11S2015

Avinguda Meridiana, 11 de setembre del 2015.

L'espia

 

 La "guerra freda" no ha acabat. Praga (República Txeca), novembre del 2014.

No hi ha terceres persones d'Empar Moliner

Editat per Quaderns Crema, 165 pàgines. Recull de deu relats o contes, escrits amb l'estil característic de la Moliner, aquesta especie d'ironia una mica “monzoniana”, que a vegades arriba a ridiculitzar el protagonista.

En algun cas fa una sarcàstica crítica de situacions quotidianes, com el fet de tenir adoptat una fill natural d'un altre país, els restaurants de cuina moderna, les relacions extramatrimonials, el fet de ser pares, etc..

Són relats curts de fàcil i lleugera lectura, que fa que passis un estona divertida, ideal per aquest dies de vacances.

Sa Tuna

Sa Tuna -Begur- (Baix Empordà).

Unionistes independentistes.

En el meu àmbit laboral amb relaciono amb moltes persones, en el transcurs de les converses ni ha que parlen del procés, doncs bé hi ha unionistes que jo els anomeno unionistes independentistes o també independentistes optimistes. En el sentit que veuen la independència molt propera, per ells sembla que el dia 28 de setembre és proclamarà la república catalana, tenen clar que els independentistes guanyarem, ja m'agradaria que els independentistes o tinguessin tots tan clar.

Ara bé, aixi com són molt optimistes en quan el resultat del procés, són molt pessimistes en quan a les conseqüències, albiren una catàstrofe econòmica, “corralito”, sortida de l'euro etc ....

13 de juny, nou Ajuntament.

Ahir és va constituir el nou Ajuntament, sortit de les passades eleccions del 24M. Finalment ha estat escollit Alcalde Estanis Fors, de Junts per Arenys, com a força més votada amb sis regidors, empatat amb Annabel Moreno, cap de llista d'ERC, que ha comptat amb el suport de la regidora d'IC i un de la CUP.

Ho havia la possibilitat de fer una govern d'esquerres, amb ERC, PSC, CUP i IC, que sumarien un total de 9 regidors de 17.

Com a segona força més votada ERC ha encapçalat les negociacions: Per part d'IC hi hagut una plena disposició, però inexplicablement la CUP ha dit que facilitaria l'elecció d'Annabel com Alcalde, però sense entrar al govern, finalment ha optat per aquesta formula que no entén ningú de donar un vot a ERC i l'altre a ells mateixos. No entenc aquesta postura de la CUP de tenir la possibilitat de governar i no fer-ho, no entenc perquè és presentant.

El PSC, ha tingut durant aquestes setmanes de negociació una postura de certa indefinició, ara no, ara si, per finalment votar-se a si mateixos. La decisió no se si es en clau nacional, per no afavorir l'elecció d'una Alcaldessa independentista, o a en clau local, en aquest últim cas també de difícil justificació.

Tot plegat comportarà que Arenys tornarem a tenir durant quatre anys més un Alcalde, per dir-ho d'alguna manera “peculiar”, un personatge que ni el seu propi partit ha acceptat com Alcalde, un personatge que denota prepotència i narcisisme, un Alcalde que com arenyenc em fa sentir certa vergonya.

Programa EFEC

El Conseller Mas-Colell, en la jornada de cloenda.

En aquest curs acadèmic 2014-2015, he estat voluntari del programa d'educació financera a les escoles de Catalunya (EFEC), organitzat per l'Institut d'Estudis Financers, òrgan de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.

He pogut participar com a voluntari, gràcies a que l'empresa on treballo és col·laboradora del programa.

EFEC es un programa de tallers d'educació financera a adolescents de 4at d'ESO de Catalunya.

Fer de voluntari d'aquest programa ha estat molt gratificant, primer pel fet de poder retornar a la societat part dels meus coneixement, i per l'altra part posar el meu granet de sorra, amb la mesura del possible, perquè aquest joves quan siguin adults tinguin la màxima informació per gestionar correctament les seves finances personal, i no cometin errors que en molts casos són irreversibles, com hem pogut comprovar durant aquesta greu crisi que ens ha tocat patir.

