L’última nit de James Salter.

Editat per l’Altra editorial, 138 pàgines. És el segon Salter que llegeixo, l’altra va ser Això és tot. Aquest m’ha agradat més, potser perquè son relats curts que fan de bon llegir. No obstant, pel meu parer el llibre no és tant extraordinari com diu la crítica, però segur que tenen raó.

És un conjunt de deu relats, que parlen sobre les relacions humanes, de parella, la infidelitat, etc. Sempre amb un aire pessimista, per entendres no tenen un final feliç, Per mi el millor relat és el que dóna títol al llibre, L’Última nit, aquest si que és extraordinari

Vivian Maier

Com que m’agrada molt la foto urbana, la foto espontània de carrer, m’ho he passat molt bé visitant l’exposició de Vivian Maier a Foto Colectania.

És tracta d’una exposició de 80 fotografies d’aquesta peculiar fotògrafa nord-americana. Vivian Maier (Nova York 1.926 – Chicago 2.009), va treballar de mainadera durant més de 40 anys, i en les seves hores de lleure i durant les passejades amb els nens que cuidava feia fotografies, va morir en el més absolut anonimat. L’any 2007 és descobreix el seu  llegat de més de 150.000 negatius que descriuen bàsicament el Chicago i Noya York dels anys 1950 al 1980.

L'obra de Vivian Maier ja ha quedat inscrita en la història de la fotografia del segle XX, al costat de grans noms de l'anomenada Street Photography.

Si us agrada la fotografia no us ho podeu perdre, a Foto Colectania fins el 10 de setembre.

El soldat

La dura vida del soldat (Budapest - 2015). Col·lecció El factor humà.

La senyora

 Praga (2014)

El gran problema d’Espanya, és Catalunya.

Lliçó magistral, en  la conferencia del Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, va fer en la inauguració de la Universitat Progressista d’Estiu.

Alguns apunts interessants: Espanya només ha encarat el problema territorial, en èpoques democràtiques, el 1931 i el 1978, ambdós casos sense voler afrontar el problema directament.

La sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’estatut del 2006, és un veritable cop d’estat, la constitució és una norma de convivència, no és pot imposar contra el poble que democràticament vota l’estatut en el parlament, en referèndum i és aprovat a les corts espanyoles.

No es pot governar Espanya, sense Catalunya.

La situació política espanyola està tan malament, que ni  tant sols es pot parlar del problema de Catalunya.

Bieradies

Viena (2015)

El gust amarg de la cervesa d’Isabel-Clara Simó.

Editada per Columna, 300 pàgines, crec que actualment està descatalogada.  He llegit La Salvatge i algun altre llibre d’aquesta autora. En aquest llibre ens parla de quatre veïns del mateix carrer que tenen en comú cert “voyeurisme”, els protagonistes són en Ramon, la Laia, la Vicenta i en Jordi.

 En Ramon;  segurament el més “voyeur” de tots, espiar s’ha convertit en la seva principal activitat, minusvàlid, va en cadira de rodes i regenta una rellotgeria, des de la finestra de casa seva observa els altres tres veïns que viuen davant. Coneix detalls íntims de la seva vida i la seva obsessió el fa intervenir anònimament en les seves vides, el que no sap, es que les seves “víctimes” saben que ell els observa.

La Laia; una jove i tendra estudiant, que es despulla expressament davant la finestra perquè sap que es observada, coneix al rellotger sense descobrir-li el seu secret.

La Vicenta; A partir del desenllaç final de la seva “relació”, la Vicenta li explica a Ramon la història de la seva vida, on li descobrirà, entre altres coses,  que ella va estar molt enamorada del seu avi.

En Jordi; la Laia i la Vicenta tenen o han tingut una relació directa amb en Ramon, no es el cas d’en Jordi on el únic lligam és el veïnatge i que també és víctima del seu “voyeurisme” però la història sembla entrada amb calçador.

Dels quatre relats, el de la Vicenta és el que m'ha agradat més, segurament perquè també és el més commovedor.

Tinc gana

Madrid (2013)

Enric Vila: Casar-se amb l’Arrimadas

Diu Vila avui en el seu article en El Nacional.cat, “el fet que dues persones de països diferent s’estimin es el més natural del mon” i continua “Al final, un matrimoni depèn de la vida concreta; és a dir, de quins restaurants t’agraden, de quines coses et fan riure i de quines escenes t’entendreixen”. Totalment d’acord amb en Vila. Però a continuació diu “Malgrat que la ideologia condiciona els valors, jutjar una persona pel programari d’un partit és de primari d'aquests que gaudeixen linxant innocents a tuiter. Estic d’acord però crec que aquesta afirmació contradiu l’esperit del article.