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisè i últim lliurament d'aquesta edició de la lliga, he presentat aquesta fotografia feta al Solsonès. La puntuació ha estat de 6,89 punts sobre 10, he quedat en dotzena posició de divuit participants. Finalment a la classificació general he quedat catorzè de divuit participant amb 40,43 punts.

La cinquena Lliga de Campions

Ahir mentre veia per televisió com el Barça guanyava la seva cinquena Lliga de Campions i tancava la temporada amb un històric triplet, em recordava del meu pare, soci i afeccionat del Barça, que va morir el 1991.

Ell va viure uns anys on el Barça pràcticament no guanyava mai res, les desil·lusions de Berna i Sevilla i tantes altres. Com gaudiria ara, amb aquesta generació de jugadors que han portat al Barça a dominar Europa, com gaudira ara veien el Camp Nou ple d'estelades i com s'emocionaria en el minut 17:14.

Llosa de Cavall

 

 Embassament de la Llosa de Cavall - Vall de Lord - (Solsonès).

24-M: crònica del debat i porra electoral.

Avui diumenge, s'ha fet al Teatre Principal, el tradicional debat electoral de les properes eleccions municipals, novetat d'enguany, hi ha 10 candidatures que per un població de 15.000 habitants Déu n'hi do !
Josep M López (Arenys si pot): Només Jo. Ha personalitzat gran part de les seves intervencions en que ell està a l'atur i que l'Ajuntament no ha ajudat prou a l'associació que va crear. Potser és presenta per solucionar aquest problema, el seu problema.
Rosa Zaragoza (Ciutadans): Enfadada. Aquesta noia sempre fot una cara de mala llet que sembla que estigui emprenyada amb el món sencer. Ha dit algunes tonteries, com per exemple que un Ajuntament no ha de tenir superàvit.
Belen Quintero (PP): Simpàtica. Li agraeixo l'esforç que ha fet en parlar en català, ja m'agradaria que el seu partit fes el mateix. Les seves intervencions han estat correctes i conciliadores.
Àlex Acero (SI): Cregut. A Catalunya tenim un problema que és una lacra, l'atur, i aquest senyor amb les seves polítiques de promoció econòmica, diu que ha fet baixar l'atur Arenys. Està mal aprofitat, hauria de tenir fites polítiques més altes.
Estanis Fors (JXA): Prepotent. Desafiant, anava de sobrat. S'ha atribueix ell el merit que hi hagi tans grups al govern, com el motiu és que per alguns regidors l'ajuntament és l'única possibilitat de col·locació laboral.
Josep M. Nogueras (CiU): Desubicat. És nou en política i és nota, imprecís, nerviós i contradictori en algunes intervencions.
Annabel Moreno (ERC): Segura. Coneix l'Ajuntament, parlar amb seguretat, ha exposat algunes de les seves propostes. Ha entrat en el cos a cos amb l'Acero i l'Estanis.
Ramon Vinyes (PSC): Professional. Coneix l'ajuntament i l'administració, parlar amb seguretat. Jo a n'en Ramon li diria “que hace un chico como tu en un partido com este”.
Isabel Roig (IC): Nerviosa. La Isabel sempre ha estat en un segon terme, crec que no es troba còmoda anant de número u. I una altre cosa, hi ha vida intel·ligent més enllà de les polítiques socials.
David Caldeira (CUP): Alternatiu. En línia i coherència amb el seus postulats, m'ha sorprès que llegís gran part de les seves intervencions.

I la meva porra electoral per aquest 24 de maig és la següent:

JxA: 4 regidors, ERC: 3 regidors, CiU: 2 regidors, IC: 2 regidors

PSC: 2 regidors, CUP: 2 regidors, Ciutadans: 1 regidor, PP: 1 regidor

SI: 0 regidors, AsP: 0 regidors.