Perquè,  pregunto, et podries casar amb una persona que menteix més que parla, que és d’un partit que neix a partir d’una falsedat (Recorda: “El castellà està perseguit a Catalunya). Una persona que no te cap respecte al President del teu país, una persona que no te cap respecte al signes d’identitat del teu país.

Crec que el matrimoni és compartit un projecte de vida, que ha d’estar sustentat en una valors.

Per tant perquè aquest matrimoni tingui èxit, només passar per dues possibilitats, que ell renunciï a moltes de les seves conviccions i valors o que ella realment està interpretant un personatge públic, com si fos una actriu, però en  la seva intimitat es una persona totalment diferent.

Enllustrador

Enllustrador o "Limpiabotas", un ofici en vies d'extinció.
Madrid (2013)

Gitanes

Madrid (2013)

L'home dels coloms

    Karlovy Vary (República Txeca)

Absències.

Avui, 26 de juliol, diada de Santa Anna, fa vint-i-cinc anys que va morir el meu pare. Jove, 66 anys, com aquell qui diu acabat de jubilar, tres quarts de vida. Després de treballar de valent més de 40 o 50 anys. Una injustícia vaja. Recordo com m’explicava, que de jove treballava llargues jornades, res de vuit hores, també els dissabtes i algun diumenge el mati, les vacances pagades, una utopia.

Estimava el país i la seva llengua malgrat no saber escriure correctament, li sabia greu i s’esforçava. Ell em va transmetre, entre altres, aquests valors; país i llengua.

D’ofici lampista, des de molt jove, tota la vida, li agradava la feina ben feta, era meticulós.

Te set nets, però només et va conèixer un, una injustícia.

Hi ha qui diu que des del més enllà, segur que ens observa, però jo dubto que hi hagi quelcom, més enllà, només pols o cendra. Una injustícia.

Les filles del fred de Camilla Läckberg.

Editat per Arallibres, 471 pàgines. Primer llibre que llegeixo d’aquesta autora sueca. A partir de l’èxit de la trilogia Millenium, s’ha traduït al català diversos llibres d’autors nòrdics, bàsicament  de novel·la negra.

M’agrada de tant en tant llegir novel·la negra, habitualment son llibres que mantenen  la tensió narrativa.

En aquest cas, en un petit pobla de pescadors de la costa sueca, troben morta una nena en el mar, inicialment es pensa que ha estat un accident, però li troben aigua  amb detergent en els pulmons, tot indica que ha estat un assassinat. Paral·lelament als esdeveniment actual l’autora explica una història  ocorreguda a partit del 1923, el final es descobreix que te relació directa amb els fets actuals.

La trama està  molt ben construïda, amb diversos personatges que enriqueixen la novel·la i diferents episodis, no centrals, que ajuden a completar la història: pederàstia, violència domestica, etc.

En definitiva una bona novel·la del seu gènere, que manté al lector amb tensió, no es fins molt al final del llibre, on s’intueix l’entrellat.

L'orquestra

Praga (República Txeca)

Selfie

Kossuth Lajos Square - Budapest (2015)

Dos lectors

Plaza de la Paja (Madrid (2013)

Nocturnes del Corredor

Fotos nocturnes des del Santuari del Corredor.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisè i últim lliurament d’aquesta  lliga.   He presentat aquesta fotografia, un retrat fet durant una sessió de body painting He obtingut un puntuació de 6,54 punts quedant en quinzena posició de vint-i-un participants. En la classificació final he quedat en quinzena posició dels divuit participants que han participat en totes les entregues.

Matèria primera de Jörg Fauser

Editada per Labreu edicions, 289 pàgines. Primer llibre editat en català d’aquest autor. Es tracta d’una novel·la autobiogràfica, Fauser un jove alemany que des de molt jove vol ser escriptor viu amb intensitat la seva joventut, envoltat de drogues, entre Istanbul, Frankfurt i Londres.  Coneix els moviments anarquistes de l’època, les comunes i les revistes contraculturals, on col·labora. La seva determinació per ser escriptor el porta a deixar feines fixes i malviure de treballs que el permetin dedicar-se a la seva gran vocació, escriure.

Literàriament, a mi el llibre no m’ha agradat, li trobat dens i poc atractiu i una mica pesat. El més interessant és que serveix per documentar en primera persona l’Europa dels anys 60.