Desclassificat: 9-N de Vicent Partal

Editat per RBA la Magrana, 143 pàgines. Crònica periodística apassionat del 9N, dels mesos abans amb la preparació i les negociacions, els nervis i reunions del dies previs i les pressions i actuacions del Govern espanyol.
Escrit en 10 capítols, no és un assaig polític sinó un llarg article que narra els fets. Probablement, els catalans encara no som conscients del que va ser i significar políticament el 9-N. Jo llegint el llibre hi va haver moments que em vaig emocionar.
Es significatiu el comentari que va fer un observador basc, de l'abraçada entre Artur Mas i David Fernández: “Herri bat”, un poble. Si anem units som imparables.

Maureta

Ahir a Bescanó (Gironès) ens vam reunir en un dinar, la família Maureta, descendents dels germans Josep i Jaume Maureta, originaris de Molló (Ripollès) que és vam establir a Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà). La descendència dels Maureta, va ser principalment femenina, fet que ha motivat que el cognom Maureta no ha hagi tingut gaire propagació.

Actualment la família està dispersa en diverses poblacions principalment de les comarques gironines: Bordils, Girona, La Bisbal, Sant Martí Vell, Peratallada, Bàscara, Figueres, Banyoles, Arenys de Mar, etc.

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament de la lliga, he presentat aquesta fotografia feta a Porto. La puntuació ha estat de 6,55 punts sobre 10, he quedat en catorzena posició de divuit participants, malt resultat. A la classificació general continuo a la catorzena posició en 33,53 punts.

A l'ombra del Decameró

Editat per Editorial Gregal, 111 pàgines. Catorze relats eròtics escrits per catorze lletraferits. Un llibre semblant a Deu pometes té el pomer del col·lectiu Ofèlia Dracs, amb la diferencia que aquells eren escriptors professionals i aquest són amateurs.

El llibre és fresc i divertit, eròtic però amb humor, el llegeixes com si res. Hi ha relats més reeixits que altres, però en conjunt està força bé.  El que més m'ha agradat és l'últim, De quatre grapes, una parodia molt divertida del periodista P.J. Ramírez.

30 anys

Ets un oasi en el desert

d’on ve l’oratge en que t’escric.

Ets una sínia de colors

on gira i gira el meu desig.

Ets art i part de mi.

Ets el meu temps que va passant

qui dóna ritme al meu respir.

En el meu dubte ets la llum,

combat dolcíssim al meu llit.

Trenta anys i sembla ahir.

Si ha fet calor, m’he capbussat

en una platja dels teus ulls.

I si fa fred, trobo recer

a la vall dolça que duu just

al centre del teu pit.

Que els déus ens deixin veure’ns envellir.

(Aniversari de Joan Isaac)

La mirada dels gossos

La oxitocina, la hormona del amor, une a perros y personas

 El vínculo entre ambas especies se basa en el mismo circuito neural que refuerza la relación entre madres e hijos durante la lactancia