La palmera

Altafulla (Tarragonès)

El gat

Altafulla (Tarragonès)

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament d’aquesta  lliga, he presentat aquesta fotografia, barques al port d’Essaouira (Marroc), una foto d’arxiu, doncs està feta l’any 2005. He obtingut un puntuació de 7,3 punts quedant en novena posició de divuit participants. En la classificació general mantinc la quinzena posició.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Quart lliurament d’aquesta  lliga, he presentat aquesta fotografia, el terrat d’una casa en estat de decadència i un gat d’acompanyant. M'agrada fer fotos de façanes, portes, finestres, que tinguin certa peculiaritat o que donin símptomes de decadència. He obtingut un puntuació de 6 punts quedant en quinzena posició de dinou participants. En la classificació general mantinc la quinzena posició.

Mirant el riu

 Praga (República Txeca). Col·lecció El Factor Humà.

Sant Pere de Rodes

Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes (Segle IX) - Port de la Selva (Alt Empordà).

El ventall finès de M. Brugués Mitjans

Novel·la editada per l'editorial Tres i quatre. 248 pàgines. Primer llibre d'aquesta autora.

A Hèlsinki, la Caterina, viu dues histories d'amor, la seva, quan coneix i s'enamora del delegat a Barcelona de l'empresa on treballa i la de la seva mare, recentment traspassada. Troba entre les seves coses un ventall i una carta sense destinatari. Amb la carta, la Caterina descobreix que la seu mare, l'any 1935 mentre vivia a Barcelona, va viure una apassionant història d'amor, interrompuda per les guerres que van assolar Europa a mitjans de segle XX.

El llibre narra en paral·lel, les dues històries la de la protagonista i la se la seu mare. Amb una final inesperat, on conflueixen els personatges d'abans amb els d'ara.

Novel·la ben escrita, fa de bon llegir i manté certa tensió narrativa.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Tercer lliurament d’aquesta lliga, he presentat aquesta fotografia d'aquest home amb el seu gos, feta al pont de Carles de Praga. M'agrada fer fotos de personatges, fotos de carrer. He obtingut un puntuació de 7,83 quedant en vuitena posició de dinou participants. En la classificació general he fet una petita remuntada ara vaig en la quinzena posició.

EFEC

 

Participant com a voluntari en la IV edició del programa EFEC, Educació financera a les Escoles de Catalunya, per alumnes de 4at d'ESO. Sessió del passat dia 8 de març a l'Escola Fonlladosa de Malgrat de Mar. Taller per conèixer  diferents productes d'estalvi i inversió, i sobretot tenir present el binomi rendibilitat-risc. Una experiència molt gratificant.

Pasió

Praga (República Txeca)

L'amic retrobat de Fred Ulhman

Editat per Columna, 91 pàgines. Basada en fets autobiogràfics de l'autor, és l'historia d'una amistat entre dos joves adolescents, un jueu, l'altre fill d'una família aristocràtica simpatitzant del nazisme. Després de forja una gran amistat, normal en aquesta edat, les circumstancies personals i familiars els separen. El nazisme incipient, ja estava crispant la vida quotidiana, fet que fa decidir als pares d'en Hans, el jueu, ha enviar-lo a Amèrica a casa d'uns parents. En la carta de comiat en Konradim, l'altre protagonista, aprova aquesta exili comentant-li que en l'actual Alemanya, ell no hi tenia lloc, però que confiava que si en la nova Alemanya.

30 anys més tard, després de gaudir d'una vida d'èxit com advocat a Amèrica, rep una carta del seu antic institut, demanant-li una aportació econòmica per fer un monument als estudiants morts durant la guerra, a la llista d'estudiants reconeix antics companys seus, entre ells els seu amic, Konradim Von Hohenfels, “executat per estar implicat en un complot per assassinar Hitler”, aquí hi ha el cru retrobament.

És una novel·la curta que es llegeix en un moment, bàsicament sentimental, una al·legoria a l'amistat, amb un final, un retrobament, inesperat.

Hora de dinar

Porto (Portugal). Col·lecció El Factor Humà.

El arriero de "La Providence" de Georges Simenon

Editat per Acantilado, versió en castellà, 136 pàgines, de la serie els casos de Maigret. Avui ja ningú posar en dubte que Simenon és un dels grans escriptors del segle XX. Va ser un autor molt prolífic, el personatge de Maigret és qui li va donar més popularitat.

El llibre en qüestió, és una novel·la de la serie de Maigret, ambientada en el canal de Marne, on apareix el cadàver d'una dona tripulant del luxós iot Southerm Cross, l'extravagància i peculiaritat de la resta de la tripulació els fan inicialment sospitosos. L'aparició d'un segon cadàver, posar a Maigret sobre la pista de “La Providence” i a partir d'aquí comença a treure l'entrellat amb un final sorprenent, perquè els esdeveniments present son fruit del passat de la víctima i del botxí.