Cuando un perro y su amo se miran a los ojos, ambos disfrutan de una descarga de oxitocina que refuerza el vínculo afectivo entre ellos, según demuestra una investigación dela Universidad Azabu de Sagamihara (Japón) que se presenta en la revista Science. Esta hormona es clave para reforzar el vínculo afectivo entre madres e hijos cuando se miran a los ojos durante la lactancia. Los autores de la investigación concluyen que los perros se han adaptado al circuito neural humano que había evolucionado para reforzar el vínculo entre madres e hijos.
Además de su importancia durante la lactancia, la oxitocina se ha involucrado también en el sentimiento de pertenencia a un grupo social, las relaciones de pareja y la conducta sexual. Se trata de una hormona que induce sentimientos de afecto positivos.
Los investigadores dela Universidad Azabu han observado a treinta personas interactuando con sus perros. Una primera encuesta ha revelado que las personas que dicen querer más a sus perros son las que más les miran a los ojos, lo que sugiere que la mirada es importante en la relación entre ambas especies.
Pero los resultados más interesantes de la investigación son los de los análisis de oxitocina, que se han realizado a partir de muestras de orina antes y después de que personas y perros interactuaran. Cuanto más mira un perro a su amo, señalan los investigadores, más aumenta el nivel de oxitocina tanto en la persona como en el perro.
Un experimento igual realizado con lobos que habían sido criados desde cachorros por una persona no ha detectado ningún aumento significativo de oxitocina. Por lo tanto, el vínculo basado en la oxitocina entre perros y personas tiene que haber evolucionado recientemente, en los últimos miles de años, después de que el linaje de los perros y el de los lobos se separaran.
En otro experimento, los investigadores han administrado oxitocina a un grupo de perros antes de que interactuaran con sus amos. Esto ha hecho que el nivel de oxitocina aumentara también en las personas y que los perros les miraran más. Un fenómeno similar se observa cuando se administra oxitocina a padres y madres de niños pequeños, lo que provoca un aumento de la hormona también en sus hijos.
“Los perros se han aprovechado de nuestra sensibilidad parental, utilizando conductas como mirarnos a los ojos, para provocarnos sentimientos gratificantes y actitudes protectoras”, escriben Evan MacLean y Brian Hare, investigadores dela Universidad Duke  de Durham (EE.UU.) que no han participado en el estudio, en otro artículo de Science.
Esta adaptación mutua entre perros y personas en los últimos miles de años explica que se hayan familiarizado con gestos humanos que resultan mucho más difíciles de aprender para los grandes simios (que son especies más próximas a nosotros) o para los lobos (que tienen una inteligencia similar a la canina y también son animales sociales).  Así, los perros responden de manera espontánea a gestos humanos de interacción social como señalar con un dedo, seguir la dirección de la mirada o reaccionar correctamente ante palabras como “ven” o “siéntate”. “Los perros –escriben MacLean y Hare- tienen mucho más que decirnos sobre la cognición, y sobre nosotros mismos, de lo que muchos hubieran imaginado”.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150416/54429974798/perros-oxitocina-hormona-ojos.html#ixzz3XgB5bzFS

 

Article publicat a La Vanguardia el divendres 17 d'abril del 2015.

Els que ens agraden els gossos, sempre havíem pensat que només els faltava parlar i que amb la seva mirada transmetien alguna cosa. Aquest estudi confirma que quan et miren es comuniquen i transmeten els seus sentiments a diferència d'altres animals que no et miren sinó només et observen.

 

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Quart lliurament de la lliga, he presentat aquesta fotografia nocturna de Praga. La puntuació ha estat de 6,51 punts sobre 10, he quedat en tretzena posició de vint-i-un participants, mediocre resultat, a la classificació general continuo a la catorzena posició en 26,98 punts.

Els Manaies

     
Els Manaies, Setmana Santa de Girona.

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

Caca de gos

Aviat  hi haurà eleccions municipals, ja se sap que la problemàtica de les caques de gos, és un tema recurrent a totes les campanyes electorals, a molts votants, el tema  els apassiona; poden estar a l’atur, a punt de ser desnonats de casa seu, en llista d’espera a la sanitat, però les caques de gos continua sent el gran problema.

Hi ara un colla d’Ajuntaments  que per saber qui són els propietaris incívics que no recullen les caques, incorporen un sistema per detectar a través de l’ADN, quin gos és l’autor de la defecació i de retruc  el responsable incívic de no recollir-la.

 Les dades s'obtindran de la base de dades del registre de gossos de cada municipi,  aquí és on veig el problema. Com a propietari civilitzat d'un gos, que està degudament censat amb xip i amb totes la vacunes en regla, estic convençut que els propietaris incívics que no recullen la merda del seu gos, el més probable es que tampoc el tinguin censat, amb xip i en alguns casos ni vacunat.

Per tant els Ajuntaments és trobaran amb molta merda, però  que no sabran de qui és.

Això em recorda, el cas del defraudadors fiscals, Hisenda sempre fa inspeccions a partir de la seva base de dades, és a dir inspecciona els que declaren, però no fa inspeccions els que no declaren, perquè com que no els te a la seva base de dades, no sap qui són. El defraudadors fiscals queden impunes, com quedaran impunes els porcs que no recullen la merda del seu gos.