XII Lliga social de fotografia de l’AFA

Segon lliurament d’aquesta lliga, he presentat aquesta fotografia d'aquesta dona feta a un carrer de Praga. M'agrada fer fotos de personatges, fotos de carrer, en aquest cas el jurat a penalitzar aquest motiu, he obtingut un puntuació de 6,5 quedant en dinovena posició de vint participants. En la classificació general vaig en divuitena posició.

Delta del Tordera

Delta del Tordera (El Maresme)

Mirant a l'ocellet

Praga (2014) Col·lecció El Factor Humà.

Economia en colors de Xavier Sala i Martín

Editat per Rosa del Vents, 292 pàgines. A partir dels guions escrits pel programa de TV3 del mateix títol, amb els mateixos capítols però molt més amplis Sala i Martín escriu un llibre fresc, divertit, entenedor i que es llegeix com aquell que es menja un préssec.

Demostra a partir de molts exemples que l'economia afecta i condiciona moltes decisions de la nostra vida quotidiana.

Segurament els economistes diran que es un llibre frívol i poc acadèmic, però crec que compleix perfectament la funció de fer arribar al gran públic molts conceptes econòmics explicats amb un llenguatge planer i entenedor.

Estic convençut que amb una millor informació econòmica i financera, moltes famílies catalanes haguessin pres decisions més madurades que hagués suposat passar aquest gran crisis econòmica i financera sense tant patiment.

Arbeit Macht Frei

Fotografies del Camp de Concentració de Terezin (República Txeca). Impactant visita que et posar el pels de punta, no més de pensar el que van partir els jueus que hi van esser presos. A l'entrada del camp hi ha la inscripció “Arbeit Macht Frei”, (el treball et farà lliure).

Això és tot de James Salter.

Editat per Empúries, 378 pàgines. És el primer llibre que llegeixo d'aquest autor nord-americà, recentment traspassat (19-6-2015), no tenia cap referencia, va ser a partir dels comentaris que vaig llegir en el blog d'en M.C.

La novel·la parlar de la vida de Philip Bowman, comença en la Segona Guerra Mundial, on és oficial de la marina,  fins a la seva maduresa quan és un editor d'èxit.

Ell llibre se m'ha fet pesat, masses personatges secundaris, masses situacions intranscendents. He llegit alguna crítica que diu positivament que en el llibre i ha molts llibres o moltes històries dintre del mateix llibre, estic d'acord, però per mi no és un fet positiu. Jo he trobat la part més interessant a partir de la pàgina 253, quan comença la seva relació amb la Christine.

Llegint les crítiques, totes favorables, segurament el problema és meu, que no he sabut entendre el llibre.

XII LLiga social de fotografia de l'AFA

Primer lliurament d’aquesta nova edició de la lliga, vaig presentar aquesta fotografia d'una sessió de Bodycaligraphy. Per mi és una foto de certa tendresa. Però els meus companys i el jurat no van pensar el mateix i la puntuació obtinguda ha estat de 6,20 punts sobre 10, he quedat en divuitè lloc de vint-i-un participants.

11S2015

Avinguda Meridiana, 11 de setembre del 2015.

L'espia

 

 La "guerra freda" no ha acabat. Praga (República Txeca), novembre del 2014.

No hi ha terceres persones d'Empar Moliner

Editat per Quaderns Crema, 165 pàgines. Recull de deu relats o contes, escrits amb l'estil característic de la Moliner, aquesta especie d'ironia una mica “monzoniana”, que a vegades arriba a ridiculitzar el protagonista.

En algun cas fa una sarcàstica crítica de situacions quotidianes, com el fet de tenir adoptat una fill natural d'un altre país, els restaurants de cuina moderna, les relacions extramatrimonials, el fet de ser pares, etc..

Són relats curts de fàcil i lleugera lectura, que fa que passis un estona divertida, ideal per aquest dies de vacances.

Sa Tuna

Sa Tuna -Begur- (Baix Empordà).

Unionistes independentistes.

En el meu àmbit laboral amb relaciono amb moltes persones, en el transcurs de les converses ni ha que parlen del procés, doncs bé hi ha unionistes que jo els anomeno unionistes independentistes o també independentistes optimistes. En el sentit que veuen la independència molt propera, per ells sembla que el dia 28 de setembre és proclamarà la república catalana, tenen clar que els independentistes guanyarem, ja m'agradaria que els independentistes o tinguessin tots tan clar.

Ara bé, aixi com són molt optimistes en quan el resultat del procés, són molt pessimistes en quan a les conseqüències, albiren una catàstrofe econòmica, “corralito”, sortida de l'euro etc ....